Montserrat Vendrell: "Hem d’augmentar el valor dels nostres projectes per garantir el creixement del sector i el seu impacte econòmic i social"

Biocat presenta avui la tercera edició del seu informe biennal, Informe Biocat 2013. Una aposta pel valor i el creixement, fent una crida a un esforç col·lectiu, públic i privat, per impulsar un sector “que és estratègic per l’economia del país i que es troba en un punt d’inflexió”. Així ho expressa Montserrat Vendrell, directora general de Biocat, per qui és clau “augmentar el valor dels nostres projectes per garantir el creixement del sector i el seu impacte econòmic i social”.

Les dades recollides per l’Informe corresponents al període 2011-2013 mostren l’evolució positiva de molts dels indicadors clau de la BioRegió de Catalunya, com un augment significatiu del finançament privat dels projectes empresarials, un lleuger increment de l’ocupació en les companyies del sector, la consolidació del lideratge de la BioRegió en recerca en ciències de la vida, la competitivitat internacional i les creixents col·laboracions públic-privades.

El mateix període mostra, però, algunes dades que són un toc d’alerta: la dràstica reducció dels fons públics per a les start-up i les empreses intensives en R+D; el canvi de tendència en la facturació del sector; i el nombre de companyies desaparegudes en els dos darrers anys.

“Hem tingut un creixement important en els darrers 15 anys, fruit d’una època de bonança econòmica. En un període de crisi econòmica i de canvi de model com l’actual, ens cal una estratègia valenta, a mig i llarg termini”, subratlla la directora general de Biocat.

La BioRegió de Catalunya en xifres

Segons l’Informe Biocat 2013, la BioRegió catalana compta amb 512 empreses —quasi el doble que l’any 2000—, 56 centres de recerca amb activitat en ciències de la vida o disciplines vinculades, 17 hospitals universitaris i 11 universitats que ofereixen formació de biociències. A més, té dues grans infraestructures de recerca, el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i el Sincrotró ALBA-CELLS, 118 plataformes cientificotècniques, 12 centres tecnològics i 16 parcs científics i tecnològics amb activitat en biociències, on es troben ubicades el 24% de les empreses de la BioRegió.

Entre les 512 empreses de la BioRegió, el grup més nombrós és el que formen 194 biotecnològiques —que treballen en àmbits com la recerca de teràpies i diagnòstics (48), els serveis especialitzats d’R+D (73) i camps diversos, que se solapen, com veterinària (35), agroalimentació (31) o biotecnologia industrial (9), entre d’altres. La BioRegió compta també amb 40 farmacèutiques, 54 empreses de tecnologies mèdiques, 105 proveïdors i enginyeries, i 96 companyies de serveis professionals i consultories.

Catalunya compta amb el 20% de les empreses que fan R+D en biotecnologia a l’Estat espanyol, que tenen la salut humana com a àmbit principal d’aplicació de la seva recerca, sobretot, les malalties del sistema nerviós central, l’oncologia i les afeccions cardiovasculars. Quant a les tecnologies mèdiques, els subsectors amb més pes són la producció d’instrumentació mèdica reutilitzable i els implants quirúrgics.

En conjunt, les empreses de la BioRegió van tenir, el 2011, uns ingressos d’explotació d’11.527 M€ (amb una reducció del 3,74% respecte a 2010), el que suposa una contribució del 5,8% al PIB de Catalunya. En total, les empreses del sector ocupen 33.689 treballadors, mentre que 7.200 persones formen la plantilla dels 56 centres de recerca, 4.500 de les quals són investigadors.

La despesa interna en R+D a Catalunya el 2011 va ser de 3.104 M€, dels quals aproximadament un 26% (850 M€) es van invertir en el sector de ciències de la vida. En concret, les empreses biotecnològiques catalanes van destinar 154,8 M€ a despeses internes en R+D, una inversió coberta, bàsicament, amb fons propis de les empreses (71%), mentre que l’Administració pública sols va aportar-hi un 14%. La inversió catalana en R+D (un 1,55% del PIB, el 2011) se situa per sobre de la despesa del conjunt de l’Estat espanyol (1,33%), tot i que encara lluny de la mitjana de la UE (2,03%).

Més finançament privat i menys ajudes públiques

Durant el període que cobreix l’Informe Biocat 2013, la capitalització privada del sector de ciències de la vida a Catalunya ha crescut significativament, en paral•lel a una dràstica reducció dels ajuts públics.

Entre 2009 i 2013, les inversions de capital risc (venture capital) en empreses de la BioRegió s’han multiplicat per cinc (de 5,67 M€ el 2009 a 25,6 M€ el 2013) i dues empreses biotecnològiques (AB-Biotics i InKemia IUCT Group) han sortit amb èxit al Mercat Alternatiu Borsari (MAB), amb una capitalització que ha superat els 12 M€. En paral·lel, els ajuts públics a la R+D+I han patit fortes restriccions amb caigudes d’entre el 50% i el 75%.

L'Informe Biocat 2013 ofereix un registre detallat de les inversions de capital risc  realitzades en empreses de la BioRegió des de 2004 fins a 2013 i l’anàlisi de l’activitat de les empreses gestores de VC, que mostra que entre el 35% i el 50% de les seves operacions es realitza fora de Catalunya i que, en els anys 2011 i 2012, el 36% de les seves inversions s’han adreçat a empreses de tecnologies mèdiques. L’estudi destaca també el creixent paper que les grans empreses biofarmacèutiques catalanes estan prenent en el finançament de la recerca de les petites biotec.

Nous models de salut

Aquest canvi en la relació entre farmacèutiques i biotecnològiques és un signe de la connexió del bioclúster català amb els nous models de recerca més oberts que estan marcant l’evolució del sector biomèdic a tot el món. L’envelliment de la població, les pressions econòmiques sobre els sistemes de salut públics, les barreres regulatòries i les dificultats d’accés al mercat de nous medicaments i de tecnologies mèdiques innovadores estan propiciant l’impuls de models d’open innovation, el creixent interès de la indústria per les malalties rares i l’aposta per les economies emergents.

L’Informe Biocat 2013 ha comptat amb la col·laboració d’una dotzena d’experts de l’àmbit empresarial i de la recerca que, a través de 12 articles i dues entrevistes, analitzen diversos aspectes dels canvis que està vivint el sector, no només en el camp de la salut humana —el principal àmbit d’aplicació de la biotecnologia a nivell global i també a Catalunya—, sinó també en el terreny de la biotecnologia verda i industrial, en el camp de les patents i la protecció de la propietat intel·lectual, els avenços en recerca genòmica, les oportunitats en inversió o l’accés a mercats estratègics com el d’Estats Units.

L’Informe també destaca les capacitats de Catalunya en recerca oncològica, amb un detallat article que revisa el treball dels principals grups que investiguen en aquest àmbit. Aquesta capacitat ha permès endegar una iniciativa singular i pionera en l’aplicació de la medicina personalitzada al càncer, la Barcelona Pacient Cancer Platform (BPCP), en la que col·laboren diversos hospitals i centres de recerca.

Lideratge en recerca

L’Informe Biocat 2013 aporta una sèrie d’indicadors que subratllen el lideratge de Catalunya en recerca, en general, i en investigació biomèdica i biotecnològica, en concret. Els investigadors que treballen a Catalunya han rebut el 52% de tots els grants atorgats a l’Estat espanyol pel European Research Council (ERC) entre 2007 i 2012, 32 dels quals en l’àmbit de ciències de la vida. Un altre indicador positiu és el reconeixement de sis centres catalans com a centres d’excel·lència “Severo Ochoa”, d’un total de 13 a tot l’Estat.

Catalunya genera el 25,76% de les publicacions científiques de l’Estat, el 2,9% de les publicacions europees i el 0,79% de la producció científica mundial. Aquestes xifres situen Catalunya en la posició 25 del món per producció científica, quan ocupa la posició 99 per nombre d’habitants.

Les entitats científiques catalanes han promogut la creació de 54 spin-off en l’àmbit de les biociències entre 2000 i 2013, però l’informe assenyala que el nombre de patents generades segueix sent reduït en comparació als països de l’entorn i a regions amb unes característiques socioeconòmiques similars.

“La valorització i la comercialització de la recerca continua sent una assignatura pendent, com ho és la capitalització de la font d’innovació que són els entorns clínics”, subratlla Montserrat Vendrell, per qui en els propers anys una de les claus de l’èxit serà saber superar la distància que hi ha entre recerca i empresa.

Empreses catalanes cada cop més internacionals

Finalment, l’Informe analitza també el grau d’internacionalització de les empreses catalanes del sector de les biociències. Un 65% de les empreses biotecnològiques, farmacèutiques i de tecnologies mèdiques comercialitzen productes en el mercat internacional i la majoria de les que no tenen encara producte al mercat, tenen acords de col·laboració científica i tecnològica amb socis internacionals.

França, Alemanya, Estats Units i Itàlia són els països prioritaris per a l’activitat internacional de les empreses de la BioRegió en un entorn de molta dispersió geogràfica, ja que les vendes i col·laboracions de les companyies del sector s’estenen per més de 66 països diferents.

L’Informe Biocat 2013 es presentarà avui al DHUB de Barcelona, a les 19 del vespre, en un acte que reunirà polítics, empresaris i la comunitat científica. Estarà presidit pel conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, i comptarà amb la participació de la directora general de Biocat, la Dra. Montserrat Vendrell; el president de CataloniaBIO, el Dr. Antonio Parente; la directora de l’Informe Biocat 2013, Adela Farré, i el director general d’Amgen, Roland Wandeler, una de les grans biotecnològiques internacionals que ha donat suport a l’edició de l’informe, com ja va fer en l’edició 2011.

Conveni amb la patronal CataloniaBIO

L’acte servirà també per fer públic l’acord de col•laboració que han signat Biocat i CataloniaBIO, la patronal de les empreses biotecnològiques de Catalunya. El seu president, el Dr. Antonio Parente, ha estat nomenat vicepresident segon del Patronat de Biocat, que s’ha renovat recentment amb la incorporació d’un major nombre de representants del sector empresarial (proposats per CataloniaBIO, Farmaindustria i Fenin).

L’Informe Biocat està disponible a www.biocat.cat/Informe2013.

Per a més informació:

Biocat:
Gabinet de premsa • 662 315 523 • premsa@biocat.cat
Silvia Labé  • 662 315 400 • 93 310 33 69 • slabe@biocat.cat
Ens pots seguir a Twitter i LinkedIn