La jornada ‘Chasing Covid’ reuneix els millors projectes de recerca sobre SARS-CoV-2 impulsats des de Catalunya
<p>Més de 200 persones van seguir virtualment la trobada organitzada per Biocat, en què es van presentar 20 projectes i se’n van premiar dos en les categories de “Beautiful science” i “Game changer”.</p>
A Catalunya es lideren actualment més de 60 projectes de recerca sobre la Covid-19 i el virus que la causa, el SARS-CoV-2. Amb l’objectiu de donar visibilitat i enfortir la col·laboració entre els diferents agents de l’ecosistema, Biocat va organitzar el passat 22 d’octubre la jornada virtual Chasing Covid, que va reunir els 20 projectes més innovadors en aquest camp. Més de 200 persones van assistir a l’acte, que va comptar amb la col·laboració de la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut (DGRIS) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Direcció General de Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, la Fundació “la Caixa” i EIT Health.
El Director General de Biocat, Jordi Naval, va destacar a l’inici de la jornada que un dels objectius de la sessió era facilitar el coneixement mutu de tots els agents de la BioRegió involucrats en la recerca contra la Covid-19. “Estem aquí junts intentant trobar solucions a un problema comú”, va assenyalar.
D’entre tots els projectes presentats, l’audiència va votar els seus favorits en les categories de “Beautiful Science” i “Game Changer”. El guanyador en el primer apartat va ser un treball, liderat per Nuria Montserrat a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, que proposa la generació i utilització d’organoides generats per tècniques de bioenginyeria per a l’estudi de diferents solucions terapèutiques contra la Covid-19. Com a game changer, el públic va apostar pel diagnòstic i va votar per Maria Soler, de l’equip liderat per Laura Lechuga a l’ICN2, que està desenvolupant un sistema de diagnòstic basat en nanotecnologia òptica que permet fer tres deteccions en un sol dispositiu (virus sencer, PCR i test serològic). Ambdós projectes van aconseguir un premi de 1.000€, respectivament.
Mix de disciplines
Les 20 presentacions de la jornada es van repartir en 4 sessions. La primera, moderada per Anna Meseguer per part de la DGRIS, va estar dedicada al reposicionament de fàrmacs. La segona, a càrrec del director del Departament de Ciència i Recerca de la Fundació “la Caixa”, Ignasi López Verdeguer, a noves teràpies. Una tercera, moderada per Montse Daban, de la Direcció General de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, a vacunes. I una quarta, sobre tecnologies mèdiques i estudis genètics i poblacionals, a càrrec de la Directora General d’EIT Health Spain, Cristina Bescos. “Per fer arribar la ciència a la població es necessita un mix de disciplines, i això és el que estem potenciant amb actes com el d’avui”, va destacar aquesta darrera.
En el debat posterior a les presentacions van sorgir qüestions com per exemple de quina manera ha canviat el SARS-CoV-2 la manera de fer ciència dels investigadors. Jordi Alonso, de l’Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), va destacar una major col·laboració entre investigadors i àrees de recerca diverses. Per la seva banda, l’investigador de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia Giulio Rosati va assenyalar el fet de ser “més conscients” de l’objectiu de la recerca, la qual cosa suposa “una gran motivació i al mateix temps una responsabilitat tremenda”.
Debat i votació sobre vacunes
En la sessió sobre vacunes, Montse Daban va indicar que actualment hi ha més de 180 vacunes en investigació a tot el món, de les quals aproximadament 40 es troben en fases clíniques i, d'aquestes, 8 en la darrera fase d’experimentació. Dels projectes de vacuna presentats a la jornada, els mateixos ponents van destacar-ne la versatilitat, la immunitat que podrien proporcionar a llarg termini o el fet que algunes, com per exemple la RUTI contra la tuberculosi, ja estan llestes per a ser utilitzades. A l’altre costat, com a debilitats es va assenyalar que algunes necessitin encara de força temps per ser desenvolupades o que encara s’hagi d’iniciar tot el procés regulatori.
La cloenda de la jornada va comptar amb la participació de José Luis Cabero, CEO d’Aelix Therapeutics, que va debatre amb Jordi Naval sobre el paper que jugarà la vacuna en la gestió de la Covid-19. Tot i que ja hi ha alguns models molt avançats, Cabero va advertir de que “encara queda camí per recórrer en el camp de les vacunes". La primera fase ens permetrà arribar a la població d’alt risc, però veurem primeres i segones generacions que aniran ajudant a prevenir la transmissió i el curs de la malaltia. La vacuna no serà ‘l’eina màgica’ contra la pandèmia”. Els assistents també van dir la seva: en una votació realitzada al llarg de tota la sessió, l’opinió majoritària va ser que la primera vacuna aprovada per l’Agència Europea del Medicament serà la d’Oxford/Astrazeneca.