“Per fi s’ha reconegut la nanomedicina com l’element que permetrà afrontar la millora dels tractaments terapèutics”

El Dr. Joan Albert Vericat és membre de la Plataforma Europea de Nanomedicina i de la Plataforma Espanyola de Nanomedicina (Nanomed), i responsable del document Roadmaps 2020, presentat a Barcelona durant la tercera Conferència Anual de Plataformes Tecnològiques de Recerca Biomèdica el passat mes de febrer.

Llicenciat en Biologia i doctor en Ciències per la Universitat Autònoma de Barcelona, el Dr. Vericat té una dilatada experiència laboral en el camp de la nanomedicina que l’ha portat als Estats Units, Itàlia i França, i abans d’incorporar-se com director de Desenvolupament Preclínic a Noscira –biofarmacèutica madrilenya del Grup Zeltia dedicada a la recerca i desenvolupament de fàrmacs innovadors per al tractament i prevenció de malalties neurodegeneratives– va ser cap del Departament de Toxicologia de J. Uriach & Cia a Barcelona.

Quines són les principals conclusions del Roadmaps 2020?

Les conclusions d’aquest document varien segons les necessitats de cada empresa, per tant, les companyies poden establir diferents punts de vista des d’un mateix punt de partida. Tot i això, el punt clau del Roadmaps pel 2020 és que per fi s’ha reconegut la nanomedicina com l’element que permetrà superar els límits de la medicina actual i afrontar la millora dels tractaments terapèutics. A més, els membres de la Plataforma Europea en Nanomedicina considerem que la barreja de disciplines com la física, la química, la tecnologia i les ciències de la vida aportaran avenços i solucions que milloraran la vida de les persones.

L’aplicació de la nanotecnologia serà essencial per millorar el diagnòstic i el tractament de patologies. Ens pot dir un exemple dels beneficis que es podrien aconseguir?

Un cas molt significatiu és el de la nanodiagnosi. La nanotecnologia permetrà transformar els sistemes de diagnòstic per imatge habituals per altres de menor grandària, a més bon preu i totalment portàtils. Això comportarà que aquests sistemes es podran traslladar als centres d’atenció primària i el metge de capçalera diagnosticarà precoçment diverses malalties dures com el càncer, en comptes de confirmar les seves sospites tal com succeeix a l’actualitat. El gran avantatge serà per a les malalties neurodegeneratives, ja que es podrà canviar l’evolució de la patologia i tractar-la en etapes inicials. En definitiva, la miniaturització dels sistemes de diagnòstic in vivo o in vitro és altament positiva per tots els beneficis que se’n deriven.

N’hi ha algun altre que sigui tan rellevant?

L’altre exemple important és el dels productes nanofarmacèutics. En aquest sentit, actualment ja s’aplica la nanotecnologia en els sistemes d’alliberament de fàrmacs. L’aplicació de les nanotecnologies en el drug delivery permet controlar la grandària de les partícules farmacològiques per garantir la seva absorció total pel sistema digestiu, limitant al màxim la variabilitat individual i, per tant, afavorint l’eficàcia i disminuint el risc d’efectes secundaris. Avui dia la forma habitual d’administració de fàrmacs és per via oral, així que és molt important perfeccionar l’alliberament i absorció dels medicaments. L’evolució lògica d’aquest sistema serà el poder encapsular productes més complicats d’administrar com ara els anticossos, tot un repte que augmentaria l’eficàcia d’aquest tipus de tractament. Aquesta evolució també s’ha de veure en la disminució de sistemes complicats  i costosos d’administració com la via intravenosa. I si tot això va acompanyat de sistemes d’administració lenta, podrem aconseguir nivells d’eficàcia constants i sostinguts en el temps sense tenir pics d’exposició que poden donar lloc a respostes tòxiques.

I com afecten aquests avenços al teixit industrial del país?

Fins ara, quan una empresa petita desenvolupava una tecnologia innovadora, que representava un important avenç competitiu, era absorbida per grans multinacionals ja que, pel cost d’una llicència, es pot comprar la companyia sencera. S’inicien arreu del món projectes molt interessants que acaben en mans de grans empreses i això continuarà passant. En el cas de l’Estat espanyol en general, i de Catalunya en particular, la qüestió és que no tenim grans multinacionals pròpies del sector, per tant, aquesta situació no és tan visible.

Si parlem de nanotecnologia, Catalunya té un teixit molt potent. De fet, Barcelona és la segona ciutat del món que produeix més articles en aquest camp, tan sols rere dels Estats Units. Però si aquestes empreses volen créixer, han de sortir forçosament de les nostres fronteres. La internacionalització és essencial per la supervivència de les empreses catalanes i espanyoles i l’Administració pública ha de facilitar aquesta sortida. El nostre mercat és massa petit com per poder-hi subsistir.

A banda de la internacionalització, amb quins altres reptes es troben les empreses del nostre país?

El principal repte és el coneixement, el coneixement actual i els forats que hem d’omplir per respondre les necessitats derivades de les noves tecnologies, en general, i de les nanomedicines, en particular. Les tecnologies mèdiques, per exemple, tenen més sortida comercial perquè es desenvolupen de manera aliena al cos humà. Això no passa amb els medicaments. Fins ara, tots els fàrmacs estan dissenyats per romandre 24 hores en l’organisme (o un període de temps limitat) i per això els prenem cada dia. En canvi, la nanomedicina té el repte de crear noves teràpies que actuïn durant mesos o anys alliberant els principis bàsics adients per al tractament de certes patologies.

Si els sistemes de recerca de medicaments habituals ja triguen entre dos i cinc anys en desenvolupar-se, els productes que es desenvoluparan en el camp de les nanomedicines duraran molt temps i, per tant, hem de trobar noves formes per avaluar el risc d’aquests productes.

Els productes derivats de les nanotecnologies seran barreges d’implants, amb sensors i sistemes de lliberament dels fàrmacs. La normativa demana que es segueixi l’evolució de qualsevol medicament, tant la seva cinètica com la toxicitat al llarg del temps. Això ho sabem fer bé amb productes aïllats (els medicaments d’avui), però no ho sabem fer bé amb barreges i sistemes complexos, per tant, hem de treballar-hi.

Quina relació tenen les empreses petites i les autoritats sanitàries?

El consell de les autoritats sanitàries és fonamental per a l’èxit d’un nou fàrmac. Si som una indústria petita és indispensable que ens deixem guiar per l’Administració ja que ens marcarà l’objectiu i el procediment que cal seguir perquè la nostra recerca arribi al mercat en forma de producte. Les autoritats són conscients que els avenços arriben de les indústries i que el partenariat és fonamental per a l’èxit dels projectes. De fet, les autoritats com l’Agència Europea del Medicament  no cobren res per tenir reunions de discussió i avaluació sobre medicaments innovadors que provinguin de les noves tecnologies, com ara les nanomedicines.

Les companyies del nostre voltant, principalment les spin-off o start-up¸ encara pensen massa en termes de recerca acadèmica i no tenen en compte el llarg termini, fet que pot provocar que dediquin deu anys en una recerca que, per no haver estat ben assessorada al principi, pot acabar en no res provocant que l’empresa hagi de tancar. Per tant, el meu consell és que mai no perdem de vista l’objectiu final d’arribar al mercat, i això passa per la col·laboració amb les administracions sanitàries europea, espanyola i catalana.

Quina imatge és té de la BioRegió a la resta de l’Estat? Vostè ho pot veure des de la seva empresa a Madrid...

El teixit industrial de la BioRegió és molt reconegut, té bona imatge i la seva notorietat és important. De fet, si la plataforma biotecnològica espanyola és el que és, és gràcies a grups catalans que demostren una gran empenta. Personalment, penso que el Parc Científic de Barcelona en general i el president de la Plataforma Espanyola de Nanomedicines, el Dr. Josep Samitier, han estat elements clau en el desenvolupament de les nano. Sense ells, la indústria espanyola no creixeria tant com ho està fent els últims anys.