exdirector general d'Amgen Espanya-Portugal (1991-agost 2012)
De cirurgià a directiu d'una de les principals biofarmacèutiques mundials. Ha estat l'ànima de la filial d'Amgen a Espanya i Portugal des de la seva creació el 1990 a Barcelona quan només eren tres persones al capdavant del projecte. Després d'una llarga etapa com a director Comercial, el 2003 van nomenar-lo director general de la companyia. Aquest 2012 ha deixat l'empresa i ho ha fet amb una notòria quarta posició en R+D a Amgen mundial i la primera d’Europa occidental, amb el 7% de les vendes europees i un equip de 250 professionals (el 50% científics).
Amgen es va fundar a Califòrnia (Estats Units) als anys vuitanta. Té 17.000 treballadors a tot el món, cotitza al Nasdaq i es troba entre les deu primeres companyies biofarmacèutiques internacionals. Destina entre el 20% i el 25% dels seus ingressos a R+D+I. La filial Amgen Espanya-Portugal té la seu a Catalunya —concretament al World Trade Center de Barcelona— des de fa més de 20 anys ja que consideren que és el punt de referència de la indústria biotecnològica a Europa, té excel·lència biomèdica i una decidida aposta per un bioclúster. Amgen ha estat de les primeres biotec mundials a desenvolupar nous fàrmacs basats en ADN recombinant i biologia molecular. En el seu pipeline hi ha més de 50 molècules (considerat el millor pipeline biotecnològic per la revista Script).
A principis d'octubre van anunciar que Roland Wandeler el substituïa en la direcció general d'Amgen Espanya-Portugal. Com resumiria aquests 21 anys de trajectòria davant d’una de les grans biofarmacèutiques?
Sobretot ha estat apassionant perquè vam iniciar el desenvolupament de la filial a Espanya l’any 1991 quan la biotecnologia era molt poc coneguda, de fet, era purament una promesa. Al llarg d’aquesta etapa hem estat capaços de posar a disposició dels malalts molts medicaments i d’arribar a ser un grup de 250 persones.
Ha complert tots els reptes que volia?
Home... En un món de tant risc com és la innovació i la biotecnologia sempre hi ha èxits i fracassos. Tinc present que algun producte ha estat un fracàs comercial pel que s’esperava o un fracàs científic perquè no ha arribat al final, però ha quedat compensat pels èxits, és a dir, de posar a disposició de malalties greus fàrmacs que suposen un canvi. I això és el més reconfortant del nostre sector.
Amgen està duent a terme programes de recerca principalment en oncologia, hematologia, inflamació i metabolisme ossi. Quins són els més innovadors que s’han llançat al mercat?
Sí, tot i que també hi ha una àrea de nefrologia, sobretot, en insuficiència renal, que afecta uns 20.000 malalts crònics a tot Espanya. Recordo especialment el primer, el filgastrim, va ser molt innovador perquè és un fàrmac que permet tractar i prevenir les neutropènies derivades dels agents quimioteràpics. Vam haver de fer un esforç important des del punt de vista divulgatiu i científic perquè els oncòlegs i hematòlegs coneguessin aquesta nova aproximació. Amb aquest fàrmac, crec que hi ha hagut un abans i un després en l’administració de la quimioteràpia. Posteriorment, hem tret fàrmacs que no han estat tant en la banda de suport d’una malaltia sinó en el tractament, com un anticòs monoclonal per al càncer de còlon o darrerament un producte per a l’osteoporosi.
Quins fàrmacs en desenvolupament clínic hi ha?
Hem aconseguit un repte impensable per a les filials que érem fora del món anglosaxó (Austràlia, Regne Unit o els Estats Units), que és atraure assajos de les fases inicials i convertir-nos entre el primer i el segon país a Europa en nombre d’assajos calitec. I això ha estat possible gràcies a la bona xarxa hospitalària i oncològica que hi ha, majoritàriament, a Catalunya.
Heu mantingut la inversió en R+D els últims tres anys?
La companyia sempre ha invertit prop del 20% dels ingressos en R+D. A nivell global segurament es mantindran aquestes xifres, però la inversió a Espanya es pot veure afectada en funció de com evolucioni el mercat. Estem competint amb altres països en qualitat i aquesta situació privilegiada de tenir tants assajos aquí es pot veure compromesa si no hi ha senyals de respecte cap a la innovació. Hi ha productes que estan a l’espera de ser aprovats i això no ajuda que Espanya estigui posicionada com un país que dóna suport a la innovació.
Com veu l’entorn de la recerca en biotecnologia i biomedicina a Catalunya?
Tenim una oportunitat realment històrica de consolidar el país com un eix transversal en recerca biomèdica, però hi ha tasques a fer. Les mètriques estan massa orientades a la publicació, cal traslladar-les a productes o patents que després aportin innovació. Crec que s’hi està treballant i que hem d’aconseguir-ho per ser més competitius. La base és bona i l’aposta del Govern és important malgrat la situació econòmica.
Ha vist una evolució en transferència tecnològica entre els sectors públic i privat?
L’única via de prosperar és aconseguir aquest tipus d’aliances estratègiques, malgrat que hi segueixen havent barreres. Tant per una part com per l’altra, s’han de trencar les relles de confiança i, segurament, d’inèrcia. Hem de desburocratitzar molts dels processos actuals i l’única forma és mostrant tipus d’aliances que refermin que això és possible. Existeix clarament aquesta vocació, però la velocitat no és la que hauria de ser a causa d’aquestes barreres i per l’aversió al risc. És un sector que innova, però a vegades som carques a l’hora d’innovar en processos i en aquest tipus d’aliances.
Ha viscut alguna aliança des d’Amgen?
Hem tingut aliances públiques amb hospitals, gairebé tots els grans de Catalunya, tant des del punt de vista recerca com en processos, i també amb altres companyies. En aquest sector serà molt difícil que una companyia ho pugui fer tot sola. Cada vegada es donen més aliances entre diferents empreses i entitats –privades, públiques de recerca i l’Administració– amb situacions de desenvolupament de fàrmacs en fases inicials perquè és molt difícil assumir tot el risc. En una reunió amb tres consellers de la Generalitat, en la qual vam establir una col·laboració de cara el futur, els vaig dir que em sabia greu que l’acord arribés tard per culpa de les dues bandes, segurament, per aquesta desconfiança i poca proactivitat. Hem de buscar línies de col·laboració per aconseguir la sostenibilitat del sistema i que la innovació es preservi.
Amgen és una de les millors empreses per treballar a tot l'Estat segons el rànquing Best Workplaces España 2011 (per sisena vegada des de 2004). Com s’aconsegueix aquest entorn laboral?
De tot aquest temps, és un dels altres aspectes dels quals estic orgullós. Quan es va anunciar que marxava de l’empresa, la reacció de moltes persones de l’equip va ser dir-me que malgrat que hem crescut molt encara es manté aquest esperit emprenedor, d’estar a prop dels empleats, de disciplina, de respecte per les persones, de llibertat de poder expressar cadascú el que pensa... i a la llarga les companyies són les persones que hi treballem.
Què farà a partir d'ara?
No em veig amb anys sabàtics. Espero seguir lligat al sector d’una forma o d’una altra, ja sigui emprenent un projecte en un futur proper per mi mateix o en alguna companyia. Tinc idees, em veig amb empenta per fer coses i penso que puc afrontar-ho en una etapa de molts reptes.
Es quedarà a Catalunya?
Pot ser que sí o pot ser que no. Però sempre estaré vinculat a Catalunya, això segur.