Identifiquen una nova diana terapèutica per a malalties provocades per la falta d'oxigen
<p>L'estudi, on participa la Universitat de Barcelona, representa una nova manera d'abordar les lesions isquèmiques i l'anèmia</p>
Un equip científic internacional ha desenvolupat una nova aproximació terapèutica en l’àmbit de les lesions isquèmiques al cervell o al cor, que estan produïdes per la manca de circulació sanguínia, i també en els accidents cardiovasculars i l’anèmia per malaltia renal crònica o per quimioteràpia.
El treball, publicat a Nature Communications i firmat per Carles Galdeano (investigador Beatriu de Pinós de la Universitat de Barcelona) i Julianty Frost (de la Universitat de Dundee, Regne Unit) com a primers autors, ha desenvolupat una nova molècula prova –la VH298– que provoca una resposta hipòxica controlada a l’interior de les cèl·lules.
Aquesta molècula pot inhibir la interacció proteïna-proteïna entre l’enzim E3 ligasa VHL i el factor de transcripció HIF-1a, un procés que desencadena de manera totalment selectiva i controlada una cascada de processos similars al que es produeix en les cèl·lules que estan sotmeses a condicions d’hipòxia, és a dir, de falta d’oxigen.
Segons Carlos Galdeano, el treball valida "per primera vegada" que la proteïna E3 ligasa VHL es pot modificar amb fàrmacs i que VH298 és capaç d’augmentar els nivells de l’hormona eritropoetina (EPO) en cèl·lules, fet que incrementa la quantitat de glòbuls vermells, transportadors de l'oxigen. La recerca ha estat liderada per Alessio Ciulli, investigador de la Universitat de Dundee.
L'ús de molècules prova té un interès creixent en la creació de fàrmacs perquè permet validar químicament noves dianes farmacològiques d'una manera molt selectiva i aportar compostos químics que ràpidament es poden desenvolupar com a fàrmacs. La dificultat recau en identificar i desenvolupar amb èxit aquestes molècules prova.
Publicació relacionada:
- Potent and selective chemical probe of hypoxic signalling downstream of HIF-α hydroxylation via VHL inhibition. Nature Communications 7 (04 November 2016) doi:10.1038/ncomms13312