Abans i després de la Covid-19

“El primer repte va ser mantenir l’equip cohesionat i motivat mentre treballava en un entorn emocional no molt propici”, explica José Luis Cabero, CEO d’Aelix Therapeutics. “Al principi hi havia un aspecte romàntic, perquè ens vèiem més sovint a través de les plataformes i això va tenir un efecte interessant en amalgamar l’equip, però després van venir els desafiaments, perquè amb el pas del temps tots vam entrar en una fase de més sensibilitat”, afegeix. En aquell moment van decidir engegar iniciatives per estimular l’equip mitjançant reunions setmanals més personals: cadascú podia expressar com se sentia i estava gestionant la situació a nivell personal, i es compartien propostes de música, llibres i entreteniment en general. “Paradoxalment, ens hem conegut molt més virtualment”, indica Cabero.

Una situació molt diferent de la de l’equip de la Laura Lechuga, cap del Grup de Nanobiosensors i Aplicacions Bioanalítiques de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), que lidera el projecte CONVAT per desenvolupar un nou dispositiu basat en nanotecnologia biosensora òptica que permeti la detecció del coronavirus en uns 30 minuts. El seu va ser l’únic grup del centre que no es va confinar, perquè el 2 de març els van notificar la concessió del projecte i el 10 ja van començar a treballar-hi. “Hem treballat amb molta pressió, exposició mediàtica i estrès, i en unes condicions molt estranyes de seguretat, sobretot en els primers moments en què estàvem sols i havíem d’extremar precaucions quan encara no hi havia res clar”, relata. D’altra banda, gràcies al nou finançament el seu grup ha crescut de 12 a 17 persones durant la pandèmia. “He pogut contractar i retenir talent de Catalunya. Eren persones preocupades per si en les circumstàncies actuals trobarien feina, així que per a ells no només és una oportunitat molt interessant, sinó que ha estat un alleujament”, comenta satisfeta.

Nous projectes, també en estat d’alarma

El de Lechuga no és l’únic exemple de les oportunitats que poden sorgir (també) en temps de pandèmia. “Nosaltres hem creat una empresa en meitat de la crisi”, exposa Luis Serrano, director del Centre de Regulació Genòmica. La signatura va ser durant la primera setmana de confinament i d’allà va sorgir la spinoff del CRG Pulmobiotics, amb 2 milions de finançament d’Invivo Capital, per desenvolupar vacunes i tractaments per a malalties respiratòries. L’estat d’alarma va fer que tot es retardés un mes, i l’equip es va incorporar a la feina l’1 de juny. “Si hagués estat una startup ja en marxa i l’aturada hagués arribat als 9 mesos, hagués estat pitjor”, concedeix Serrano.

Per la seva banda, Amat confia en els resultats positius de l’assaig iniciat aquest juliol amb el probiòtic Manremyc, fruit de l’empresa homònima fundada el 2013 per desenvolupar i comercialitzar el bacil M. manresensis inactivat per a la protecció contra la tuberculosi. Reig Jofre és promotora de l’assaig, que avaluarà la capacitat del complement per reduir el risc d'infecció per SARS-CoV-2 i la progressió de la Covid-19 en un col·lectiu de 300 professionals de la salut amb alta exposició al virus. L’objectiu és comprovar si Manremyc, creat a partir de la recerca de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol de Badalona, pot ajudar a generar una resposta antiinflamatòria a nivell pulmonar.

Pic de pandèmia... i de feina

“A nivell institucional, el major impacte és que hem tingut més feina que mai”, comenta Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center. Segons ell, han tingut moltes peticions de projectes de durada més curta, donada la urgència de la situació, però alhora més intensos, de manera que la meitat del temps de dedicació del supercomputador s’ha destinat exclusivament a projectes relacionats amb la Covid-19. “Mai un sol tema havia concentrat tant temps de sol·licitud computacional en un període de temps tan curt”, afirma.

El CRG també va experimentar un pic d’activitat a causa del SARS-CoV-2, en participar en el programa Orfeu del Govern per al cribatge massiu de la població. Serrano destaca l’esforç de muntar des de zero un programa per realitzar 4.000 tests al dia, materialitzat gràcies al “compromís d’investigadors predoctorals i postdoctorals que van treballar nits i caps de setmana per posar-ho a punt”.

I des de Reig Jofre, Amat explica que van haver de reprendre la producció de medicaments essencials que s’havien deixat de fer perquè s’havien passat a comprar a proveïdors asiàtics, com ara el sedant Midazolam o l’antibiòtic cefalosporina. “Per sort, teníem una indústria que ha pogut donar resposta”, assenyala, abans d’afegir que la crisi ha demostrat que “l’agilitat i la flexibilitat” han estat claus per poder tenir capacitat de reacció i facilitar la gestió de la pandèmia.

Però potser qui més ha patit, en el sentit literal de la paraula, les conseqüències de la pandèmia han estat els professionals sanitaris. “Com a metge, ha estat una experiència que espero que no es repeteixi”, expressa Rafael Máñez, cap del servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge, que lidera des de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) un dels projectes finançats per la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut de la Generalitat per identificar un potencial fàrmac que faciliti l’actuació dels anticossos neutralitzants enfront del SARS-CoV-2. La UCI del seu hospital va passar en 2 setmanes dels 68 llits habituals a 124, dels quals 108 es van destinar per a persones en estat crític o molt greu. “Vam elaborar diversos plans de contingència, que contemplaven diverses etapes, però a partir de la segona setmana de març havíem d’anar directament a l’última etapa”, relata.

Vèncer les adversitats

L’impacte del virus va ser diferent també en funció del tipus i la mida de la institució. La recerca del BSC no es va veure afectada perquè tenen una manera de treballar “singular”, diu Martorell, però sí que va generar dubtes sobre les obres per al nou edifici que ha d’albergar el MareNostrum 5 el 2021. Després d’algunes setmanes d’aturada, Martorell confirma que “hi haurà supercomputador al 2021”. “La Comissió Europea de seguida va decidir que tot continuava endavant, tret d’allò físicament impossible, i des dels Governs d’Espanya i Catalunya es van aprovar mesures pressupostàries durant el confinament”, explica.

Per la seva banda, Serrano indica que el CRG va romandre obert per a activitats essencials com ara el manteniment d’animals o experiments crítics, tot i que el cop més gran s’ha vist en el “forat de facturació” dels serveis cientificotècnics, després de l’aturada de 3 mesos. “Agost serà un mes més hàbil de l’habitual, per recuperar l’activitat dels serveis”, justifica.

A Aelix la pandèmia la va enxampar en un moment “molt delicat” de dos assajos clínics de la seva vacuna contra el VIH. D’una banda, van establir un servei d’infermeres especialitzades en assaigs clínics per poder prendre les mostres fora de l’hospital i així minimitzar el risc d’exposició. “Però alhora ens vam trobar amb que no teníem suficients equips de protecció i la possibilitat d’adquirir-los era nul·la”, explica Cabero. La solució va venir d’empreses i institucions “amigues” que els van cedir part del seu stock i que van permetre en la majoria de casos continuar amb el pla establert inicialment.

Veient el costat positiu

Però entre plans de contingència, confinaments, forats econòmics i estrès hi ha lloc per al positivisme? També. “Un mes a casa llegint i pensant no va malament; de vegades va molt bé parar per reflexionar”, contesta Serrano. Molts dels entrevistats coincideixen en què el virus ha servit per demostrar que potser viatgem més del necessari. “A les reunions virtuals es perd el contacte amb el públic, la discussió és menys directa que presencialment, però una vegada t’hi acostumes és gairebé igual que abans. I estalvies temps, diners i emissions al medi ambient”, reflexiona Lechuga.

La mateixa investigadora remarca un altre efecte secundari positiu de la pandèmia: “És el primer cop que se li posa nom i cara als científics”, assegura. Un fet degut a la ingent quantitat d’informació que ha circulat per internet i els mitjans de comunicació. En aquest àmbit, el del periodisme, posa la cara i la creu. “Hi ha hagut periodisme molt seriós i professional, i d’altre d’un nivell baixíssim. En no haver-hi una formació científica, de vegades s’atorga credibilitat a certes coses per desconeixement. Necessitem incrementar la formació científica”, opina.

La cirereta del pastís la posa Cabero, que trenca una llança en favor de la reacció de la comunitat científica. “Mai en la història s’havia donat un desenvolupament així: conèixer la seqüència d’un virus el 10 de gener i, 6 mesos després, tenir almenys 18 vacunes en desenvolupament clínic i 3 o 4 empreses desenvolupant anticossos monoclonals. La resposta de la comunitat científica i clínica i dels actors finançadors ha estat extraordinària. Quan hi ha recursos i necessitat, és increïble el que es pot aconseguir”, exclama.

Lliçons de pandèmia

Tot plegat, el primer semestre del 2020 ens deixa lliçons que no oblidarem mai. Entre elles, una màxima que tant Lechuga com Martorell enarboren amb les mateixes paraules: “D’aquesta només en sortirem amb ciència”. Un missatge que Máñez estén no només cap al futur, sinó també cap al passat. “Si haguéssim fet més recerca en SARS-CoV-1 és molt possible que ara tinguéssim més eines. Però els investigadors ens movem molt per modes, perquè és la moda la que marca que tinguis accés als fons”, denuncia.

Una realitat de la qual la indústria no està exempta. “Si s’hagués invertit més en indústria manufacturera local tot hagués estat més fàcil”, constata Serrano, que ironitza: “Els beneficis estan bé, però enviar totes les empreses a Xina no és meravellós”. Una idea amb la qual coincideix Amat. “El driver d’aquest país és el preu, no potenciar la indústria. I tenir una indústria farmacèutica forta és essencial perquè dona capacitat de reacció i facilita la gestió de les pandèmies, sense estar pendents de mercats llunyans”, assenyala alhora que demana un “compromís de l’Administració” amb la indústria local.

Lechuga advoca també una reflexió conjunta de tots els actors de l’ecosistema. “La recerca aplicada i tecnològica està bolcada en publicar, més que en fer productes sòlids que puguin arribar al mercat –explica–. Portem molts anys desenvolupant tecnologies ràpides, i fins ara el sector era reticent, quan ara s’ha vist que el diagnòstic és un impressionant coll d’ampolla en la gestió de la pandèmia”, assegura. Martorell afegeix: “La gent es pensa que un test de diagnòstic es compra en un supermercat, i es tracta de dispositius altament tecnològics que existeixen gràcies a avenços científics. Les coses més simples, que la gent considera que són habituals i normals, existeixen gràcies a la ciència i la tecnologia”.

Esperar el millor, preparar-se per al pitjor

L’opinió majoritària és que, independentment de quant duri la crisi del SARS-CoV-2, en algun moment n’arribarà una altra. I sigui abans o després, caldrà estar preparats si no volem que ens aboqui a una altra crisi. Lechuga, que integra el grup de treball multidisciplinar que assessora el Ministeri de Ciència i Innovació del Govern Espanyol, advoca per un canvi dràstic en el sistema d’R+D a Espanya i adverteix que “el pla de xoc del Govern espanyol es queda curt”. “Donant 50 milions no se solucionen 10 anys de retallades”, confirma Serrano. “Espero no haver de tenir més discussions en un futur amb els governs sobre com s’ha de finançar la ciència”, reivindica Martorell, que obre un nou front de debat amb l’Administració: l’ús de les dades. “Desgràcies com aquesta ens han de servir com a oportunitats perquè l’Administració perdi el respecte que té a l’ús de dades per al bé comú. No pot ser que la idea d’emprar les dades de mobilitat per veure com es desplaça la pandèmia generi rebuig i després siguem tan generosos amb Google i Amazon”, assevera.

Tots esperen i desitgen fer vacances aquest agost. A Catalunya, ses illes o altres indrets de la península. A prop i segurament no gaires dies, però necessaris per desconnectar i agafar forces per a la tardor –i qui sap si més enllà– que s’acosta. Per a ells, la nova normalitat és el SARS-CoV-2, també a la feina.