Vés al contingut

Un equip d'investigadors dirigit per Guillaume Filion −cap del grup d’Arquitectura del Genoma al Centre de Regulació Genòmica (CRG)− en col·laboració amb investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha desenvolupat una tecnologia orientada a conèixer el paper del silenciament de la cromatina en la resposta del VIH latent als fàrmacs que hi ha disponibles actualment. Els resultats obtinguts amb aquesta tecnologia donen llum a una qüestió fonamental que fins ara no s'havia resolt i aporten nova informació sobre principis bàsics en la regulació dels gens. 

Una de les dificultats a l'hora de tractar les persones infectades amb VIH és el fet que quan aquest virus entra en el genoma de la cèl·lula infectada, una part del virus s'inactiva, queda latent i evita que el sistema immunitari el detecti. L'ADN del VIH se silencia degut a la cromatina (un complex format per ADN i proteïnes que embolica i condensa l'ADN per formar els cromosomes) de la cèl·lula hoste. Així que tot i que el pacient estigui sent tractat amb algun tipus de teràpia, en qualsevol moment es pot despertar el VIH latent i reiniciar el cicle d'infecció. Moltes teràpies disponibles avui en dia intenten justament reactivar el VIH latent i poder així eliminar els virus latents en la població, però de moment cap ha tingut éxit.

La tecnologia desenvolupada pels investigadors del CRG i la UPF, publicada a la revista Nature Structural and Molecular Biology, s'ha anomenat B-HIVE i ha permès indentificar amb una espècie de codi de barres a una població de virus, de manera que es pot relacionar cada virus a nivell individual amb el cromosoma en què es troba. Han creat un mapa de la localització del virus i, mesurant el nivell d'expressió, han vist que les teràpies de reactivació del virus latent depenen en part del lloc on s'integra en el genoma humà. 

Amb l'ús d'aquesta nova tecnologia, els investigadors han pogut mostrar que els diferents fàrmacs que reactiven el VIH ho fan en diferents llocs del cromosoma. És a dir, aquests fàrmacs són més selectius del que es pensava. "Aquest és un gran pas cap endavant i sens dubte impulsarà la investigació per la cura del VIH, així com també la nostra comprensió sobre l'estat de latència del VIH", afegeix amb entusiasme Andreas Meyerhans, co-autor del treball i professor d’investigació ICREA en VIH al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF. Però tot i que els resultats són encoratjadors, encara caldrà esperar per veure com aquests resultats esperançadors es tradueixen en beneficis per al col·lectiu de persones infectades amb el VIH.

 

Publicació relacionada:

 

Subscriu-te a les nostres newsletters

Totes les novetats de Biocat i del sector de les ciències de la vida i la salut a la teva safata d'entrada.