Descobreixen un mètode per crear i mantenir cèl·lules progenitores del ronyó
<p>Experts de <span>l'Hospital Clínic i l'IDIBAPS participen en l</span>a investigació, que pot suposar un avenç en el tractament de les malalties renals</p>
Un equip amb personal de l’Hospital Clínic ha descobert un mètode per crear i mantenir al laboratori un número il·limitat de cèl·lules progenitores de nefrones, les unitats bàsiques i funcionals del ronyó que són responsables de la filtració de la sang i de l’excreció de l’orina.
L’estudi suposa un punt de partida per desenvolupar nous tractaments per les malalties renals, sobretot pels que pateixen insuficiència renal, per començar a aplicar teràpies cel·lulars en ronyons amb gens defectuosos i fins i tot possibilita la creació de ronyons trasplantables a llarg termini.
La recerca ha estat liderada pel doctor Juan Carlos Izpisua Belmonte, professor del Laboratori d’Expressió Gènica al Salk Institute for Biological Studies a Califòrnia, en col·laboració amb el doctor Josep Maria Campistol, director general i nefròleg de l’Hospital Clínic, i Marta Lazo, investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). També hi han participat investigadors de la Universitat Catòlica de Murcia, la Clínica Cemtro de Madrid i la Universitat de Tokai (Japó).
Els resultats, publicats a la revista Cell Stem Cell, evidencien que per primera vegada s’han pogut conservar les cèl·lules progenitores de ronyó (CPN), que en l’organisme humà només existeixen durant el primer trimestre de gestació, durant el qual formen les nefrones. Després desapareixen i per això els ronyons adults, a diferència del fetge, no tenen capacitat per regenerar-se després d’un dany o una malaltia.
Els investigadors han utilitzat CPN embrionàries i han descobert que si les deixaven créixer en un cultiu tridimensional enlloc d’un de pla, i utilitzaven una nova combinació de molècules de senyalització, les cèl·lules es mantenien durant més de 15 mesos. És la primera vegada que s’aconsegueix, perquè mai abans s'havia aplicat aquest mètode.
En experiments amb ratolins, l’equip va veure que quan induïen les cèl·lules a convertir-se en estructures de nefrones en aquestes noves condicions, reaccionaven com si sempre haguessin estat allà. Segons els investigadors, la creació d’aquestes CPN –que un cop aïllades es poden mantenir en cultiu i utilitzar per futures teràpies– podria ser un punt de partida per fer créixer òrgans funcionals al laboratori.
La descoberta podria ser rellevant per crear ronyons trasplantables, tot i que per això caldria cultivar altres tipus de progenitors indispensables per regenerar un ronyó sencer, que és cap on apunta ara la recerca. D'altra banda, també podria funcionar per formar altres teixits orgànics utilitzant el mateix cultiu tridimensional d'aquest estudi.
Publicació relacionada:
- 3D Culture Supports Long-Term Expansion of Mouse and Human Nephrogenic Progenitors. Cell Stem Cell (25 August 2016) doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.stem.2016.07.016