Catalunya posa a debat al Parlament Europeu la importància de la medicina personalitzada i els hubs de teràpies avançades en el futur de la Unió
- Biocat reuneix més de 80 agents públics i privats de la BioRegió de Catalunya i d’altres regions europees al Parlament Europeu per debatre com la medicina personalitzada, les teràpies avançades i els ecosistemes regionals són clau en l’impuls de la innovació, la cohesió i la competitivitat de la Unió.
- Autoritats de la Comissió Europea, eurodiputats, representants de governs regionals, pacients, indústria i centres de recerca han participat en el debat al Parlament Europeu sobre temes com l’Espai Europeu de Dades de Salut (EHDS), la reforma farmacèutica, la llei de la biotecnologia o la competitivitat territorial.
- Catalunya reforça el seu paper com a referent europeu en teràpies avançades i digitalització de la salut, dos components fonamentals de la medicina personalitzada.
Brussel·les / Barcelona, 30 de setembre de 2025.- Biocat, en representació del sector de la innovació en salut a Catalunya, ha liderat al Parlament Europeu la jornada “Regions for Health Innovation: Personalised Medicine and ATMPs driving Europe’s Future” en el marc del projecte PRECISEU, amb el suport del Govern de Catalunya. La sessió, acollida per l’eurodiputat Nicolás González Casares (S&D), ha reunit més de 80 representants d’institucions europees, governs regionals, pacients, indústria i centres de recerca per debatre com la medicina personalitzada, les teràpies avançades (ATMP) i els ecosistemes regionals poden impulsar la innovació, la cohesió i la competitivitat de la UE. En aquest sentit, Biocat, que presideix el Consell Europeu de BioRegions (CEBR) i forma part del comitè de direcció de l’Aliança Europea de Clústers, reforça així el seu paper en l’articulació d’estructures europees d’innovació, el rol de les quals serà un dels temes clau de la jornada.
La trobada arriba en un moment clau per a la política sanitària europea. L’EHDS estableix un marc regulatori comú perquè les dades clíniques es comparteixin de forma segura i útil per a la recerca i la innovació. La reforma farmacèutica busca agilitzar l’arribada de medicaments i evitar disrupcions en la cadena de valor, amb especial atenció a malalties rares i a l’accés equitatiu. En paral·lel, el debat sobre les teràpies avançades posa el focus en la traçabilitat i la farmacovigilància comunes i en la capacitat productiva de la UE per escurçar terminis i garantir l’equitat en els diagnòstics i tractaments.
Què s’ha dit i per què importa
La sessió s’ha obert amb les paraules de la Delegada del Govern de la Generalitat davant la UE, Sra. Ester Borràs, i l’eurodiputat Nikos Papandreou. En la seva intervenció, Borràs ha subratllat que "Catalunya té un enorme potencial per contribuir a que Europa sigui més resilient i innovadora, especialment en àmbits com la ciència, la tecnologia, l’autonomia industrial o la salut. L’objectiu és que aquestes iniciatives d’innovació transfronterera tinguin èxit mitjançant l’alineació de polítiques a escala regional, nacional i europea, i a través de marcs d’inversió que donin suport a les start-ups, petites i mitjanes empreses, i scale-ups."
La keynote ha anat a càrrec de Rainer Becker (Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària – DG SANTE), i ha tractat sobre com el Pharma Package i l’European Health Data Space (EHDS) poden agilitzar el marc regulador, centrar-lo en el pacient i reforçar la competitivitat europea. La primera taula rodona, moderada per Montserrat Daban (Biocat, directora d’Anàlisi Estratègica i Relacions Internacionals), amb representants d’EFPIA, Asphalion i la Plataforma d’Organitzacions de Pacients, ha abordat com la legislació a debat al Parlament Europeu pot impulsar la medicina personalitzada.
En la segona part, les regions de Flandes, Catalunya i Suècia han compartit com impulsen els respectius hubs d’ATMP (Advanced Therapies Medical Products), amb el repte d’industrialitzar i escalar perquè les teràpies arribin abans al pacient.
El tram final, moderat per la representant de la xarxa ERRIN, amb participació de la Direcció General de Recerca i Innovació de la Comissió Europea (DG RTD) i autoritats de la Generalitat de Catalunya i el Govern de Navarra, s’ha centrat en com els ecosistemes innovadors regionals impulsen la competitivitat europea, amb èmfasi en les Regional Innovation Valleys, la reforma de la política de cohesió 2028–2034 i el futur European Competitiveness Fund.
Cal subratllar la participació a les taules rodones dels directors generals de la Generalitat de Catalunya, Antoni Plasència (Recerca i Innovació en Salut) i Aleix Cubells (Fons Europeus i Ajuts d’Estat) i del Director General de Biocat, Robert Fabregat, que ha remarcat:
"La Unió Europea es troba en un moment decisiu. L’emergència de la medicina personalitzada i de les teràpies avançades està redefinint la manera com prevenim, diagnostiquem i tractem les malalties. Aquests avenços aporten oportunitats però també reptes: garantir l’accés equitatiu, establir marcs sostenibles per al reemborsament i la regulació, reforçar les cadenes de subministrament i competir en una cursa global per la innovació. Catalunya està determinada a jugar un paper proactiu en aquesta estratègia europea."
Les ponències destacades han anat a càrrec de Claire Skentelbery (EuropaBio), que ha obert el debat sobre el futur de la llei europea de la biotecnologia (Biotech Act), i de l’eurodiputat Nicolás González Casares (S&D), que ha compartit les negociacions estratègiques en curs amb impacte al sector. En aquest context, l’eurodiputat ha destacat que "tenim l’oportunitat d’enfortir totes les capacitats que tenim a Europa, el talent, i també d’atreure innovació, una innovació que arribi a les regions i que és clau per obtenir bons resultats en l’ús de la biotecnologia."
La cloenda ha anat a càrrec de l’eurodiputada Laura Ballarin i de Francesc Trillas, Secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya.
Mira totes les fotos
