“La transferència de tecnologia és una de les principals preocupacions de la CE, a la qual ha adreçat molta atenció i ha aplicat eines específiques"
Director general de Recerca de la Comissió Europea
Des de la seva incorporació a la Comissió Europea, al 1986, ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a la Direcció General d'Agricultura, fins que al 1999 és nomenat director general d'Agricultura i Desenvolupament Rural. José Manuel Silva Rodríguez (Chantada, Galícia, 1949) és responsable des de l’1 de gener de 2006 de la Direcció General de Recerca de la Comissió Europea.
Quins incentius per a la comercialització de resultats de recerca i transferència de tecnologia preveu l’actual marc europeu per a la recerca i la innovació?
Tot i que la comercialització de resultats de recerca és una opció que les pimes han d’examinar i tractar directament, la Comissió Europea (CE) ha llançat programes i mecanismes per ajudar-les a créixer. Amb l’objectiu de contribuir a que les empreses puguin accedir a capital per desenvolupar els seus negocis, s’ha posat en marxa un seguit d’instruments financers al si del programa per a la innovació i la competitivitat. A més, per ajudar les empreses a accedir als recursos necessaris per llançar ambicioses activitats de recerca, la CE i el Banc Europeu d’Inversions (BEI) han unit esforços per endegar l’instrument de Finançament de Riscos Compartits, un pla innovador per millorar l’accés al finançament de l’endeutament per a empreses privades o institucions públiques que promouen activitats en el camp de la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació.
La transferència de tecnologia és una de les principals preocupacions de la CE, a la qual ha adreçat molta atenció i ha aplicat eines específiques. Més concretament, per permetre que el sector i les pimes es beneficiïn del resultats de recerca i tecnologies explotables que sorgeixen del Programa Marc, s’ha posat en marxa un potent cercador de socis/idees al web del Mercat Tecnològic CORDIS, dedicat completament a les modalitats de transferència de tecnologia. De la mateixa manera, per tractar els assumptes específics en matèria de transferència de tecnologia de cada àrea i en els diferents Programes Marc, s’han endegat diverses mesures d’acompanyament adreçades a connectar els generadors de recerca i els possibles usuaris.
D’altra banda, la CE va adoptar una recomanació el dia 10 d’abril sobre la gestió de la propietat intel·lectual en les activitats de transferència de coneixement d’universitats i altres organismes públics de recerca. Aquesta recomanació s’adreça a tots els estats membres per ajudar-los a desenvolupar o adaptar les polítiques o directrius en aquesta matèria, i té la intenció de promoure l’aprofitament dels resultats de recerca finançada amb fons públics per convertir millor els coneixements en beneficis socioeconòmics.
Com es pot promoure la participació de les petites empreses biotecnològiques en gran consorcis al si del setè Programa Marc i com poden les regions europees obtenir més profit del programa?
Els nostres programes sempre s’han dissenyat per atreure participants del sector industrial, especialment pimes. El setè Programa Marc afavoreix encara més la participació de les pimes, atès que introdueix més contribucions al finançament i millor protecció de les normatives en matèria de propietat intel·lectual. Tot i que els projectes sobre biotecnologia poden tractar diverses facetes i els grans consorcis són una possibilitat, les empreses biotecnològiques poden participar en petits projectes amb pocs socis, amb resultats molt profitosos.
Això no obstant, independentment de la mida del consorci, hi ha empreses que no es poden comprometre directament amb la recerca activa. És per això que el programa “Recerca en benefici de les pimes” té l’objectiu d’ajudar les petites i mitjanes empreses a subcontractar activitats de recerca, augmentar els esforços en aquesta matèria, adquirir expertesa tecnològica, ampliar les seves xarxes i explotar millor els resultats de recerca. Hi ha dos programes de finançament principals: recerca per a pimes (suport per a petits grups empresarials innovadors per resoldre problemes tecnològics comuns o complementaris) i recerca per a associacions de pimes (suport per a associacions i agrupacions empresarials per desenvolupar solucions tècniques per a problemes comuns d’un gran nombre d’empreses en sectors o segments industrials específics de la cadena de valor).
Com es pot observar, hi ha diverses oportunitats i les regions europees poden obtenir més profit del setè Programa Marc només pel fet d’oferir als sol·licitants la informació i l’assessorament oportuns. A més, la CE està desenvolupant directrius per a què els sol·licitants estableixin interaccions més properes entre el Programa Marc, el CIP (Programa Marc per a la Innovació i la Competitivitat) i el suport per a les regions europees.
Quines possibilitats ofereixen els programes com ara Eurostars, Interreg o ERAnet a les empreses biotecnològiques? Creu que la complexitat del sistema dificulta la participació de les petites empreses?
Dels tres programes esmentats, Eurostars és l’únic que es dedica especialment a la participació de les pimes innovadores. Els projectes de l’Eurostars són projectes europeus de recerca i innovació amb la finalitat de desenvolupar nous productes, processos o serveis. A més, cal que els participants principals de les entitats col·laboradores siguin empreses que duguin a terme activitats de recerca.
Interreg és un programa de desenvolupament regional amb l’objectiu d’estimular la cooperació interregional per mitjà de la formació de xarxes, i se centra en el desenvolupament de polítiques mitjançant la col·laboració amb autoritats nacionals, regionals o locals.
El programa ERAnet es va crear en el sisè Programa Marc amb l’objectiu de millorar la coordinació dels programes de recerca nacional i regional. Els socis dels projectes de l’ERAnet són organitzacions de finançament dels països participants, de manera que en principi la Comissió només finança les activitats de coordinació, no de recerca. Així, la majoria dels ERAnets finançats llança les seves pròpies convocatòries de projectes de recerca. Atès que aquests projectes es financen amb recursos nacionals/regionals, són els participants els qui decideixen si les empreses poden prendre part en el consorci. Una excepció és el cas de l’EuroTransBio d’ERAnet. L’objectiu estratègic de la tercera convocatòria ETB de propostes consisteix a fomentar la competitivitat del sector biotecnològic europeu oferint suport a petites i mitjanes empreses de recerca intensiva i a les seves associacions estratègiques.
Quin és el paper dels bioclústers i metaclústers a la Unió Europea (UE)?
Els clústers formen part de la política d’innovació de la UE, en estreta interacció i coordinació amb la Direcció General d'Empresa i Indústria, centrada en el context de les polítiques, potenciant mesures de suport general i més específiques. Per exemple, en l’àrea de les ciències de la vida s’ha finançat un estudi per comprendre la dinàmica d’uns quants clústers biotecnològics europeus destacats. Es fa especial èmfasi en tots aquells estudis sobre els aspectes de recerca i desenvolupament dins de les activitats de la xarxa, incloent-hi assumptes sobre transferència de tecnologia.
Quin és l’abast del Consell Europeu de Recerca en les àrees acadèmica i industrial, i de quina manera promourà aquesta iniciativa la transferència de tecnologia?
El Consell Europeu de Recerca (ERC) s’ha posat en marxa per donar suport a la “recerca de frontera”, un terme que es va encunyar per denominar les activitats de l’ERC adreçades als avenços fonamentals en les fronteres del coneixement i més enllà. Cal recordar que l’ERC és l’organisme operatiu del Programa Específic “Idees” del setè Programa Marc i, per tant, totes les activitats de recerca, per definició, estaran interconnectades amb les eines de transferència de tecnologia disponibles.
Amb la concessió de beques amb criteris exclusius d’excel·lència científica, l’ERC aportarà estatus i visibilitat a investigadors i grups de recerca europeus, tant a Europa com arreu del món. Les beques, revisades per científics i atorgades pel CER, constituiran un reconeixement a les persones i, per tant, ajudaran a donar suport, forma i base als líders investigadors d’avui i de demà. Els programes de beques de l’ERC tindran un efecte de benchmarking i permetran que els investigadors i les seves institucions es comparin amb els seus col·legues d’arreu d’Europa. Les activitats de recerca finançades pel CER també augmentaran la reserva de talents a l’abast del sector privat, la qual cosa permetrà a les empreses identificar fàcilment els líders investigadors de més nivell que puguin ajudar a traduir els desenvolupaments de recerca en oportunitats de profit.
Les ubicacions que acullen instal·lacions de recerca avançada resulten atractives tant per a les empreses actives i innovadores, com per als investigadors, innovadors i emprenedors que volen marcar la diferència en el seu camp. La feina de l’ERC per fer que Europa esdevingui una seu més atractiva per a la recerca d’avantguarda aportarà els beneficis corresponents pel que fa a la disponibilitat de personal creatiu qualificat, centres on es poden ubicar conjuntament empreses innovadores i mercats per a productes i serveis avançats.
Les persones qualificades que han dut a terme tasques de recerca finançades pel CER tindran l’habilitat d’assumir càrrecs de lideratge en aquest sector i aplicaran les seves aptituds i coneixements per ajudar les organitzacions a millorar la competitivitat i l’eficiència.
En quina fase de decisió es troba l’organització de l’Institut Europeu de Tecnologia (IET) en Comunitats de Coneixement i Innovació (KIC)? Ens podria fer cinc cèntims de com es gestionen correctament?
L’IET és la primera iniciativa europea per integrar completament els tres costats del Triangle del Coneixement (educació superior, recerca i empresa-innovació) i mirarà de destacar com a model de referència internacional orientat a la innovació, inspirant i impulsant el canvi a les institucions d’educació i recerca existents.
Es basa en associacions denominades Comunitats de Coneixement i Innovació (KIC), és a dir, xarxes dels sectors públic i privat altament integrades d’universitats, organitzacions de recerca i empreses. Les activitats de l’IET es coordinaran per part d’un organisme de govern que en garantirà la gestió estratègica. La participació directa dels grups d’interès empresarials, incloent-hi les pimes, en tots els aspectes estratègics, operatius i financers de l’Institut és la pedra angular de la iniciativa. L’organisme de govern del IET seleccionarà les CCI, que operen pertot Europa, d’acord amb criteris estratègics com a resposta als reptes més importants a què s’enfronta la Unió actualment. Les primeres àrees que probablement cobrirà l’Institut seran, entre d’altres, el canvi climàtic, les energies renovables i la propera generació de tecnologies d’informació i comunicació. L’organisme de govern proposarà un esborrany per a un període de set anys de les Agendes Estratègiques d’Innovació (AEI) que defineixi les prioritats a llarg termini i les necessitats financeres del IET. La Comissió presentarà la primera AEI al Consell i al Parlament Europeu, l’any 2011 com a molt tard.