Neix l’agricultura personalitzada a Barcelona

Barcelona, 27 d’agost 2018–. B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, acull els propers 3 i 4 de setembre el naixement de l’agricultura personalitzada en una reunió liderada pel Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) al CosmoCaixa. L’objectiu d’aquesta disciplina nova és predir els tipus de malalties que afectaran les collites per tal d’escollir aquelles varietats de cultius que es veuran menys afectades pels nous patògens. Aquesta aproximació recorda a l’estratègia que s’utilitza en salut humana cada any per a dissenyar la vacuna de la grip en funció de l’evolució del virus.

Els esforços en recerca van dirigits a conèixer els mecanismes de defensa presents de manera natural en les plantes i en entendre com aquests estan determinats per un perfil genètic concret. Combinant aquesta informació amb el perfil genètic dels enemics que han tingut al llarg de l’evolució, els investigadors esperen trobar varietats de cultius resistents a les futures plagues. Aquesta aproximació contribuiria a reduir episodis devastadors com el viscut a Irlanda, quan a mitjans del segle XIX un fong va afectar a les patateres. Com a conseqüència, un milió d’irlandesos van morir per fam i molts dels que van sobreviure van emigrar de forma massiva, principalment als Estats Units. 

A més, aquest nou coneixement pot contribuir a crear noves varietats de vegetals a la carta per evitar patògens, entre d’altres. Per exemple, si les eines de predicció s’avancen al tipus d’agent infecciós que apareixerà i a la quantitat de precipitacions d’aquella temporada els científics poden dissenyar una nova varietat de planta que resisteixi aquests perjudicis. A més, les noves varietats també contribueixen a augmentar la diversitat genètica.

Algunes de les plantes que es poden beneficiar més ràpidament d’aquests avenços són les tomaqueres, el blat, el blat de moro, l’enciami altres productes vegetals que estan molt presents en la nostra dieta. Les proves experimentals, però, es fan amb altres models com la reina vegetal del laboratori Arabidopsis thaliana.

Agricultura més respectuosa amb el medi ambient

A banda de desenvolupar estratègies preventives per a la salut de les plantes, aquestes noves tecnologies també suposaran un impuls per a una agricultura més neta i eficient, i per tant també més ecològica. Els avenços en aquest camp de recerca permetran reduir de forma considerable l’ús de pesticides i altres químics que ara tenen un alt cost pel medi ambient. “No hi ha res més innocu que no haver de tractar”, subratlla Ignacio Rubio-Somoza, colíder d’aquesta edició de B·Debate i investigador del CRAG.

Aquest nou camp de recerca neix, en bona part, gràcies a la democratització dels mètodes de seqüenciació genòmica. Els investigadors recuperen ADN antic de col·leccions, herbaris, eines trobades en jaciments i altres fonts d’on extreure material genètic dels nostres avantpassats per escriure la història evolutiva dels patògens i les plantes, i així veure com han canviat al llarg dels darrers segles. “Els patògens podrien ser cíclics i podrien repetir-se al llarg de la història –puntualitza Rubio-Somoza–. Recuperar el material genètic antic és com obrir una tomba”.

Els propers 3 i 4 de setembre es reuneixen a CosmoCaixa investigadors internacionals que estudien d’una banda els patògens i, de l’altra, el desenvolupament i la immunitat vegetal. Aquesta trobada d’alt nivell permetrà posar en comú el coneixement d’experts de dues disciplines diferents i crear-ne una de nova per predir les millors armes de defensa de les plantes i així millorar tant la seva productivitat com la seva resistència als patògens.

Els següents científics estan disponibles per atendre mitjans, prèvia petició:

• Ignacio Rubio-Somoza. Colíder del B·Debate i investigador al Centre de Recercaen Agrigenòmica (CRAG), especialista en els mecanismes moleculars que hi ha darrere del desenvolupament i l’estratègia de defensa de les plantes davant dels patògens.

• Hernan Burbano. Investigador a l’Institut Max Planck (Alemanya), on fa recerca d’ADN antic per traçar la història evolutiva de les espècies. Per exemple, com la patata va desaparèixer a Irlanda per culpa d’un patogen i va provocar una onada migratòria de població als Estats Units.

• Clara Sanchez-Rodriguez. Professora de biologia de plantes a la Universitat ETH de Zuric (Suïssa), experta en immunitat innata de les espècies vegetals i la resistència a patògens. Focalitzada en els mecanismes de percepció de les plantes i les respostes a l’estrès.

• Detlef Weigel. Director del departament de biologia molecular de l’Institut Max Planck de Biologia del Desenvolupament. Estudia com les plantes i els patògens s’adapten a un entorn en canvi constant, desxifrant la genètica i els mecanismes que afavoreixen aquestes adaptacions.

El programa de B·Debate “When development meets stress: Understanding developmental reprogramming upon pathogenesis in plants” (Quan el desenvolupament coincideix amb l’estrès: entendre la reprogramació del desenvolupament sobre la patogènia en les plantes) està disponible.