Catalunya es consolida en innovació en salut: rècord d’inversió, múscul industrial i excel·lència científica i recerca clínica

Les dades que recull l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2025, elaborat per Biocat i presentat el 19 de febrer, a l’Auditori l’Illa de Barcelona, dibuixen un ecosistema que ja no només creix: es consolida com un hub europeu capaç d’atraure grans volums d’inversió, retenir i generar talent, exportar productes farmacèutics i liderar en recerca clínica i científica. El titular més visible és el rècord: 517 milions d’euros d’inversió en startups i scaleups de salut. Però el missatge de fons és més complex: la BioRegió madura, sí, però el següent salt és convertir els avenços en innovació adoptada al sistema de salut i en impacte real.

Aquesta és la lectura que posa sobre la taula el director general de Biocat, Robert Fabregat: “L’ecosistema d’innovació en salut de Catalunya continua avançant en la seva fase de maduresa: capta més inversió privada i competitiva, accelera el pipeline clínic i reforça el seu lideratge científic i en recerca clínica. El repte, ara, és continuar escalant perquè aquests avenços es tradueixin en més innovació adoptada al sistema de salut i en més impacte per a pacients i societat”.
 

La BioRegió: d’ecosistema emergent a motor econòmic estratègic

Abans d’entrar en el detall de la inversió, hi ha una dada que ho contextualitza tot: la BioRegió ja té dimensió d’indústria estructural. L’ecosistema suma 1.650 empreses (un +8,3% en un any) i 94 institucions de recerca, i consolida un pes macroeconòmic molt rellevant: 7,6% del PIB català i tercera activitat econòmica del país en termes de valor afegit i ocupació. La facturació arriba als 48.691 milions d’euros i l’ocupació supera els 306.000 llocs de treball (el 7,3% de la població ocupada). Al mateix temps, el sector conserva la seva estructura característica: 90% de pimes, i una concentració encara molt marcada a Barcelona (93,4%), tot i que es detecta una desconcentració territorial progressiva.

Aquesta combinació explica per què, en salut, l’ecosistema no s’entén només en clau d’startups: necessita indústria, recerca i hospitals. I també ajuda a entendre el que ha passat amb la inversió el 2025.
 

L’any de les grans rondes: 517 milions i una inversió més concentrada

El 2025 marca una fita: 517 milions d’euros en inversió per a startups i scaleups de salut, un +43% respecte del 2024 i per sobre del màxim assolit el 2022. El capital risc continua sent el motor principal, amb 327,6 milions d’euros, però el patró s’ha desplaçat cap a una dinàmica que és típica dels ecosistemes que entren en fase d’escala: menys operacions, però molt més grans. De fet, les cinc principals rondes concentren el 47% de tot el capital aixecat.

En aquest grup hi figuren operacions com la de SpliceBio (118 milions d’euros), DeepUll (50 milions d’euros) i Qida (37 milions d’euros), que expliquen una part significativa del salt anual. En paral·lel, l’ecosistema manté una base emprenedora activa (464 startups) i un flux sostingut de projectes sorgits de la recerca, amb 168 spinoffs creades des del 2016.

Però el rècord no s’explica només per diners privats. L’informe recull un màxim històric en subvencions: 124,3 milions d’euros, impulsats principalment per fons europeus. Aquest component és especialment crític en salut, on el camí fins a mercat —validació, regulació, evidència clínica— és llarg i car. L’ecosistema completa el mix amb venture debt (31 milions) i mercat borsari (30 milions), mentre que el crowdequity recula fins als 3,8 milions, el nivell més baix des del 2018.

Una de les dades més eloqüents de l’any és que el 82% del capital risc captat inclou participació d’inversors internacionals, presents en totes les grans operacions. El creixement, segons l’informe, s’explica per la coinversió entre fons nacionals i internacionals, amb un paper clau dels primers a l’hora d’atraure capital de fora.

El 2025 també reordena el pes dels subsectors. El biotec recupera el lideratge amb 347 milions d’euros, impulsat per grans rondes, i concentra el 68% del total anual. En el període 2021–2025, el biotec acumula 998 milions d’euros i representa el 54% de la inversió dels tres segments. Mentrestant, el tecmed baixa fins als 92 milions i el digital health repunta fins als 71 milions, tot i continuar sent el subsector més petit.
 

Montserrat Vendrell, sòcia d’Asabys Partners, indica: “Una part molt rellevant del salt d’inversió del 2025 s’explica per l’efecte multiplicador dels instruments de coinversió pública, especialment el matching facility del CDTI (i també l’ICf), que amplifiquen els tiquets dels VCs operació a operació. Alhora, el mercat continua funcionant clarament per sindicació: la coinversió amb internacionals concentra la major part del volum i les rondes només nacionals son residuals”.

En aquest context, Joël Jean-Mairet, soci director a Ysios Capital, assenyala: “Les dades d’enguany confirmen un moment clau per a l’ecosistema: per primera vegada superem els 500 M€ d’inversió, gràcies principalment al capital privat. El gran repte continua sent el finançament early stage i, sobretot, la transferència tecnològica, on el ‘gap’ encara és molt evident. Iniciatives com FITA, i el suport del CDTI o del Fons Europeu d’Inversions, estan reforçant aquesta fase amb instruments més dirigits i de més qualitat. De cara al 2026, l’objectiu és que això es tradueixi en més projectes finançats i més empreses creades”.

I precisament perquè aquestes xifres es puguin sostenir en el temps, el focus es desplaça cap a l’embut d’innovació: garantir que el capital, públic i privat, continuï arribant a les fases on el risc és més alt i la transferència tecnològica encara és fràgil. Lluís Pareras, fundador i soci director d’Invivo Ventures, explica: “Cal posar el focus en un risc i una oportunitat clara: Europa necessita protegir el finançament en etapes primerenques. L’EIC és un segell d’excel·lència, però si el programa continua desplaçant-se cap a fases clíniques i TRLs més alts, s’eixamplarà el gap en preclínica, que és on l’ecosistema té més necessitat d’instruments. Si volem sostenir i ampliar aquestes xifres d’inversió els pròxims anys, hem d’assegurar que el capital, públic i privat, continuï arribant allà on el mercat encara no cobreix el risc: en les fases més primerenques”.

L’altra pota del model: exportacions, inversió estrangera i hubs tecnològics

La BioRegió no seria un hub europeu sense base industrial i projecció exterior. Catalunya recupera la primera posició a Espanya en exportacions de productes sanitaris, amb 9.165 milions d’euros (el 45,7% del total estatal), principalment cap a Suïssa, Alemanya, França i els Estats Units.

Pel que fa a la inversió estrangera directa, tot i la davallada del 2025, el període 2021–2025 acumula 2.382 milions d’euros i 5.567 nous llocs de treball, en una dinàmica on ha estat especialment determinant l’aposta d’AstraZeneca el 2023 i 2024. L’informe destaca, a més, que Catalunya manté el lideratge estatal amb un pes notable d’inversions orientades a R+D.

Aquest pilar industrial i d’atracció d’inversió es reforça amb el capital humà: 26.000 titulats anuals en branques científiques i més de 18.000 professionals de recerca han afavorit l’arribada de més de 30 hubs tecnològics vinculats a la salut els darrers anys.
 

Excel·lència científica i recerca clínica: el gran actiu diferencial

L’informe situa el país en posicions capdavanteres en finançament competitiu europeu: participació en 297 projectes Horizon en ciències de la vida i la salut (2020–2024) i lideratge per càpita en projectes per milió d’habitants i finançament per milió d’habitants. En ajuts ERC, els més prestigiosos, acumula 64 projectes.

La producció científica també és robusta: 54.521 publicacions (2020–2024), prop del 35% del total estatal, i una qualitat especialment alta amb 1.791 Highly Cited Papers, amb Catalunya situada com a líder europeu en percentatge d’articles d’alt impacte.

Aquesta excel·lència es tradueix en recerca clínica: el 2025 els centres catalans han participat en 5.768 assaigs clínics actius (el 92% de l’activitat estatal). Catalunya se situa 4a a Europa i 7a al món, millorant una posició respecte del 2024, amb creixement anual per sobre de la mitjana estatal. L’oncologia continua sent el motor principal, seguida del sistema immunitari i el respiratori.

I el pipeline guanya maduresa: 71 actius en desenvolupament clínic (51 molècules i 20 teràpies avançades), gairebé el doble que el 2020, amb un pes rellevant de fases II i III, i concentració en àrees com oncologia, sistema nerviós central i dermatologia.

El pas que falta: connectar millor recerca, indústria i sistema de salut

Amb aquest nivell d’indicadors, la conclusió és inevitable: el repte ja no és demostrar potencial. El repte és l’execució. Silvia Labé, directora de l’Informe de la BioRegió de Catalunya, ho resumeix en una idea que apareix com a fil conductor del document de referència sectorial: “El gran salt ja no depèn només de créixer en activitat, sinó de connectar millor recerca, indústria, mercat i sistema de salut per accelerar la translació i l’adopció de la innovació”. I hi afegeix el component de moment europeu: la competició tecnològica i els reptes geopolítics obren oportunitats, però exigeixen “més coordinació, més velocitat, més polítiques i més inversió”.