Els experts alerten de la falta de nous antibiòtics per combatre les infeccions
<ul>
<li>Cada any moren a tot el món unes 700.000 persones per infeccions causades per bacteris resistents als fàrmacs i s’estima que al 2050 la xifra podria arribar a 10 milions</li>
<li>A l’Estat espanyol, fins a 29.000 persones moren cada any per infeccions ocasionades per bacteris resistents als antibiòtics, una xifra 30 cops superior a les morts per accidents a les carreteres</li>
<li>Investigadors reclamen més inversió de les companyies farmacèutiques en aquest àmbit</li>
<li>Del 12 al 4 de novembre CosmoCaixa Barcelona acull una trobada amb els millors experts internacionals en microbiologia i malalties infeccioses, convocada per B·Debate, una iniciativa de Biocat i “la Caixa”, i coorganitzat per ISGlobal, amb l’objectiu de debatre sobre diverses estratègies pel disseny de nous antibiòtics</li>
</ul>
Barcelona, 7 de novembre 2019 – Els bacteris resistents als antibiòtics són una amenaça de salut pública a nivell mundial, tal i com reconeixen diversos organismes internacionals. El mal ús i l’abús d’antibiòtics han fet que els patògens sobrevisquin als tractaments i es tornin multiresistents a aquests fàrmacs. Cada any, unes 700.000 persones moren al món per infeccions causades per bacteris resistents a les teràpies actuals i s’estima que al 2050 seran 10 milions de persones.
Els millors experts internacionals en microbiologia i malalties infeccioses es reuniran de dimarts 12 a dijous 14 de novembre a CosmoCaixa Barcelona per trobar noves solucions a aquesta problemàtica, convocats per B·Debate, una iniciativa de Biocat i “la Caixa”, en aquesta ocasió coorganitzada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
La trobada coincideix uns dies abans de la Setmana Mundial de Conscienciació sobre l’Ús dels Antibiòtics, impulsada del 18 al 24 de novembre per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons l’organisme, la resistència als antibiòtics és una de les tres amenaces de salut a nivell global. Només a l’Estat espanyol, 29.000 persones moren cada any per infeccions causades per patògens multiresistents, una xifra que és 30 vegades superior als morts en carretera per accidents de trànsit.
Aquesta edició de B·Debate és la segona dedicada en aquesta qüestió. Al 2013, els organitzadors ja van identificar aquesta problemàtica de salut pública i van plantejar una trobada per posar-la sobre la taula. Dos anys més tard van publicar un article a la revista New Microbes and New Infections i ara volen reprendre una altra edició per posar en comú estratègies per trobar nous antibiòtics.
Sense solucions
Els especialistes alerten que hi ha una manca preocupant de nous antibiòtics en fase de desenvolupament per combatre les infeccions per bacteris resistents. En els darrers 30 anys només s’ha aprovat una nova classe d’antibiòtic per a ús humà. Malgrat la recerca actual, s’estima que només un 33% dels antibiòtics en fase clínica arribaran al mercat. Per això, també és important el foment de la innovació i la recerca per combatre els patògens resistents.
Una de les preocupacions actuals dels investigadors és com fer la transferència de coneixement de noves molècules potencials, que poden revertir el problema, a la indústria. El sector farmacèutic no inverteix prou en aquest sector, segons els especialistes, perquè la inversió no sempre és econòmicament rendible. Per això, els científics fan un senyal d’alerta perquè la comunitat investigadora i la indústria vagin de la mà.
Els experts defensen que la solució ha de venir, a més, d’una aproximació que integri la salut humana, veterinària i ambiental. En el sector de la ramaderia, els antibiòtics s’utilitzen per prevenir infeccions en el bestiar, però aquesta estratègia contribueix a la multiresistència dels bacteris. En aquest sentit, l’ús racional de fàrmacs –també en l’àmbit veterinari– és clau per revertir la situació.
L’objectiu del B·Debate és oferir una visió general de les noves estratègies que s’estan desenvolupant, incloent el disseny, la recerca i el desenvolupament de nous agents antimicrobians per combatre la resistència actual dels bacteris. En aquest sentit, els líders de la trobada acaben de publicar una revisió on recullen les principals estratègies per desenvolupar nous fàrmacs que han demostrat més èxit.
Els següents científics estan disponibles per atendre als mitjans o entrevistes, prèvia petició:
- Jordi Vila. Colíder del B·Debate, cap del departament de microbiologia clínica de l’Hospital Clínic. Investigador a ISGlobal, on lidera la iniciativa de resistències antimicrobianes, en la qual busquen nous fàrmacs i eines per millorar el diagnòstic i el tractament d’infeccions.
- Ursula Theuretzbacher. Microbiòloga, especialista en estratègies R+D per trobar nous antibiòtics i salut pública. Una de les pioneres en aquesta qüestió, al 1988 ja va fundar el Centre d’Agents Antiinfecciosos i ha format part de nombrosos organismes per lidiar amb el problema.
- Patrick Jault. Investigador independent. El seu projecte –finançat per la Comissió Europea– se centra en desenvolupar bacteriòfags, virus que infecten bacteris, com a alternativa als antibiòtics, i està a punt d’obrir una empresa. Va treballar 25 anys com a metge militar a Kosovo, Àfrica, Afganistan i Mali.
- Laura Marín. Secretària de la iniciativa de programació conjunta sobre resistència antimicrobiana del Consell de Recerca Suec, que impulsa la recerca entre diferents Estats europeus. Ha treballat a diversos organismes públics catalans i europeus.
- Sara Soto. Colíder del B·Debate. Professora d’investigació a ISGlobal i professora associada a la Universitat de Barcelona. Dirigeix un equip de recerca que treballa en el descobriment de nous antibiòtics i agents antibiofilms.
El programa detallat del B·Debate “Reversing a dystopian future. New strategies to discover antibacterial agents” (Revertint un futur distòpic. Noves estratègies per descobrir agents antibacterians) està disponible en aquest enllaç.
