"Som quatre ments completament diferents però anem tots a una perquè volem canviar la vida dels pacients"
Equip Dheart. Fellows de l'edició d·HEALTH Barcelona 2017 que ha fet la immersió clínica a l'Hospital Sant Joan de Déu.
Què fan una dissenyadora, un enginyer, un farmacèutic i una graduada en biomedicina en una sala d’hospital? Són Mireia Aleu, Marc Rafat, Eduard Guerrero i Maria Fernández i volen innovar en salut. Els quatre fellows del programa d·HEALTH Barcelona, una iniciativa de Biocat per accelerar l’emprenedoria en salut a Catalunya, han fet una immersió clínica a l’àrea de cardiologia de l’Hospital Sant Joan de Déu. Allà han identificat necessitats clíniques no cobertes amb l’objectiu de desenvolupar una solució innovadora i crear la seva pròpia start-up. En aquesta entrevista ens expliquen com ho estan vivint.
Què tal ha anat la immersió clínica a l’Hospital Sant Joan de Déu?
Marc Rafat: Vam arribar amb ganes de menjar-nos el món. L’equip de cardiologia ens ha tractat molt bé. Hem estat en quiròfans en operacions a cor obert, a les consultes externes, sales de cateterismes, a la UCI. I en ser l’hospital pediàtric de referència a Catalunya, tenen molt bons cirurgians cardiopediàtrics i hem vist els casos més complexos i únics. Ha estat un privilegi.
Mireia Aleu: Estem en un hospital molt potent en innovació i jo tenia la sensació que seria tot genial i no podríem fer moltes coses. Però tot i així hem vist coses que no funcionen. Sempre hi ha una escletxa per innovar. Per exemple, en cardiopediatria les grans empreses no s’hi volen posar, però els nens tenen molts problemes perquè tot està dissenyat per a adults.
Us sentiu capaços d’emprendre?
Mireia Aleu: Jo sí, ho tinc claríssim. Vull fer alguna cosa per mi mateixa sense dependre de les grans empreses o d’algú altre. Confio molt en nosaltres. Si tenim una bona idea, els diners vindran sols. Encara tenim moltes incògnites però ens ho creiem i ens estem ajustant a la realitat per fer alguna cosa factible a tots els nivells.
Eduard Guerrero: Hem analitzat els projectes d’anys anteriors per veure els encerts i els errors, ens fixem en la idea, el procediment, els costos per l’hospital.
Maria Fernández: Nosaltres tenim un repte molt gran perquè cardiologia utilitza molta tecnologia i és la disciplina on més s’innova. A més, la tecnologia està dominada per tres o quatre grans empreses.
Marc Rafat: La regulació en cardiologia és molt complicada. Les grans empreses poden assumir aquests processos però per a nosaltres, com a grup petit, serà difícil trobar un lloc en el mercat. És un desafiament que alhora ens motiva i ens espanta.
Teniu perfils molt diferents. Què tal el treball en equip?
Maria Fernàndez: No és fàcil trobar-te amb tres persones que no coneixes de res i fer-les les persones que més veus a la setmana. Som quatre ments completament diferents, amb diferents personalitats, edats, experiències vitals i situacions personals. El punt en comú que tenim tots és que volem fer alguna cosa que tingui un impacte real i sigui útil, que canviï la vida dels pacients. Jo vaig fer biomedicina i l’única sortida que t’oferien era la recerca. O recerca o morir. Em faltava el tracte directe amb el pacient.
Marc Rafat: Precisament vaig apuntar-me a aquest màster per la seva vessant pràctica: no està pensat per generar ciència, sinó negoci i, per tant, impacte. La meva dona va estar malalta, va tenir una malaltia i es va morir. Volem crear alguna cosa que tingui un impacte en la salut no només per fer diners sinó per millorar la vida d’algú. És en el que estem d’acord i per què treballem.
Al principi del programa feu unes sessions de team building amb KaosPilot per conèixer-vos entre vosaltres i incentivar la cohesió del grup. Us han ajudat a treballar millor en les fases posteriors?
Maria Fernández: Ens han ajudat molt a gestionar-ho. El treball en equip el fem tots des del moment que naixem, formem part d’una família, anem a l’escola, i no te n’adones del que fas però quan algú t’explica les bases de què és el treball en equip, et fa analitzar-te i analitzar els altres, agafes consciència de tot.
Mireia Aleu: T’ensenyen coses tan bàsiques com escoltar. A les escoles t’ensenyen a escoltar? Mai de la vida. Són coses amb què has conviscut tota la vida però que mai les has posat en pràctica de forma conscient. Això ens servirà per tota la vida.
Mai deixem d’aprendre coses noves.
Eduard Guerrero: Tots estem acostumats a treballar en equip però mai ho havíem fet d’aquesta manera. En qualsevol empresa hi ha un lideratge i una jerarquia, però aquí no n’hi ha perquè som tots iguals. Tenim llibertat absoluta i no sabem com ho hem de fer. Estem aprenent sobre la marxa.
Mireia Aleu: Un altre aprenentatge important per mi és que hem rebut classes multidisciplinàries de temes molt diversos, des de design thinking fins a la gestió d’un hospital. Ens estem formant en molts temes a la mateixa vegada i hem conegut professors que s’havien format en un sector i ara treballen en un altre. Això m’ha donat motivació per pensar que, encara que sigui dissenyadora, puc encaixar en el sector de la salut i ser útil.
Creieu que formar un equip multidisciplinari és un dels punts forts del programa?
Maria Fernández: Sí, aquest programa trenca una mica els estereotips de la universitat. Tenir backgrounds molt diferents es veu com quelcom negatiu perquè sembla que no t’hagis especialitzat en res, però per mi no és així. Per mi ets molt més potent si tens més a oferir i d’àmbits diferents. Ens hem d’obrir una mica més si volem innovar.
Eduard Guerrero: Una de les lliçons que m’emporto de l’estada a l’hospital és la interprofessionalitat que hi ha. A cardiologia hi ha molts enginyers i es comuniquen perfectament amb els metges. Els metges sempre s’han vist com a professionals que van “a la seva”, però jo he vist que estan molt disposats a treballar amb professionals d’altres àmbits si això ha d’ajudar als pacients. He trencat estereotips que tenia. A l’hospital tothom vol el millor pel pacient, és un ambient molt positiu que a tu també t’impulsa fàcilment a treballar per a aquesta causa.