Vés al contingut

Potenciar la compra pública innovadora, dotar Catalunya d’un marc fiscal i legislatiu que impulsi la transferència tecnològica i les inversions en R+D, apostar decididament per la internacionalització i mantenir la inversió tot millorant l’eficiència del sistema de recerca: aquestes són les quatre demandes que ha fet avui Montserrat Vendrell, directora general de Biocat, en el transcurs de la presentació de l’Informe Biocat 2011, per tal d’aconseguir “que el sector de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques pugui desenvolupar tot el seu potencial i convertir-se en motor econòmic de Catalunya i ser un referent al sud d’Europa”.

L'Informe Biocat 2011 la presentació del qual ha presidit el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, aporta dades detallades de les potencialitats d’un sector que integren més de 480 empreses —biotecnològiques, farmacèutiques, de tecnologies mèdiques innovadores i de serveis—, 435 grups de recerca, una vuitantena de centres d’investigació, 57 infraestructures tecnològiques i serveis científics, 28 entitats de suport, 19 parcs científics, 15 hospitals, 9 grans infraestructures i 6 centres tecnològics. En conjunt, el sector ocupa unes 30.000 persones, de les quals 18.000 (investigadors i personal tècnic) es dediquen a tasques d’R+D.

El conjunt d’empreses del sector té una facturació estimada en 15.600 milions d’euros a l’any, que suposen un 29,4% del volum econòmic estatal del sector, mentre que per nombre d’empreses biotec Catalunya se situa, amb un 20,5% del total, en el segon lloc de l’Estat, rere Madrid, i en primera posició pel que fa a la creació de noves empreses, amb un 23% del total el 2010. D’altra banda, la capitalització de les empreses catalanes del sector s’ha multiplicat per tres en aquests dos darrers anys i el 2010 va arribar als 2.357 milions d’euros, amb una majoria d’aportacions privades.

La biomedicina segueix sent la recerca preponderant a la BioRegió (entre les empreses d’R+D, el 58,7% fan biotecnologia vermella i el 45,5%, tecnologies mèdiques; i entre els grups de recerca consolidats, el 54,3% fan biotecnologia vermella i el 22,6%, tecnologies mèdiques). La recerca de nous productes terapèutics, seguida dels dispositius mèdics i del diagnòstic in vitro, focalitzen els esforços de la majoria de grups i empreses. A més, Catalunya concentra el 26% del mercat estatal de genèrics.

Dins de la biomedicina, les àrees terapèutiques que focalitzen majoritàriament la recerca segueixen sent l’oncologia i les malalties del sistema nerviós central, tant pels grups (treballen en aquestes àrees el 27% i el 28%, respectivament), com per les empreses (amb un 27% de companyies dedicades a cadascuna d’aquestes àrees).

Més capacitats i més productes
En els dos anys transcorreguts des de la primera edició de l’Informe Biocat, les empreses catalanes han augmentat considerablement les seves capacitats en R+D, que el 2009 se centraven majoritàriament en la fase de descobriment, mentre que ara un 50% de les companyies que fan R+D en l’àmbit biomèdic té capacitat per dur a terme proves clíniques de fase I. Actualment tenen 242 nous productes terapèutics en diverses fases de desenvolupament (fins a pre-registre), amb un pes important de projectes en fases I i II. “Els resultats positius en aquestes fases, que proven la seguretat i eficàcia del fàrmacs en humans, poden impulsar amunt de forma significativa el valor de mercat de la recerca biomèdica catalana —explica la Dra. Marta Príncep, directora científica de l’Informe Biocat 2011—, però també suposen un augment dramàtic de les necessitats de finançament per tal de completar el desenvolupament dels productes, que passa d’un rang de milers d’euros a un de milions. Per això, facilitar l’accés al capital de les nostres empreses serà més important que mai”.

En l’àmbit de les tecnologies mèdiques (diagnòstic in vitro, dispositius sanitaris, electromedicina, etc.), el sector català compta amb un pipeline de 323 productes, dels quals n’hi ha 169 estan ja en fase de producció, a punt per entrar al mercat.

Tot i la preponderància de la biomedicina, cal ressaltar la important presència que té a la BioRegió de Catalunya la recerca en biotecnologia blanca (és a dir, la que té aplicacions industrials), que ocupa el 39,1% dels grups de recerca i el 47,1% de les empreses d’R+D, i en biotecnologia verda (agroalimentària), a la que es dediquen un 32,6% dels grups de recerca i un 28,1% de les empreses d’R+D. El pes dels sectors químic i agroalimentari a Catalunya fan d’aquests dos àmbits una oportunitat de desenvolupament estratègic, que les tendències de creixement semblen subratllar (l’activitat en bioprocessos s’ha triplicat des de 2009, passant d’un 8% a un 23%). Tanmateix, l’Informe Biocat assenyala les mancances en l’aplicació d’estàndards internacionals com una feblesa que pot llastrar la competitivitat catalana en l’àmbit industrial. 

Alta participació
Les dades per a la confecció de l’informe s’han obtingut d’una àmplia enquesta enviada, el desembre de 2010, a 450 empreses i 435 grups de recerca actius en ciències de la vida (el 40% de tots els grups de recerca consolidats que hi ha a Catalunya), dels que s’ha obtingut una resposta superior al 50%. L’àmplia participació ha permès fer projeccions al conjunt de la BioRegió, que donen una imatge molt precisa de les seves dimensions i pes econòmic i laboral.

L’estudi subratlla, tanmateix, una sèrie de punts febles del sector biotecnològic català que planteja com a reptes a superar ineludiblement. Aquests reptes serien:

  • Potenciar la transferència tecnològica, instrumentant mecanismes que potenciïn la generació de patents i d’empreses des de l’àmbit de la recerca. En concret, l’informe, que en el capítol 9 realitza un estudi detallat de la cartera de patents del sector en els darrers 10 anys, assenyala que el sector públic només ha generat el 10% de totes les invencions (3.014) generades durant aquest període.
  • Internacionalitzar el sector, millorant la seva presència a mercats clau, com els Estats Units, on només tenen presència encara un 10% de les companyies catalanes i un 24%, acords de col·laboració.
  • Aconseguir massa crítica com a sector i com a unitats empresarials. La majoria de companyies són molt joves i petites —el 37% són microempreses— i hi ha un nombre baix d’agrupacions empresarials i poca sinergia pública-privada, el que llastra la capacitat de competir i afrontar projectes importants.
  • Reforçar el capital humà, potenciant la professionalització de la gestió dels equips directius, d’una banda, i afavorint la mobilitat nacional i internacional del personal —ara escassa—, que és clau per obtenir xarxes de contactes d’interès per al desenvolupament del negoci.
  • Afavorir la constitució de companyies especialitzades en inversions en el sector (actualment, un 15% de les empreses de la BioRegió), que són un soci essencial per poder atreure inversions estrangeres importants que puguin dotar les nostres empreses dels recursos financers que l’actual fase de desenvolupament requereix.
  • Facilitar l’entrada al mercat dels productes innovadors generats per la recerca i les empreses catalanes, que avui es veu dificultada tant per traves administratives com per la manca d’una adequada orientació de la compra pública.

“Sobretot en l’àmbit biomèdic, hem de garantir que la transferència tecnològica i la compra pública s’articulin per generar un cercle virtuós, que ens faci capaços d’aplicar la recerca pública al desenvolupament de productes innovadors per millorar la vida de les persones, però que permeti també incorporar-los de manera eficient al sistema públic de salut per millorar-lo i fer-lo més sostenible”, ha subratllat Montserrat Vendrell.

Per la directora general de Biocat serà essencial que ens els propers dos anys es creïn instruments de valorització que facin possible identificar els projectes de recerca amb potencial per donar resposta a necessitats reals i a demandes del mercat i també que es basteixi un marc fiscal i normatiu adient per al desenvolupament d’un sector “que té el potencial per a convertir-se en motor econòmic de Catalunya”.

L’edició de l’Informe Biocat 2011 ha comptat amb el suport d’Amgen.

Nota: l’Informe està disponible a http://biocat.cat/i2011 

Per a més informació:

Biocat:
Gabinet de premsa • 662 315 523 • premsa@biocat.cat
Silvia Labé  • 662 315 400 • 93 310 33 69 • slabe@biocat.cat

Subscriu-te al nostre RSS
També ens pots seguir a Twitter i LinkedIn

Necessites més informació?

Posa't en contacte amb nosaltres

Escriu-nos
Laura Diéguez
Laura DiéguezCap de Premsa i Continguts(+34) 606 81 63 80ldieguez@biocat.cat
silvia labe 2
Silvia LabéDirectora de Màrqueting, Comunicació i Intel·ligència Competitivaslabe@biocat.cat
Subscriu-te a les nostres newsletters

Totes les novetats de Biocat i del sector de les ciències de la vida i la salut a la teva safata d'entrada.