Miquel A. Pericàs: "La força del BIST rau en la unió de l'excel·lència científica dels seus centres, que fa possible una aproximació multidisciplinària als grans reptes de la investigació"
Director del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i de l’Institut Català d'Investigació Química (ICIQ)
Des d’octubre de 2016, el doctor Pericàs compatibilitza la direcció de l’ICIQ amb la seva responsabilitat al capdavant del BIST. Abans d’assumir el seu paper com a director de l’ICIQ l’any 2000, va ser catedràtic de química orgànica de la UB. Pericàs va desenvolupar la seva carrera en recerca en el camp de la química i ha estat guardonat amb la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària, el premi Janssen-Cylag de la Reial Societat Espanyola de Química i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya.
Des del 2015, el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) aplega sis dels centres de recerca de Catalunya d'excel·lència: el Centre de Regulació Genòmica (CRG); l’Institut Català d'Investigació Química (ICIQ); l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2); l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO); l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE); i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona).
Després de dos anys, el BIST comença a fer realitat el seu somni de traspassar les fronteres del coneixement i unir les capacitats i el potencial de recerca dels sis centres. A través de la construcció de diversos projectes científics comuns s’ha posat en marxa una recerca multidisciplinària i d’avantguarda que no només consolida la recerca dels integrants del BIST, sinó que també potencia l’impacte científic, econòmic i social de la recerca.
Tan bon punt es va constituir, el BIST es va situar entre les principals institucions científiques d'Europa, aconseguint un posicionament internacional que hagués estat impossible en la individualitat dels centres. Quines són altres oportunitats que presenta aquesta iniciativa per a la BioRegió?
La força del Barcelona Institute of Science and Technology rau en l’excel·lència científica dels seus centres, que es multiplica quan se sumen els seus recursos —el que ens permet guanyar en massa crítica—, però sobretot quan es combinen les seves capacitats, perquè fa possible una aproximació multidisciplinària als grans reptes que té avui plantejats la recerca. Una de les primeres iniciatives que hem engegat ha estat definir una sèrie d'àrees estratègiques de recerca —química biològica, grafè, big data i microscòpia avançada— on la complementarietat de les nostres diverses capacitats ens pot fer avançar molt en àmbits com la salut, la producció d’energies netes o nous materials, a nivell de recerca bàsica, però també d’innovacions transferibles cap al sector empresarial, i en definitiva als ciutadans.
Però per avançar en recerca cal comptar amb els millors investigadors i això és també el que el BIST es proposa: crear un entorn reptador, amb unes condicions que siguin capaces d’atreure el millor talent internacional, a tots els nivells: group leaders, investigadors postdoctorals i estudiants, i que Catalunya sigui una referència mundial en recerca.
Agrupar els principals centres de recerca de Catalunya sota una marca paraigües es preveu una tasca complicada per les diferents característiques de cadascun dels membres. Quins han estat els principals reptes que ha hagut de fer front per aconseguir la seva complicitat?
Si ens fixem en les disciplines científiques que centren la seva activitat, els sis centres BIST poden semblar molt diferents, però compartim molts reptes comuns, en l’àmbit de la formació de joves investigadors, de la creació de les millors condicions per atreure i retenir talent, de l’impuls de la transferència de coneixement a la societat. D’altra banda, com deia, som molt conscients de la necessitat i el potencial d’una aproximació multidisciplinària a moltes àrees de recerca. Però el treball en equips diversos i físicament distants requereix un temps per aprofundir en el mutu coneixement i per a la posada en pràctica d’una metodologia eficient.
Estem en aquest procés, però molt contents dels primers resultats que estem aconseguint: els vuit projectes de recerca multidisciplinària finançats a través de la primera convocatòria de l’Ignite Program; els 10 milions d’euros atorgats per la Unió Europea (Marie Curie CoFund) a sengles programes d’atracció de talent i formació d’estudiants de doctorat i investigadors postdoctorals que el BIST desenvoluparà durant els propers 5 anys; la posició aconseguida en el Nature Índex, que situa el BIST en la posició 95 del món i en la 24 d’Europa...
La BIST Founding Conference era una de les primeres i més importants fites que s’havien plantejat a l’inici del projecte. Quins són les principals fites i activitats que s’ha previst en els propers anys?
La BIST Founding Conference marca un punt d’inflexió, perquè representa una certa “presentació en societat” del projecte. Ha estat la primera conferència internacional de l’Institut, però la nostra intenció és que sigui només la primera d’un seguit de trobades internacionals de periodicitat anual. Volem que aquestes siguin, a més, l’entorn propici per presentar els avenços que anem fent en recerca multidisciplinària en les àrees que hem prioritzat i en les que puguem identificar en el futur. Però la formació d’investigadors és i serà especialment prioritària. Estem preparant, amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el primer Màster de Recerca Multidisciplinària en Ciències Experimentals i estem pensant ja en altres possibles ofertes de formació de postgrau, per exemple en una àrea tan innovadora com el grafè. I també aprofundirem en els programes i activitats de desenvolupament de talent i de la carrera professional dels investigadors —amb una atenció especial a la qüestió de gènere.
Hi ha altres iniciatives similars a Europa o al món que hagin tingut èxit amb un model similar?
Hi ha grans centres de recerca multidisciplinària que hem analitzat a l’hora de definir el nostre projecte, com l’Institut Weizmann (Rohovot, Israel), l’Institut Francis Crick (Londres), el Beckman Institute (Chicago, EUA), el CalTech (Pasadena, Califòrnia, EUA), els Max Planck Institutes alemanys... però les comparacions no només són odioses, sinó a més impossibles, perquè ni els països, ni les circumstàncies són comparables. El que fem, amb aquests i altres referents, és identificar bones pràctiques i adaptar-les a la nostra realitat. En conjunt, l’aprenentatge que en ofereixen aquests centres d’excel·lència és que el suport decidit i continuat, públic i privat, a la recerca de primer nivell té retorns extraordinaris tant a nivell social com econòmic.