“Qui hagi d’estudiar estructures petites trobarà en la llum del sincrotró una eina que no té competidor”
president de la Comissió Executiva del sincrotó ALBA
Presideix la Comissió Executiva del consorci que gestiona el recentment inaugurat sincrotró ALBA, la infraestructura científica més important que s’ha fet mai a l’Estat espanyol. Físic de la UAB i impulsor durant gairebé dues dècades fins aconseguir la instal·lació d’un laboratori de llum de sincrotró a Catalunya, el reconeixement que es mereix Pascual és com un dels artífexs d’aquest gran projecte.
Recentment inaugurat a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), el sincrotró ALBA és la infraestructura científica més gran construïda a l’Estat espanyol –l’edifici de la forma de cargol ocupa 18.500 metres quadrats dins una parcel·la de 65.000– i la primera d’aquest tipus al sud-oest d’Europa. Entrarà en funcionament a partir de 2011 i permetrà dur a terme investigacions en camps tan diversos com les ciències de la vida, la química, la física i la ciència dels materials.
Amb una inversió de 201 milions d’euros, que han aportat a parts iguals la Generalitat i el Govern espanyol, ALBA ha estat construït pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del laboratori de llum sincrotró (CELLS).
Què representa per a Catalunya acollir una infraestructura com el sincrotró?
A nivell econòmic, és amb seguretat la infraestructura científica amb el pressupost més elevat que s’hagi fet mai a l’Estat. Tot i que és una inversió important, s’ha fet una anàlisi de l’impacte econòmic i del cost-benefici que demostra que és una instal·lació rendible.
Des del punt de vista científic, dóna accés als investigadors catalans i espanyols a un conjunt d’instruments dels que fins ara no disposàvem i, per tant, ens situa en una situació de competitivitat molt millor de la que teníem fins ara.
L’aspecte social va lligat a l’existència d’un conjunt d’empreses que treballen amb tecnologies relacionades amb les tècniques d’acceleració, que si han de millorar la seva competitivitat poden tenir en nosaltres un bon aliat. Està demostrat amb estudis econòmics, que la gent que treballa en instal·lacions semblants a la nostra després poden aplicar aquest coneixement en els seus productes, i d’això en treuen benefici.
Quins descobriments pràctics es poden arribar a fer a l’ALBA?
Tothom que hagi d’estudiar estructures petites trobarà en la llum del sincrotró una eina que, jo diria, no té competidor. Des de físics, biòlegs, químics, passant per gent d’altres móns aparentment molt més separats com poden ser l’art o els estudis ambientals. Com a exemple d’aplicacions pràctiques que es poden aconseguir, el Premi Nobel de Química d’enguany s’ha atorgat a tres investigadors que han estudiat i aclarit l’estructura d’una macromolècula fonamental per a la vida, el ribosoma, i per aconseguir-ho han utilitzat llum de sincrotró. Altres exemples són els dispositius electrònics presents a ordinadors portàtils o a telèfons mòbils.
Quants científics es podran beneficiar d’aquesta infraestructura?
La majoria de persones que utilitzen llum de sincrotró, aquí i a tot arreu, són investigadors bàsics, que publiquen els resultats de les seves experiències. En sincrotrons del tipus de l’ALBA, el nombre d’investigadors empresarials que no publiquen els resultats dels seus experiments difícilment passa del 5%. I és que per realitzar determinats tipus de recerca que fan algunes empreses, segurament no els fa falta la llum del sincrotró.
De moment estem fent set estacions experimentals, en tenim dues més aprovades i quatre més que estan en procés de concretar. Per a aquestes set línies que entraran en funcionament pròximament, comptem que tindrem uns mil científics que vindran a fer experiments al llarg d’un any. Científics essencialment bàsics, perquè de moment són molt poques les empreses d’aquest país que han donat senyals d’estar interessades en fer servir la llum del sincrotró.
Com tenen previst apropar-se a les empreses del sector biotecnològic, biomèdic i de tecnologies mèdiques de Catalunya?
Algunes de les nostres línies experimentals estan destinades sobre tot a la biologia, a l’estudi de les proteïnes i de molècules interessants des del punt de vista mèdico-farmacèutic. En alguns sincrotrons del món existeixen línies adreçades a investigacions en l’àmbit de la imatge mèdica o de la teràpia, però són molt experimentals, i de moment en el nostre sincrotró no n’hi ha cap d’aprovada d’aquest tipus. Això no vol dir que en el futur no hi siguin, però hem de construir una línia que respongui a les necessitats catalanes i espanyoles, i és un tema que crec que encara no està madur.
Tenen algun projecte en curs amb aquestes empreses?
Alguna de les línies experimentals que tenim està destinada a estudis estructurals de molècules, incloent virus, proteïnes, entre d’altres, i en aquest àmbit sí que hi ha gent interessada en fer servir el sincrotró. Per exemple, existeix una línia de cristal·lografia de proteïnes en la qual estan interessats grups de biologia estructural del Consell Superior d’Investigacions Científiques, de la Universitat Politècnica de Catalunya o de la mateixa Universitat Autònoma de Barcelona, i algun laboratori farmacèutic, que també ha mostrat el seu interès.
Quines diferències hi ha entre el sincrotró Alba i el LHC de Ginebra?
L’accelerador de Ginebra està destinat a estudiar distàncies de l’ordre de deu elevat a menys disset metres, és a dir, distàncies molt més petites que el nucli atòmic. El que volen és fer grans concentracions d’energia per crear partícules noves, per reproduir condicions d’alta temperatura que hi havia a l’origen de l’univers, etc. Nosaltres volem donar llum de sincrotró als investigadors que estudien estructures més grans, de l’ordre de la mida dels àtoms i les molècules. Per tant, els objectius d’ambdós sincrotrons són absolutament diferents.
Quins avantatges presenta l’ALBA vers altres acceleradors internacionals ja existents?
ALBA té la mateixa energia que el nou sincrotró britànic, Diamond; una mica més d’energia que l’SLS de Suïssa i el SOLEIL de França, i estem a la primera fila pel que fa a l’emitància (característica de la llum que defineix la qualitat dels experiments que es poden fer).
Quin cost d’explotació suposarà anualment el sincrotró?
El sincrotró està tenint un cost anual d’uns 15,5 milions d’euros, i quan estiguem en funcionament continuat està previst que augmenti fins als 21 milions d’euros, que representa aproximadament el 10% del cost del projecte.
Quin cost suposarà el seu ús per part d’empreses?
Per a una empresa que vulgui fer ús de la infraestructura li suposarà uns mil euros l’hora. Una hora en la qual la intensitat dels nostres raigs X permet fer moltes coses!
Quin impacte tindrà la situació de proximitat a la UAB pel que fa a oportunitats per als científics universitaris?
Som una instal·lació que està al servei del país, no només d’una universitat. L’avantatge de la UAB és la proximitat. De fet, hi ha molts departaments de la UAB interessats, així com l’Institut de Nanotecnologia, amb els que estem desenvolupant un projecte conjunt. Però no només ho fem amb la UAB, sinó també amb la Universitat de València, amb la que estem desenvolupant un altre projecte.
I en termes d’ocupació laboral?
Tenim 140 persones a les nostres nòmines, sense comptar les persones d’empreses adjudicatàries de concursos. Un terç de l’equip són estrangers –procedents de 16 països diferents– i la resta es divideix entre espanyols i espanyols que estaven a l’estranger. Segons els resultats de l’estudi econòmic dut a terme per l’economista José García-Montalvo, el projecte ALBA genera entre 300 i 400 llocs de treball.