President de l’entitat Biominas (estat de Minas Gerais)
Eduardo Soares és biòleg especialitzat en bioquímica i biologia molecular per la Universitat Federal de Minas Gerais i té un postgrau en Administració Financera de la Fundação Dom Cabral. Ha estat director executiu i membre de les juntes directives de diferents empreses com Alvos Biotech, Linhagen, Biocancer i Prodimol. El passat 17 d’abril va participar a la jornada "Impulsant la internacionalització (I): Brasil" organitzada per Biocat, a Barcelona, en el marc del projecte bioXclusters.
Article d'opinió
La biologia sintètica a Europa és una disciplina amb un camp d’estudi molt ampli, com va quedar palès durant la primera conferència Applied Synthetic Biology in Europe (ASBE 2012) els dies 6 i 8 de febrer a Barcelona.
Hi ha hagut grans avenços en àrees com l'agricultura, l'energia, l'assistència sanitària i la biotecnologia industrial. Si bé el principal productor de cultius biotecnològics al món és els Estats Units, el segon i el tercer lloc l’ocupen el Brasil i Argentina, respectivament.
La regió més rica del Brasil és el sud-est, amb el 66% del PIB del país. I només São Paulo té el 40% del PIB. La nostra població és de gairebé 200 milions de persones i està creixent a un ritme de l'1,1% cada any. Som la sisena economia més gran del món... vam superar al Regne Unit el desembre passat i estem molt a prop de França!
Les empreses de ciències de la vida i de biotecnologia es troben principalment als estats de São Paulo (38%) i Minas Gerais (30%). Hem identificat que de les 271 empreses que treballen en ciències de la vida, 143 són biotecnològiques. Pel que fa a les àrees, les més importants són salut humana (33%), agroindústria (31%) i producció de reactius (18%); després tenim el medi ambient i les aplicacions. La bioindústria al Brasil és molt jove. Gairebé el 70% de les companyies tenen menys de cinc anys i ingressos inferiors als 300.000 euros anuals.
Vídeo de la jornada "Impulsant la internacionalització (I): Brasil"
Barcelona, 17/4/2012
Perquè entengueu el que està succeint al Brasil, us he de dir que hem passat de tenir un 51% de població pobra al 25%. Això ha canviat l’economia, perquè vol dir que hi ha 50 milions de persones més que volen comprar de tot, inclosos els productes biotecnològics, aliments, medicaments... En un futur proper entrarem, però, en un procés d’envelliment de la població, com a Europa i els EUA. Quant a les causes de mortalitat, estem passant de tenir un gran nombre de malalties infeccioses a un major índex de càncers, malalties respiratòries i malalties de l'aparell circulatori. També està augmentant la diabetis.
Les previsions de creixement de vendes farmacèutiques entre 2009 i 2014 a Amèrica Llatina són del 12-15% per any. Al Brasil tenim dos grups d'empreses farmacèutiques: les locals, molt focalitzades en genèrics, i les internacionals, amb productes innovadors. Però les farmes locals comencen a invertir en innovació i estan construint els seus propis centres d’R+D. Hi ha una gran quantitat de moviments, ja que les multinacionals volen tenir participació en el mercat de genèrics. Això està canviant per complet el panorama que teníem fins ara. Aquí podeu consultar llista de les 20 principals empreses farmacèutiques al Brasil.
Tot i que vam estar competint intensament amb Mèxic durant dos anys, al Brasil ja s'estan duent a terme 2.700 assajos clínics l’any, gairebé el doble que a Mèxic, així que estem creixent molt ràpidament en aquesta àrea. Algunes de les àrees d’R+D que tenen més importància són la medicina regenerativa; la genòmica, hi ha hagut una forta inversió per a la creació d'una xarxa de laboratoris de seqüenciació al país (actualment, el Brasil està seqüenciant el genoma de la canya de sucre); la bioinformàtica; i la nanotecnologia, amb un programa de més de 28 milions de dòlars per invertir en els centres.
El 1995 el Brasil representava el 0,8% de les publicacions científiques de tot el món i ara tenim el 2,7%. El govern ha fet un gran esforç en inversió en R+D (al voltant de l'1,1% del PIB per any). Una de les iniciatives noves més importants és la creació de l'Institut Nacional de Ciència i Tecnologia. També estem creant 123 nous instituts, 39 dels quals són en ciències de la salut.
Les importacions estan creixent i les exportacions són força estables. Així que el dèficit només en el sector de la salut és d'11.000 milions de dòlars l’any. El govern està movent peces per resoldre aquest problema. Com ho està fent? En primer lloc, pressiona les farmacèutiques internacionals perquè produeixin al país i, després, intenta establir més associacions entre empreses internacionals, empreses locals i centres de recerca. En l'actualitat hi ha 20 projectes en curs, que involucren nou laboratoris públics i 17 socis privats.
Encara som protectors en alguns casos, però ens estem obrint cada cop més, i estan sorgint moltes oportunitats per produir i portar productes al Brasil. No sé si m'explico bé, però el missatge és que estarem més oberts a tot, especialment si es volen portar noves tecnologies. És difícil negar l'accés a nous medicaments i nous productes perquè la població sap quins són els bons.
L'empresa internacional que vol venir al Brasil a obrir una filial, cal que estableixi un acord de cooperació amb una firma brasilera, ja que així té accés a tots els mecanismes i programes de les agències estatals i federals. El major problema és el procés de reglamentació; nosaltres ho sabem i també ho sap l’Agència Nacional de Vigilància Sanitària (ANVISA). Estan molt interessats i involucrats en diverses iniciatives per fer-lo més fàcil.
En termes de polítiques públiques, la llei d'innovació de 2004 va obligar les universitats i centres de recerca a tenir les seves oficines de transferència de tecnologia (OTT). El 2006 teníem prop de 30 oficines de transferència de tecnologia al país i ara n’hi ha més de 150. El 2006 es va posar en marxa un programa de la FINEP, l'agència d'innovació del Brasil, que atorga ajuts a les empreses per desenvolupar nous productes (fins aleshores només els donava als centres de recerca i a les universitats). I el 2007 es va acordar una política nacional de biotecnologia. A nivell estatal, la majoria dels estats tenen la seva pròpia fundació per finançar l’R+D. A São Paulo, hi ha la FAPESP, a Rio de Janeiro la FAPEG i a Minas Gerais tenim la FAPEMIG.
En termes de capital de risc, la indústria encara és jove. Ara per ara només existeix un fons de capital risc dedicat a les ciències de la vida, el Burrill. Hi ha fons internacionals que es van introduint com Sofinnova.
Biominas, suport a les 'biotec' internacionals i del Brasil
No vull acabar aquest article sense explicar-vos què fem a Biominas. Som una institució privada, creada per nou empreses el 1990 per tal de desenvolupar negocis en l'àrea de la biotecnologia. Tot i que treballem amb els governs estatal i federal per desenvolupar el sector, el nostre principal objectiu és el desenvolupament d'empreses i negocis. Ara estem operant no només a l'estat de Minas Gerais, sinó a tot el país. Vam començar la primera activitat de grans proporcions el 1997, amb un centre d'incubació d'empreses de ciències de la vida de 3.000 metres quadrats. Des de llavors hem graduat 19 empreses i en tenim 19 de noves. També oferim serveis de consultoria per ajudar les empreses internacionals a introduir-se en el mercat brasiler. Hem treballat amb Sanofi, Merck, GlaxoSmithKline, entre d’altres.
El 1999 ens vam adonar que un dels problemes que tenen les empreses és l'accés al capital. Així que vam posar-nos en contacte amb el Banc Interamericà i vam dissenyar un programa que ens va permetre invertir al voltant de 25 milions de reals (uns 10 milions d'euros) en dotze empreses. És important dir-vos que en dues de les empreses vam perdre la inversió. De dues empreses més, Prodimol i Alvos, vam vendre les accions: la primera per quatre vegades la quantitat que hi havíem invertit i la segona, per 2,5 vegades la inversió inicial. Continuem sent accionistes de dues empreses, que són Biocancer i Linhagen. De vegades perdem diners, i de vegades en guanyem. Això és part del joc!