"El MAB es pot convertir en una eina clau de finançament per a les empreses biotecnològiques"
president del Mercat Alternatiu Borsari (MAB)
L’economista Antoni Giralt és president del MAB, sots-director general de la Borsa de Barcelona i membre del Comitè de Coordinació de Bolsas y Mercados Españoles (BME). Analista financer fins el 1981, any que es va incorporar a la Borsa de Barcelona (on des d’aleshores ha exercit diversos càrrecs). Professor, conferenciant i col·laborador sobre temes borsaris en cursos, seminaris i mitjans de comunicació.
L’any 2009 es va crear el Mercat Alternatiu Borsari (MAB) per a empreses en expansió, un mercat nascut a mida per a les pimes ja que els proporciona finançament, notorietat, valoració i liquiditat. Presidit per Antoni Giralt, en l’actualitat al MAB hi cotitzen vuit companyies de diversos sectors: biotecnològic (la catalana AB Biotics i Neuron Biopharma), salut (Medcom Tech), noves tecnologies (Let’s Gowex), infància (Imaginarium i Zinkia Entertainment –creador del nino Pocoyo–) i comunicació (Bodaclick i Negocio&Estilo de Vida). Totes elles han obtingut de forma global del mercat un total de 54 milions d’euros de finançament en l’últim any. El MAB té la seva oficina a l’edifici de la Borsa de Barcelona, al cèntric passeig de Gràcia.
Per què va néixer el MAB?
El MAB és un mercat de valors dissenyat per a les petites i mitjanes empreses. Històricament les borses tradicionals estan configurades per empreses d’una certa dimensió. A Espanya, la petita i mitjana empresa és la més nombrosa –el 99% de les companyies– i té una gran importància la seva contribució en el funcionament econòmic, ja que genera dues terceres parts del PIB i dóna feina entre el 75% i el 80% de la força laboral.
Quins altres referents trobem a Europa?
Els dos referents a Europa són al Regne Unit, on trobem l’Alternative Investment Market, de la Borsa de Londres, que data de 1995 i compta amb unes 1.500 companyies cotitzades, i l’Alternext a França, de la Borsa de París, que ha celebrat enguany el cinquè aniversari i té unes 130 companyies cotitzades. Aquests són els referents que hem seguit per endegar aquest mercat que es va iniciar al juliol de 2009, moment en que van entrar-hi dues companyies i aquest any s’ha ampliat amb sis companyies més.
Quin tipus de companyies entren a cotitzar-hi?
La idea del MAB és ser un mercat obert, de manera que no hi ha restriccions a cap tipus de companyia. És un mercat on les empreses hi van a buscar finançament. Així, la seva característica comuna són empreses que volen créixer, expandir-se, en el sentit més ampli de la paraula, és a dir, augmentar la capacitat de producció, geogràficament, internacionalització, R+D+i... A més, el mercat no limita sectors. És obvi que hi ha sectors on la característica de créixer és més accentuada i pot haver-hi més empreses que d’altres, sobretot en companyies relacionades amb l’R+D+i. Sectors com per exemple la biotecnologia són clarament candidats a cotitzar en aquest mercat.
I per què és adequat per a companyies com les biotecnològiques?
Una característica important del MAB és l’accés a aquest mercat de sectors que per la seva configuració no estan representats, o ho estan mínimament, a la borsa tradicional, com és el cas del biotecnològic. A més, les biotecnològiques són empreses joves que tenen capacitat de creixement. Per entrar al MAB no es demana l’antiguitat de la companyia. Si una companyia té tancat un exercici (un balanç i un compte d’explotació) ja n’hi ha prou. A la borsa tradicional les empreses han de tenir com a mínim entre 3 i 5 anys per poder entrar a cotitzar. Això fa que automàticament hi hagi companyies que engeguen i que necessiten finançament, però que la normativa de la borsa tradicional directament ja els ho impedeix.
Com es poden finançar les empreses catalanes a través del MAB?
Bàsicament el finançament és a través d’ampliació de capital, a través de recursos propis. De fet és el que han fet totes les companyies que hi ha fins ara. Des d’imports de 2,5 milions d’euros, la companyia que ha demanat menys recursos al mercat, fins a 12 milions d’euros. En total hi ha vuit empreses que han obtingut del mercat 54 milions d’euros en el període d’un any. Però també hi pot haver una altra raó per sortir al MAB, com és que algun dels accionistes es vulgui desprendre d’una participació i donar entrada a nous accionistes.
Quins avantatges ofereix en comparació a la borsa tradicional?
El principal avantatge és l’adaptació a les petites i mitjanes empreses. És un mercat autoregulat i per tant les normes les posa el propi mercat. La borsa tradicional té un disseny més rígid i compta amb una normativa que s’aplica tant a les empreses grans com a les més petites. Un altre avantatge és la flexibilitat. Intentem ser el màxim de flexibles possible. Descarreguem a les companyies de tot allò que no és absolutament necessari, però respectant tres principis bàsics com són la transparència, la protecció dels inversors minoritaris i la liquiditat.
Què ha de fer una empresa que vulgui entrar al MAB?
El primer pas que ha de seguir és parlar amb un assessor registrat. Hi ha 27 assessors registrats al MAB, que són societats que han acreditat davant el mercat que tenen la idoneïtat i la capacitat per portar-hi companyies. L’assessor registrat valorarà la idoneïtat de l’empresa per anar al mercat i veurà si compleix els requisits per entrar-hi. L’ajudarà a preparar la documentació que s’ha de presentar i estarà sempre al seu costat.
Quines són les expectatives de futur?
Estem satisfets del ritme que portem. Creiem que a mida que el mercat es vagi coneixent més, s’afavorirà el desenvolupament de les companyies. Quan vam començar, vam fer un estudi que recollia que a Espanya hi ha un univers potencial de més de 5.000 companyies que podrien accedir a aquest mercat. En el cas de Catalunya, tenim la quarta part d’aquestes empreses.
Quins incentius fiscals reben les empreses que volen entrar a formar-ne part?
Creiem, ho hem demanat públicament i ho hem vist en els altres mercats europeus, que els incentius fiscals són importants per al desenvolupament d’aquests mercats. Els mercats funcionen quan hi ha empreses, però també quan hi ha inversors. Creiem que l’incentiu a la inversió és important en la mida que són apostes de futur i tenen un cert risc en relació amb altres inversions. Són inversions en què la liquiditat és menor. Per compensar i ajudar l’inversor, l’incentiu fiscal és important.
La primera comunitat que ha portat a terme incentius fiscals és Catalunya. Madrid també en té i està en projecte en d’altres comunitats. Els incentius de la Generalitat es basen en desgravacions en l’IRPF i estan dirigits als inversors i a les empreses catalanes. Però ens agradaria que aquestes mesures es generalitzessin, i a part dels ajuts autonòmics, que també n’hi haguessin uns altres d’estatals. També voldríem ajuts per a les companyies. Diferents comunitats autònomes i el Ministeri d’Indústria-ENISA faciliten subvencions i crèdits per finançar les despeses de sortir al MAB.
Què els hi diria a les empreses que s’estan pensant entrar a cotitzar al MAB?
Els hi diria que és important diversificar les fonts de finançament amb l’oportunitat d’expandir la companyia amb recursos propis. La decisió de sortir al mercat és important, ja que suposa l’inici d’una nova etapa i un nou plantejament de l’estratègia empresarial. També suposa un esforç en temes de transparència, però alhora comporta professionalització de la gestió i notorietat. Entrar al MAB és un punt d’inflexió de la trajectòria de qualsevol empresa.