“Els errors són un aprenentatge necessari en el camí a l’èxit”

RheoDx desenvolupa un dispositiu mèdic per detectar anomalies de les cèl·lules de la sang. Ho fa amb una sola gota, sense reactius, i retorna els resultats en 5 minuts. D’aquesta manera millora l'eficiència en el sector de l'hematologia reduint costos i riscos per als pacients. Samantha López, cofundadora i CSO, Oliver Balcells, cofundador i CEO, i Joan Grasas, cofundador i CPO de la companyia, expliquen a tres bandes com han viscut el procés d’emprenedoria i els reptes de la companyia.

Per què vau voler ser emprenedors?

Samantha López: Per posar el meu gra de sorra en transformar la ciència i la recerca en producte i en impacte social i econòmic.

Oliver Balcells: Havia treballat prèviament en una entitat de capital risc i en un parell de startups. Però volia començar quelcom des del principi, incorporant tecnologia d’avantguarda, el millor talent i coneixement del mercat.

Joan Grasas: Crec que un no “vol” ser emprenedor, sinó que les experiències personals, motivacions i el seu caràcter curiós l’empenyen de forma natural en aquesta direcció. Concretament, he volgut emprendre en el món de la salut perquè sóc pacient crònic i conec en primera persona l’impacte que té la innovació en la millora de la qualitat de vida de les persones.

Quina ha estat la decisió estratègica més important que heu pres fins ara?

O.B: Cada dia ens enfrontem a moltes decisions, però la més estratègica va ser decidir quina es l’aplicació que millor encaixa per a la nostra tecnologia, tenint en compte diferents variables com la mida de mercat, camí regulatori, mapa de competidors, dades clíniques obtingudes, necessitat del pacient o dolor del pacient.

J.G: Pel que fa a la meva carrera, decidir no tornar al món corporatiu i centrar tots els meus esforços en muntar la meva pròpia companyia en l’àmbit de la salut. Pel que fa a la meva etapa a RheoDx, atorgar connectivitat al nostre dispositiu, ja que permet protegir la propietat intel·lectual de la nostra tecnologia diagnòstica i fer-la molt escalable a nivell d’aplicació, obrint la porta a la monitorització del pacient a casa seva, un mercat què creixerà fortament durant els pròxims anys.

Quin és el millor consell que us han donat?

O.B: Per mi va ser inspirador, i l’he intentat aplicar des de llavors, el concepte de Divergir-Convergir: quan t’enfrontes a una situació problemàtica, primer necessites divergir, obrir cada possible situació o solució i després convergir, posar un número determinat de peces o perspectives sobre un tema juntes d’una forma lògica i organitzada per trobar una única resposta. Ho vam aprendre durant el programa The Collider.

J.G: A totes les xerrades per a emprenedors em repetien el mantra sobre els errors més comuns que solem cometre. I un ponent va dir-nos que no ens preocupéssim, que no intentéssim evitar-los, sinó que els prenguéssim com un aprenentatge necessari en el camí a l’èxit.

I ara què? Quines fites us heu marcat assolir a curt termini?

S.L. / O.B.: Demostrar que l'aplicació que proposem per al producte és factible a nivell tècnic. Per això, farem la validació preclínica amb els nous dispositius per poder aixecar la següent ronda de finançament a finals del 2019, que ens durà al mercat a finals del 2020.

J.G: Per al 2019 m’he marcat tres fites: aconseguir industrialitzar el consumible al preu objectiu, desenvolupar un dispositiu connectat, robust i fàcil d’utilitzar, i signar les primeres vendes de la nostra tecnologia per a ús en investigació.