L'Hospital Joan XXIII de Tarragona dóna més espai al biobanc
Tarragona serà la seu del segon congrés de la Red Nacional de Biobancos, el proper mes d’octubre, que reunirà uns 300 participants estatals i estrangers.
REDACCIÓ
L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ja té un nou espai per al biobanc, la unitat responsable de recollir i processar les mostres biològiques i dades associades per a la recerca biomèdica d'àmbits com l'obesitat i les malalties metabòliques i risc cardiovascular, les neurociències, l'oncologia i hematologia, entre d'altres. El biobanc està vinculat a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).
Les noves instal·lacions, a la planta inferior de l’hospital, ocupen 175 metres quadrats repartits en diferents àrees: laboratori general, laboratori de treball estèril, àrea per a congeladors, àrea criogènica i un despatx de coordinació.
El seu director, Dr. Joan Josep Sirvent, explica que el 2009 “vam demanar entrar a formar part de la Red Nacional de Biobancos en una convocatòria pública de l’Instituto de Salud Carlos III, que es va resoldre positivament per a l’Hospital”. La dotació econòmica, renovada per aquest 2011, ha permès incloure una persona més a l’equip –ara està format per cinc persones– i completar l’equipament que faltava.
El biobanc ha processat els últims tres anys 3.704 mostres tant dels Serveis de l’Hospital Joan XXIII com d’altres centres hospitalaris catalans. Aquest any ja s’han processat 255 mostres.
L’impuls d’aquestes millores ha motivat a l’equip a enfrontar nous reptes com presentar-se com a seu del segon congrés de la Red Nacional de Biobancos, proposta que finalment ha estat seleccionada, i que per tant reunirà uns 300 professionals estatals i estrangers a Tarragona els dies 20 i 21 d’octubre.
El biobanc de Tarragona té un llarg historial de col·laboració amb diversos projectes de biobancs en xarxa com el Banc Nacional d'ADN–Node de Metabòliques, el biobanc del CIBERdem, el Fatbank del CIBERobn, el Banc de teixit pulmonar del CIBERres i la Xarxa Catalana de Bancs de Tumors.
La història del ‘biobanc de Tarragona’
La recerca biomèdica requereix la disponibilitat de mostres biològiques humanes, ja siguin pacients o donants sans, per poder conèixer millor l’origen i evolució de les malalties i avançar en el seu diagnòstic i tractament de cara a millorar la qualitat de vida de la població. Aquesta activitat està regulada per la Llei d’Investigació Biomèdica 14/2007 i exigeix una sèrie de requeriments, tant pel que es refereix al consentiment informat per a l’obtenció de mostres dels donants com per a la seva conservació i ús per part de la comunitat científica.
L'any 2003, “des d'un dels grups de recerca de l’Hospital”, recorda el Dr. Sirvent, “es va plantejar crear un banc de mostres que donés cobertura a les necessitats dels projectes de recerca, i que pogués garantir la qualitat de les mostres i la seva traçabilitat”. Aprofitant el context de la Xarxa temàtica de bases bioquímiques i moleculars de la patologia associada a la resistència a la insulina finançada per la Generalitat de Catalunya, es va iniciar la creació d'un banc de mostres biològiques per a l'estudi de la diabetis mellitus de tipus 2 i l'obesitat, que es va denominar BaseDiab.
L'entrada en funcionament del BaseDiab va motivar que diferents investigadors demanessin la gestió de les seves mostres a través d'aquesta nova estructura.
Finalment, el maig de 2007, i tenint en compte que el BaseDiab havia assumit la gestió de la pràctica totalitat de les col·leccions destinades a recerca i la proximitat de l'aprovació de la Llei d'investigació biomèdica, "des de la Comissió d'Investigació del nostre hospital es va decidir crear el biobanc que substituiria l'activitat de BaseDiab i que englobaria la gestió de les mostres biològiques destinades a recerca".