Reportatge
L’home és l’únic animal que ensopega dos cops a la mateixa pedra. Nou experts de la BioRegió de Catalunya (sis emprenedors biotecnològics, dos inversors especialitzats i un advocat) desvelen algunes de les pedres que s’han trobat al seu camí i alguns consells perquè d’altres no hi tornin a caure.
L’home és l’únic animal que ensopega dos cops a la mateixa pedra. Biocat ha organitzat una nova edició del Curs d’Iniciació a la Bioemprenedoria “Claus per Bioemprendre”, on experts de la BioRegió de Catalunya han desvelat algunes de les pedres que s’han trobat al seu camí i alguns consells perquè d’altres no hi tornin a caure. Lluis Ruiz-Ávila, CEO de Spherium Biomed; Laura Soucek, Fundadora i CEO de Peptomyc; Marc Ramis, Cofundador i CEO de Senolytic Therapeutics; Lluís Pareras, Director de HealthEquity SCR; Christian Brander, Cofundador i Director Científic d’Aelix Therapeutics; Judit Anido, Cofundadora i Directora General de Mosaic Biomedicals; Montserrat Vendrell, Sòcia d’Alta Life Sciences; Ignasi Costas, Soci de RCD-Rousaud Costas Duran i Marc Martinell, Fundador i CEO de Minoryx Therapeutics, ens desvelen algunes de les lliçons apreses al llarg de la seva trajectòria.
Laura Soucek, Fundadora i CEO de Peptomyc, porta més de 20 anys treballant en un inhibidor de l’oncoproteïna Myc, implicada en la majoria de càncers. “Em deien que era impossible inhibir aquesta proteïna sense danyar les cèl·lules normals: era un dogma en biologia i mai ningú ho havia intentat per por als efectes secundaris”.
Soucek ho va fer: in vitro la idea funcionava. Va canviar Roma per San Francisco i el va provar en ratolins. “Es curaven i sense efectes secundaris, però em deien que això no servia”, recorda. Es va instal·lar a Barcelona i va obtenir la mateixa eficàcia amb tumors humans implantats en ratolins. “La meva obsessió era que això arribés als pacients! Però em deien que la meva molècula era massa gran per entrar a les cèl·lules humanes. S’equivocaven de nou”. Va patentar la capacitat dels seus pèptids per arribar al nucli de la cèl·lula, al 2014 va constituir Peptomyc i ara l’empresa prepara les proves de seguretat i toxicitat preclínica en diverses espècies animals.
“Dream big: La diferència entre que un projecte tiri endavant o caigui a mig camí és la perseverància que hi poses”, resumeix Judit Anido, Cofundadora i Directora General de Mosaic Biomedicals. En el seu cas, el somni és traslladar als pacients els descobriments que va fer al llarg d’anys de recerca en oncologia amb Joan Seoane. “Volia que la nostra ciència es convertís en ciència real. Dues petites biotecnològiques ens va proposar llicenciar la nostra recerca i vaig pensar: Per què no fer-lo nosaltres?”
Mentre feia carrera acadèmica, Marc Ramis, Cofundador i CEO de Senolytic Therapeutics, va decidir que preferia el món empresarial. Es va incorporar a Novartis, i llavors va decidir que preferia la carrera acadèmica. Mentre feia la seva tesi a Oxford va veure el seu cap de laboratori muntar una empresa. “Jo no tenia ni idea que això fos una opció!”, recorda. Així va començar la seva trajectòria d’emprenedor en sèrie.
Christian Brander ha escollit compaginar la carrera acadèmica i empresarial: és el director científic del programa HIVACAT a IrsiCaixa i Cofundador i Director Científic d’Aelix Therapeutics. “Compaginar els dos móns pot generar grans sinergies però també un bon maldecap! -adverteix-. Els teus companys investigadors et consideren un ‘home de negocis’, i els teus inversors pressionen perquè et centris en la teva empresa. Has de canviar de barret contínuament”.
“Quan som joves, molts científics pequem de superbs –reconeix Lluis Ruiz-Ávila, CEO de Spherium Biomed-. Quan vaig explicar la meva tesi a la meva àvia, de 70 anys, la seva resposta va ser: ‘Què interessant, fill… però tu, de què treballes?”
I és que saber explicar la recerca a la societat perquè vegi la ciència com una activitat productiva és un dels reptes que afronta tot investigador. “Cal entendre d’on partim: no importa quantes publicacions en revistes de prestigi avalin la teva recerca, això no explica ni l’1% de les possibilitats d’èxit del teu descobriment -adverteix-. Quan un venture capital et pregunta per què ha d’invertir a la teva empresa, molts investigadors respondran que ha sortit a Nature. I el que vol saber l’inversor és si has provat l’estabilitat del fàrmac, la toxicitat…”. A més, a l’inversor se li ha de presentar un projecte fácil d’entendre: el Target Product Profile. “No hem de vendre uns resultats, sinó una historia basada en aquests resultats”, recorda Ruiz.
Tan important com saber explicar, és sentir el feedback de l’altre. “Sovint estem tan centrats al projecte que no veiem el que passa al nostre voltant –avisa Judit Anido-: No deixis mai d’escoltar”. Aquest consell el té més que assumit Marc Martinell, Fundador i CEO de Minoryx Therapeutics, que en tres mesos es va reunir amb 70 persones per explicar-les el seu primer pla de negoci, escrit en una llibreta. “Volia saber com els hi sonava: això em va permetre fer el pla de negoci detallat”.
“Els emprenedors estan obsessionats amb els diners. A mi el que de veritat em preocupa és el temps”, adverteix Marc Ramis, Cofundador i CEO de Senolytic Therapeutics, que viu a cavall entre Barcelona i Boston. “La burocràcia és el nostre gran obstacle”, lamenta aquest emprenedor en sèrie, que va fundar la seva darrera empresa per internet, des de l’aeroport de Barcelona, i quan va aterrar a Boston ja la tenia constituïda.
També li preocupava el temps a Laura Soucek, Fundadora i CEO de Peptomyc, quan li van advertir que mentre sol·licités la patent dels seus pèptids no podria publicar-ne els resultats. “La lliçó que en vaig aprendre i que recomano a altres emprenedors és que facin molt ràpid el seu estudi de patentabilitat, per no aturar la publicació si després no poden obtenir la patent –aconsella-. L’estudi, a més, t’ajuda a preveure les crítiques que et trobaràs i a preparar estudis per respondre-les”.
“És molt important ser conscient del que no saps fer, i compensar aquestes mancances amb un bon equip”, destaca Judit Anido, Cofundadora i Directora General de Mosaic Biomedicals, que va completar la seva formació científica amb un MBA. També ho va fer Laura Soucek, Fundadora i CEO de Peptomyc. “Algunes convocatòries de finançament públic establien com a requisit que l’empresa tingués un CEO. Jo no volia ser-ho –confessa-, no en tenia formació, i volíem contractar un però no ens donaven els diners justament per no tenir-lo: era molt frustrant!”. Com a solució, el consultor Josep Lluís Falcó es va incorporar a l’equip com a interim CEO, mentre Laura es formava amb un MBA per assumir la posició.
“El factor de fracàs més important a les startups és la convivència entre els socis -avisa Ignasi Costas, soci de RCD-Rousaud Costas Duran-. Cal tenir clar l’objectiu de cadascun: he vist startups fracassar perquè un soci volia vendre l’empresa i l’altre no, mentre que companyies com Oryzon han pogut pivotar respecte al seu pla inicial gràcies a la seva cohesió interna”. Les clàusules del pacte de socis, apunta Costas, ajuden a deixar clares les regles del joc.
Un consell es repeteix en boca de tots els emprenedors: “Busca inversors que et puguin aportar no sols diners sinó també assessorament, perquè passaran a formar part del teu equip i de vegades assumiran el comandament del projecte”, subratlla Laura Soucek, que ha captat més de 5 milions d’euros de capital privat per a Peptomyc.
Per trobar aquest assessorament, Marc Ramis aconsella adreçar-se a “fons especialitzats, i especialment els fons corporatius de les grans farmacèutiques: ningú et podrà orientar millor que ells en el teu projecte”.
“Els analistes d’inversió estem entrenats per dir ‘no’ a la majoria de projectes que ens arriben”. Així de contundent es mostra Lluís Pareras, Director de HealthEquity SCR. El secret per passar el filtre? Segon Pareras, el retrat robot de l’empresa amb possibilitats d’obtenir finançament implica “que doni solució a un problema real important –big problema, big money-; que tingui una prova de concepte sòlida el més objectiva possible; que pugui demostrar la seva eficàcia en les indicacions a les quals s’adreci i es deixi assessorar pels inversors i els experts en regulatory a l’hora d’escollir altres indicacions o extensions de línia; i que tingui un bon CEO i CSO amb una bona xarxa de contactes”.
En paraules de Marc Martinell, Fundador i CEO de Minoryx Therapeutics, “per agradar als inversors s’han d’alinear els astres: els has d’agradar tu, la teva tecnologia i no haver tingut males experiències prèvies en un projecte semblant”. Davant d’això: persistència. “Sovint el mateix inversor que ara et diu que no, vol entrar a la teva ronda l’any vinent!”, consola Martinell.
Avís a emprenedors: “Has de ser capaç d’explicar el teu missatge als inversors en 5 minuts”, diu Montserrat Vendrell, Sòcia d’Alta Life Sciences. Vendrell aconsella estructurar la presentació en 10 diapositives clau: introducció, problema/oportunitat, solució (per què ets millor), mercat, estratègia d’arribada al mercat, model de negoci, competència, equip, projeccions financeres i necessitats de finançament. Durant aquesta presentació, poden passar dues coses. “Hi ha una wow slide que és la que ens fa decidir invertir -reconeix Lluís Pareras, Director de HealthEquity SCR-. Però també hi ha killer slides, i intentem identificar-les per matar el tema el més ràpid possible”.
Més secrets? “Quan estem valorant una inversió, al final de la reunió m’agrada preguntar-li al CEO què li preocupa del seu projecte –desvela Lluís Pareras-. Hi ha dos tipus de respostes: qui creu que ho té tot controlat, i qui treu de la butxaca una llista de paranoies que li fan por. Els bons CEO són els paranoics”. També fa preguntes killer Guy Nohra, Soci fundador d’Alta Life Sciences. “Ell es fixa molt en la persona i li agrada plantejar qüestions per desconcertar: he vist emprenedors posar-se molt nerviosos per una pregunta sobre per què van decidir emprendre”, desvela la seva sòcia Montse Vendrell.
L’emprenedor no és l’únic que desitja que el seu projecte de recerca tiri endavant. “Hi ha pacients esperant que la teva feina funcioni: el que per a tu pot ser una aventura econòmica, per a d’altres és una qüestió de vida o mort”, recorda Lluís Ruiz, de Spherium Biomed.
Per això, tenir relació amb les associacions de pacients és bàsic, especialment quan es treballa en malalties minoritàries. “Els pacients t’ajuden a entendre la malaltia i què és l’important per a ells, que no sempre coincideix amb el que és important per al regulador, i tenir-lo en compte als estudis clínics”, destaca Marc Martinell, de Minoryx. La credibilitat, però, és un must. “No els pots fer falses promeses”, recorda Martinell.
Emprendre mai és un camí en línia recta. Fins i tot en la trajectòria apoteòsica de Minoryx, amb una molècula ja en fase III, hi ha hagut dalts i baixos. “No ha estat un camí de roses: pel camí hem patit molts ensurts!”, desvela el seu Fundador i CEO, Marc Martinell.
El seu consell: “Mantenir una actitud zen: No obris el cava massa ràpid amb les bones notícies, ni en facis un drama de les dolentes”.
Amb el suport de*:
*Amb el suport del Departament d'Empresa i Coneixement i el cofinançament del Fons Social Europeu.
