La sostenibilitat guanya pes estratègic a la BioRegió de Catalunya

De la pràctica assistencial a l’estratègia hospitalària 

La sostenibilitat també es pot incorporar a la manera com es presten determinats tractaments. Al Servei de Diàlisi de l’Hospital Clínic Barcelona, les mesures desplegades durant l’última dècada inclouen l’optimització del líquid de diàlisi, l’automatització de la planta d’aigües, la digitalització de processos, la millora de la segregació de residus i l’ús d’equips més eficients. També s’hi promou la diàlisi domiciliària i l’optimització dels desplaçaments de pacients i subministraments. El 2025, el servei va reduir un 22,35 % les emissions de CO₂ respecte de l’any anterior —unes 18,7 tones menys—, tot i l’augment de l’activitat assistencial. També va consumir 559 m³ menys d’aigua i va estalviar 62.012 kWh d’electricitat. 

La farmàcia hospitalària és un altre àmbit amb marge d’actuació. A l’Hospital de Viladecans, el servei promou la substitució progressiva d’alguns inhaladors pressuritzats, que utilitzen gasos propel·lents HFC, per dispositius de pols seca, que prescindeixen d’aquests gasos, sempre que les característiques del tractament ho permetin. La iniciativa s’emmarca en una mirada al cicle complet del medicament, des de la prescripció fins a la gestió dels residus. 

En l’àmbit dels laboratoris clínics, l’Hospital Universitari de Mollet va obtenir el 2025 la certificació Green & Sustainable Laboratory, atorgada per la Federació Europea de Química Clínica i Medicina de Laboratori. Va ser el primer hospital de l’Estat a certificar-hi el seu laboratori clínic. 

Aquesta transformació també requereix canvis en la gestió dels hospitals i dels seus serveis. L’Hospital Universitari MútuaTerrassa ha rebut la medalla d’or en sostenibilitat ambiental de la Federació Internacional d’Hospitals pel seu segon Pla d’Acció Climàtica. El pla agrupa 126 iniciatives en dotze àmbits, com les infraestructures, la farmàcia, la digitalització i la recerca, i implica equips clínics, tècnics i administratius en el seu desplegament. 

Finalment, a escala de sistema, l’Institut Català de la Salut ha impulsat el repte Menys guants, més sostenibles, que promou l’ús dels guants quan són necessaris per a la seguretat assistencial i n’evita l’ús innecessari. L’objectiu és reduir-ne el consum un 10 %; si s’assoleix, l’ICS estima que es podrien evitar 375 tones de CO₂ cada any. 

Laboratoris: menys consum i més circularitat 

La recerca també podria comptar amb un marc comú: la Generalitat prepara la primera estratègia catalana de sostenibilitat per als centres d’investigació, amb mesures de formació, eficiència en l’ús dels recursos i incentius adaptats a cada disciplina. La proposta es presentarà entre finals de 2026 i principis de 2027, de moment, els laboratoris dels centres de recerca, empreses i hospitals segueixen impulsant iniciatives per reduir l’impacte del consum d’aigua i energia, principalment. 

Al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), la recollida selectiva de plàstic rígid ha permès recuperar 1.870 kg de material des del juny de 2025, principalment caixes de puntes i taps. El plàstic es porta a una planta d’Esparreguera, on es transforma en pèl·lets que poden tornar a la cadena productiva. La iniciativa, sorgida del grup de sostenibilitat del Parc, compta amb la col·laboració d’EINA Inserció Laboral i combina la recuperació de materials amb la inclusió laboral. 

Al Centre Esther Koplowitz de l’IDIBAPS, diverses mesures implantades han reduït el consum d’aigua en prop de 800.000 litres entre 2024 i 2025. Entre les actuacions hi ha la instal·lació d’airejadors, l’ajust de les cisternes dels lavabos i la renovació dels equips d’aigua pura per models més eficients. L’anàlisi dels consums també ha permès identificar on es concentra la demanda: el 71 % correspon als lavabos i les aixetes. 

La sostenibilitat també forma part de la planificació dels espais de recerca. El Parc Científic de Barcelona (PCB) ha aprovat el seu segon Pla de Sostenibilitat, per al període 2026-2030, amb prioritats com l’ús eficient dels recursos, la resiliència de les infraestructures i la implicació de la comunitat del Parc. En paral·lel, ha proposat a les entitats que hi treballen agrupar les comandes a proveïdors habituals per reduir els desplaçaments de mercaderies. 

Producció farmacèutica i disseny dels medicaments 

A la indústria farmacèutica, l’acció ambiental s’estén des de les plantes de producció fins al disseny dels medicaments i els seus envasos. La reducció d’emissions i consums conviu amb iniciatives per aprofitar millor els recursos i ajustar els formats a les necessitats reals. 

Towa International, que té una planta de producció a Martorelles, ha reduït des del 2019 un 66 % les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle dels abasts 1 i 2, un 31 % el consum d’aigua i un 19 % els residus generats, segons dades de la companyia. Entre les mesures aplicades hi ha l’ús d’electricitat renovable, la generació d’energia fotovoltaica, la reutilització d’aigua i l’optimització de processos i materials. De cara al 2030, s’ha fixat nous objectius de reducció d’emissions, consum d’aigua i generació de residus. 

Reig Jofre també treballa en l’eficiència hídrica a la planta de Sant Joan Despí. Segons l’estimació que recull el seu informe de sostenibilitat de 2025, el centre recupera i reutilitza prop de 20.200 m³ d’aigua l’any procedent dels processos de purificació. Aquest volum equival a aproximadament el 30 % de l’aigua subministrada a la planta el 2025. 

Les certificacions i els índexs de sostenibilitat també poden reflectir com les empreses incorporen criteris ambientals, socials i de governança a la seva gestió. ESTEVE ha obtingut la certificació B Corp, que avalua el conjunt de l’organització segons estàndards d’impacte social i ambiental, transparència i responsabilitat empresarial. 

Grifols ha obtingut la categoria Platí d’EcoVadis, amb una puntuació de 92 sobre 100 en l’àmbit ambiental. El 2026, a més, ha renovat la seva presència als índexs Dow Jones Best-in-Class World i Europe. Aquests reconeixements valoren diverses dimensions de la sostenibilitat corporativa i complementen les dades sobre accions i resultats ambientals de les companyies. 

L’ecodisseny dels envasos permet introduir criteris ambientals des de la fase de disseny: reduir material, optimitzar formats o facilitar-ne el reciclatge, sempre que es preservin la qualitat i la seguretat del medicament. Segons dades de SIGRE, des de l’any 2000 la indústria farmacèutica ha impulsat més de 3.300 iniciatives de millora ambiental, aplicades a més de 1.000 milions d’envasos. Actualment, un de cada tres medicaments comercialitzats a Espanya incorpora alguna mesura d’ecodisseny en el seu envàs. 

Una altra actuació sobre els formats busca ajustar la mida d’alguns envasos d’antibiòtics a la durada habitual dels tractaments. La mesura pretén reduir els sobrants a les llars i afavorir un ús més adequat dels medicaments, amb beneficis també per a la salut pública, com la prevenció de l’automedicació i de les resistències als antibiòtics. 

Bones pràctiques en startups i fons d’inversió 

Els fons d’inversió també poden incorporar criteris d’impacte en l’acompanyament a les empreses. Ysios Capital aplica la metodologia pròpia Y-mpact, mesurada amb el Y-score, i fa seguiment de l’acompliment ESG de les companyies de la cartera. L’entitat també ha desenvolupat una guia perquè aquestes empreses puguin mesurar la seva petjada de carboni. 

Ship2B Ventures, per la seva banda, mesura i publica l’impacte de les empreses de la seva cartera. En el seu informe de 2025, amb dades acumulades fins al juliol d’aquell any, atribueix a cinc startups participades la reducció de 5.672 tones de CO₂, i a una d’elles un estalvi de 17,8 milions de metres cúbics d’aigua. Les dades corresponen al conjunt de la cartera del fons i inclouen iniciatives de diferents sectors. 

Entre les startups de la BioRegió, Vytrus Biotech, empresa biotecnològica ubicada a Terrassa especialitzada en ingredients d’origen vegetal, ha calculat, verificat i inscrit al registre del MITECO la seva petjada de carboni de 2024: 358,66 tones de CO₂ equivalent. El 2026 també ha obtingut la medalla EcoVadis d’Or, amb 83 punts sobre 100 i una puntuació de 93 en l’àmbit ambiental.