"Apostem pel debat fronterer i per potenciar la marca Catalunya com a país d’excel·lència científica"
director del Centre Internacional per al Debat Científic (CIDC)
Està al capdavant del CIDC des de fa gairebé un any. Enginyer industrial per la UPC i MBA per ESADE, abans d’iniciar l’etapa al CIDC va ser responsable de la seu a Barcelona de l'Agència d'Acreditació en Recerca, Desenvolupament i Innovació Tecnològica (AIDIT). Ara encara el repte d’impulsar debats científics "de frontera" entre especialistes internacionals, tot posant-los a l’abast de la comunitat científica catalana i de la societat.
Des de fa aproximadament dos anys, el Centre Internacional per al Debat Científic (CIDC), una iniciativa de Biocat amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”, impulsa trobades on científics de prestigi —del país i internacionals— debaten, col·laboren i intercanvien coneixements sobre recerca d’excel·lència en l’àmbit les ciències de la vida.
El CIDC, a més de fomentar el debat sobre temàtiques situades a les fronteres de la ciència, busca l’impacte sobre la societat amb la divulgació dels continguts científics a través de simposis i jornades obertes i amb l’impuls de la reflexió sobre els grans reptes col·lectius, de la sostenibilitat mediambiental o la salut com a dret bàsic a les implicacions ètiques de la recerca. L’objectiu últim és que Barcelona sigui reconeguda com la ciutat del coneixement que ja és i Catalunya, com a país d’excel·lència científica
Durant aquest temps, el Centre ha reunit a Barcelona prop de 500 científics i experts de centres de recerca de referència mundial, que treballen en àmbits com la salut internacional, les neurociències (Alzheimer), la descodificació del genoma humà, les noves teràpies per a la diabetis tipus 1 o la recerca en medicina esportiva. El Centre ha comptat per fer-ho amb la col·laboració i la complicitat d’organitzacions vinculades a diferents nivells en recerca, tant situades a Catalunya —CRG, PRBB, BSC, CNAG, CRESIB, ISGlobal, CBATEG-UAB, CIBERDEM— com internacionals —ENCODE Consortium, EASD, o JDRF, entre d’altres.
El programa d’activitats per al 2011 consta de nou activitats, i abasta temes tan diversos com la recerca en fertilitat humana, l’agrogenòmica o l’impacte dels avenços de la biologia en les estructures socials actuals. Es va encetar els dies 9 i 10 de març al CosmoCaixa de Barcelona amb unes jornades científiques sobre els reptes que impliquen les malalties emergents i els moviments migratoris globals, que van ser coorganitzades conjuntament pel CRESIB, l’ISGlobal i el CIDC i que van comptar amb la participació d’especialistes d’Itàlia, França, Alemanya, Regne Unit, Holanda, Dinamarca, Bolívia i Catalunya, entre els quals el Dr. Pedro Alonso i el Dr. Antoni Trilla.
El CIDC és un projecte nascut fa relativament poc temps i que ha tingut una certa evolució. Quina ha estat?
Inicialment, s’havia concebut a la manera d’un club noucentista: es pensava en un espai aïllat on uns científics seleccionats es podien retirar per pensar i trobar solucions als reptes científics que es plantegessin.
De la idea inicial, mantenim la vocació internacional, l’aposta pel debat fronterer i la idea de potenciar la marca Catalunya com a sinònim de país d’excel·lència científica, però hem evolucionat cap a un concepte més obert. Volem propiciar debats integradors entre experts de múltiples disciplines científiques, que abordin les diferents problemàtiques plantejades des de punts de vista diversos i que siguin capaços d’aportar solucions als reptes que té plantejats la societat, movent-nos sempre, això sí, en l’àmbit de les ciències de la vida. Parlem de temes com l’envelliment, la medicina personalitzada, la salut global o la fertilitat.
Es tracta de fomentar noves maneres de fer ciència, on es doni un paper protagonista al diàleg interdisciplinari i es busqui de manera permanent una connexió directa amb la societat, com a origen d’inquietuds a les quals la ciència ha de donar resposta i com a destinatari final del coneixement generat.
Quina és l’aportació del CIDC a la BioRegió de Catalunya?
D’una banda, les nostres activitats constitueixen un pol d’atracció de científics internacionals, que tenen així l’oportunitat de conèixer de primera mà la potència del nostre país en biotecnologia, en biomedicina i en tecnologies mèdiques. Aquesta aproximació propicia que es valorin a tot el món els nostres recursos en termes d’infraestructures de recerca, de persones i de producció científica, i que alhora Barcelona i Catalunya es vegin com un destí atractiu per a treballar-hi i desenvolupar-hi projectes científics.
D’altra banda, amb els simposis i debats oberts i amb la divulgació dels continguts que es treballen al Centre, apropem la ciència, i en particular la biotecnologia, a la societat.
Volem fer una contribució significativa tant a la consolidació del bioclúster català com a la seva projecció internacional.
El Centre fa un paper que no feia cap altra entitat a Catalunya?
A Barcelona i Catalunya, comptem amb moltes entitats que organitzen debats, simposis i congressos científics i les universitats, parcs científics i centres de recerca organitzen múltiples activitats divulgatives. Però no existia fins ara una entitat amb les característiques del CIDC.
D’alguna manera, quan des de Biocat i "la Caixa" vam pensar el Centre, el que volíem era integrar aquests esforços, no amb la voluntat de substituir ningú, sinó d’actuar complementàriament i col·laborar per aconseguir un major impacte conjunt.
Si ens haguéssim d’emmirallar en alguna entitat, el nostre referent haurien de ser les Gordon Research Conferences (EUA), tot i que d’altres iniciatives conegudes, com són les conferències de l'European Science Foundation (ESF Research Conferences), ens serveixen d’inspiració.
Després d’uns anys vinculat a l’àmbit universitari, què el va empènyer a incorporar-se a la direcció del CIDC?
En primer lloc, la possibilitat de treballar per al país d’una manera més activa incorporant-me a una entitat com Biocat. També, treballar en un projecte molt alineat amb els meus propis valors, mantenint un contacte constant amb experts, ara en l’àmbit de les ciències de la vida, i conèixer de primera mà l’estat de l’art o el futur d’iniciatives científiques frontereres, que estan cridades a ser la base de grans canvis al llarg del segle XXI.
Què espera del Centre com a director?
El meu principal objectiu és seguir donant cos a la iniciativa. No només a través de l’execució del programa d’activitats de 2011 i 2012, sinó també aconseguint les complicitats necessàries amb nous socis de coneixement, principalment, les universitats, els parcs científics i els centres de recerca catalans. Un cop assolit aquest primer pas, dirigirem la nostra atenció a aconseguir acords de col·laboració amb entitats de referència internacional.
Com valoren els científics de casa nostra aquestes trobades amb investigadors i entitats internacionals?
Tant els científics del país com els internacionals han manifestat la seva satisfacció per haver participat en les jornades de debat celebrades, i els de fora també per la possibilitat de conèixer amb major profunditat les potencialitats del país en l’àmbit de recerca. En alguns casos ens han informat que s’han establert acords de col·laboració a partir de les activitats realitzades al Centre i d’altres han manifestat la voluntat de presentar noves propostes de debat per la programació d’activitats de 2012.
Quins debats científics oferirà el CIDC aquest any?
El Centre ha obert les activitats anuals amb unes jornades de debat entre especialistes en salut dels migrants i malalties importades, que han anat seguides d’un simposi obert sobre la possibilitat de reintroducció a Catalunya de malalties que es consideraven eradicades al nostre país.
El programa previst per aquest any inclou jornades de debat tancades en el àmbits de la bioinformàtica per l’assemblatge genòmic (abril), la interacció de la llum i el rellotge circadià de les plantes (maig), la preservació de la fertilitat en pacients afectats per malalties com el càncer (juliol), la recerca bàsica i aplicada en muscle i tendó (setembre) i també l’ús de la llum per al tractament de malalties neurodegeneratives i la recerca oncològica (maig). El Centre també organitzarà, juntament amb el CCCB, unes jornades de debat sobre la ciència i la vida, contraposant els punts de vista de científics i de filòsofs i humanistes (octubre) i , finalment, l’any es tancarà amb l’organització, conjuntament amb la NewYork Academy of Sciences i “la Caixa”, d’unes jornades sobre malalties cardiovasculars (novembre).
En resum, tractarem des de la recerca bàsica i aplicada puntera en diversos camps científics fins a l’impacte de la biotecnologia a la nostra societat des d’un punt de vista filosòfic. És un programa que respon clarament a la voluntat del CIDC d’organitzar debat punter i alhora divulgar aquelles temàtiques de salut que preocupen a la societat.
Quines característiques han de tenir les propostes per optar a integrar el programa d’activitats del CIDC?
El programa d‘activitats es desenvolupa a través d’una convocatòria anual de propostes oberta a investigadors reconeguts vinculats a entitats de recerca del país. Les propostes han d’estar enfocades a temàtiques en les fronteres de la recerca en ciències de la vida i han d’estar plantejades de manera transversal, és a dir, aportant al debat els punts de vista d’experts de diverses disciplines científiques.
El debat ha de tenir una clara orientació internacional, ja sigui a través de la temàtica plantejada o pels científics convidats i les organitzacions involucrades. Finalment, el tema proposat ha de de ser d’interès social.