Catalunya posa a debat al Parlament Europeu el paper de la medicina personalitzada, les teràpies avançades i de les regions com a motors d’innovació i competitivitat

Biocat ha liderat al Parlament Europeu la jornada “Regions for Health Innovation: Personalised Medicine and ATMPs driving Europe’s Future”, en el marc del projecte PRECISEU, amb el suport del Govern de Catalunya i acollida per l’eurodiputat Nicolás González Casares (S&D). La trobada ha situat al centre de l’agenda europea la medicina personalitzada i les teràpies avançades (ATMP) com a motors de competitivitat i cohesió a la UE i ha servit per reforçar el paper de Catalunya com un dels referents europeus en aquests àmbits. 
La jornada ha reunit més de 80 professionals d’autoritats de la Comissió Europea, eurodiputats, representants de Catalunya i altres governs regionals, pacients, indústria i centres de recerca, que han participat en el debat sobre medicina personalitzada i altres temes com l’Espai Europeu de Dades de Salut (EHDS), la reforma farmacèutica, la llei de la biotecnologia o la competitivitat territorial.  

La sessió s’ha obert amb les paraules de la Delegada del Govern de la Generalitat davant la UE, Sra. Ester Borràs, l’eurodiputat Nikos Papandreou i de Robert Fabregat, director general de Biocat, qui ha afirmat que: "La Unió Europea es troba en un moment decisiu. La medicina personalitzada i les teràpies avançades redefineixen la prevenció, el diagnòstic i el tractament; aquests avenços han d’anar de la mà d’equitat, marcs sostenibles de reemborsament i regulació, i cadenes de subministrament robustes. Catalunya està determinada a jugar un paper proactiu en aquesta estratègia europea". 
Per la seva banda, Ester Borràs ha posat l’accent en "el valor de les aliances interregionals per passar de pilots a models operatius compartits i escalables dins la UE".

Legislació i dades per accelerar l’accés de la innovació als pacients

La primera taula, moderada per Montserrat Daban (Biocat) amb la participació d’EFPIA, Asphalion i la Platform of Patients’ Organisations, ha abordat com l’European Health Data Space i el Pharmaceutical Package poden reduir temps d’accés i reforçar la seguretat i la traçabilitat sense perdre l’enfocament en el pacient. El debat ha apuntat la necessitat d’harmonitzar marcs reguladors i d’impulsar incentius a la innovació entre estats i regions, alhora que s’ha desplegat una governança de dades que en faciliti la recerca i l’ús secundari, incloent-hi dades clíniques i de vida real.

Així mateix, s’ha destacat que la complexitat i amplitud de la legislació vigent pot frenar la inversió en un sector com la salut, motiu pel qual s’ha reclamant simplificar processos d’autorització i d’accés al mercat i reduir burocràcia. 

Els ponents han insistit en enfortir la col·laboració entre acadèmia, indústria i reguladors per accelerar l’adopció de noves tecnologies i actualitzar la formació dels perfils clau. En paral·lel, s’ha posat en valor la necessitat de marcs reguladors àgils que facilitin els assaigs clínics i la participació transfronterera de pacients i investigadors.
 

Compartint models d’èxit: la importancia dels hubs de teràpies avançadades a Europa

Amb David Morrow (EATRIS) a la presidència i Kathleen d’Hont (Govern de Flandes), Antoni Plasència (Generalitat de Catalunya) i Jim Lund (CCRM Nordic) com a ponents, la segona taula s’han compartit els diferents models de tres hubs capdavanters en ATMP a Europa, amb les polítiques d’impuls i punts forts de cadascun.  S’ha coincidt en la necesstat d’avançar en un mapatge europeu de capacitats GMP, que permeti mecanismes de compra i ús compartit d’infraestructures, així com definir estàndards comuns de traçabilitat i farmacovigilància des dels assajos fins al seguiment postcomercialització.

En aquest marc, s’ha subratllat que la creació de xarxes i ecosistemes col·laboratius regionals impulsa la carrera innovadora i el desenvolupament científic, i que és clau enfortir la cooperació entre empreses al voltant d’un enfocament en sostenibilitat i competitivitat. El panell ha defensat establir itineraris transfronterers de pacients en indicacions prioritzades, amb finançament i criteris compartits, i desplegar programes europeus de formació itinerant per a perfils crítics, com ara GMP, qualitat i data stewardship, per fer circular el talent entre hubs.

El debat ha permès destacar el posicionament de Catalunya com a hub referent europeu en ATMP i dades de salut, amb iniciatives com ATMP Catalonia i la coordinació de PRECISEU per connectar capacitats regionals i situar l’equitat d’accés al centre.

Regions i competitivitat: cohesió amb impacte

El tercer bloc, moderat per Ewa Chomicz (ERRIN) amb Jekaterina Novikova, Aleix Cubells i Dèlia Solà, representants de la Direcció General de Recerca i Innovació de la Comissió Europea, la Generalitat de Catalunya i el Govern de Navarra,  s’ha centrat en com els ecosistemes innovadors regionals impulsen la competitivitat europea, amb èmfasi en les Regional Innovation Valleys, la reforma de la política de cohesió 2028–2034 i el futur European Competitiveness Fund. Durant la conversa, s’ha posat èmfasi en projectes interregionals al llarg de tota la cadena de valor, des de la recerca fins a la industrialització i l’accés del pacient, en instruments financers específics per a l’escalat i la manufactura d’ATMP dins la Unió i en incentius coordinats entre estats i regions.

Per mesurar l’impacte, s’ha destacat la prioritzatzació d’indicadors comuns com el temps a pacient, l’equitat territorial i el time-to-scale de les empreses i les solucions. Igualment, s’ha remarcat la millora de la interacció i la col·laboració entre sectors, científic, clínic i tecnològic, com a condició per convertir el coneixement en valor. En aquest context, Catalunya ha posat en relleu la seva participació en projectes avançats d’R+D, que han reforçat el seu paper com a plataforma per a la translació i la industrialització de tecnologies de salut a escala europea.

La jornada ha incorporat, a més, una visió en profunditat sobre la futura llei europea de biotecnología (Biotech Act), aportada per Claire Skentelbery (EuropaBio), i l’actualitat del debat al Parlament Europeu sobre la legislación d’impacte al sector exposada per l’eurodiputat Nicolás González Casares. 

González Casares va fer una crida urgent a la defensa del paper de la ciència a la societat davant de les creixents amenaces antieuropees, anticièntifiques i comercials. En aquest sentit, va emfatitzar la necessitat de reforçar el sector públic de la recerca i d’establir ponts amb la industria per acelerar la comercialització dels avançaments científics, amb una missió clara de millorar la competitivitat europea i reforçar les capacitats científiques de la Unió. L’eurodiputat també va fer esment als darrers flecs de la legislació general farmacèutica que s’està tancant i va subratllar que les polítiques d’exempció hospitalària són un altre exemple de bones pràctiques que s’estan veient a Catalunya. Per últim, i en el marc de l’Espai Europeu de dades,  l’eurodiputat va fer referencia a la necessitat de definir un propòsit clar en l’ús de les dades genètiques dels pacients, i va apelar a l’ètica com marc comú per definir l’us de les dades secundàries dels pacients. “Tenim l’oportunitat d’enfortir totes les capacitats que tenim a Europa, el talent, i també d’atreure innovació, una innovació que arribi a les regions i que és clau per millorar la nostra competitivat", ha conclòs González Casares.  

La cloenda ha anat a càrrec de l’eurodiputada Laura Ballarin i de Francesc Trillas, Secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya.