15 noves teràpies ‘made in Catalonia’

NÚRIA PELÁEZ 

A la BioRegió de Catalunya, el sector català de les ciències de la vida i la salut, neix cada setmana una nova empresa. Des del 2008, la inversió en aquestes startups s'ha multiplicat per 12, i en 10 anys, el nombre d'inversors estrangers que hi han invertit ha passat de 0 a més de 50.

A què es destinen aquests recursos? Portar un nou fàrmac al mercat costa més de 10 anys i més de 1.000 milions d’euros, i només 1 de cada 10.000 potencials medicaments acaba arribant als pacients. Actualment les startups biomèdiques catalanes tenen prop d’una vintena de teràpies que ja es troben en fase clínica* (més informació al peu d’aquest post), un augment significatiu respecte a les 7 que hi havia al pipeline el 2013. Com a conseqüència de l’evolució del sector, Biocat estima que algunes d’aquestes podrien acabar arribant als pacients cap al 2025. Repassem quins són aquests potencials fàrmacs en fase més avançada que s’estan desenvolupant actualment a la BioRegió en funció de la seva indicació:

VACUNES I MALALTIES INFECCIOSES

La vacuna catalana contra l’VIH, d’Aelix Therapeutics

Una vacuna que permeti els infectats per VIH mantenir el virus sota control gràcies a la reeducació del seu propi sistema immunitari: aquest és l’objectiu d’AELIX Therapeutics, amb la seva vacuna terapèutica basada en l’immunogen HTI. AELIX és una spinoff del programa HIVACAT liderat per IrsiCaixa i l’Hospital Clínic amb el suport, entre d’altres, de “la Caixa” i Esteve.

El 2016 va tancar una primera ronda d’11,5 milions d'euros i el 2017 va iniciar el seu primer assaig clínic de fase II, AELIX-002, els resultats del qual s’obtindran a finals del 2020. L’octubre de 2018 AELIX va establir un acord amb Gilead Sciences per fer un altre estudi de fase II, AELIX-003, on s’administra la vacuna HTI juntament amb el fàrmac de Gilead vesatolimod. Els resultats estan previstos per a finals de 2021.

RUTI, la vacuna contra la tuberculosi d'Archivel Farma

Actualment hi ha una quinzena de potencials vacunes contra la tuberculosi en fase clínica arreu del món, la majoria de les quals per a la prevenció de la malaltia. A Catalunya es desenvolupa una de les poques vacunes terapèutiques per al seu tractament: RUTI,  desenvolupada per Archivel Farma a partir d’un descobriment del Dr. Pere-Joan Cardona, de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP).

La vacuna està sent provada en un assaig clínic de fase II, del qual s’esperen resultats a finals del 2020, i properament s’iniciarà un altre assaig clínic de fase II per provar-la en pacients amb tuberculosi activa i pacients amb tuberculosi multi resistent.  Archivel també estudia l’ús de la vacuna per a altres indicacions, com el tractament de la rinitis i altres malalties al·lèrgiques, o la immunoteràpia per al càncer de bufeta, indicació en la qual ja esta fent un assaig de fase I amb resultats previstos a mitjans del 2020.  RUTI va rebre la designació de medicament orfe per part de l’Agència Europea del Medicament l’any 2017. Des de la seva creació l’any 2005, Archivel Farma ha aixecat més de 20 milions d'euros.

ONCOLOGIA

Autofàgia, la promesa d’AbilityPharma en oncologia

L’aposta d’Ability Pharmaceuticals en oncologia és ABTL0812, compost que causa la mort de les cèl·lules tumorals per autofàgia (autodigestió). L’empresa acaba de tancar una ronda de 3,5 milions d'euros per completar estudis clínics de fase II a Europa en pacients amb càncer d'endometri o càncer escamós de pulmó. A Estats Units, la FDA ja ha aprovat aquest mateix estudi i el protocol d’un altre estudi de fase II en càncer de pàncrees. ABTL0812 compta amb la Designació de Medicament Orfe (ODD) per a càncer de pàncrees, càncer biliar i el càncer pediàtric neuroblastoma aprovades per la FDA i l'EMA.

Des del seu naixement  el 2011 arran d’una escissió d’AB-Biotics, Ability Pharmaceuticals ha aixecat més de 15 milions d’euros. El 2016 va signar  un acord amb SciClone Pharmaceuticals per desenvolupar i comercialitzar el producte a la Xina, i espera arribar a un acord de llicència global amb una farmacèutica. L’empresa s’acaba de reforçar la seva cúpula directiva incorporant Maribel Berges com a Directora General, promovent Carles Domènech la presidència executiva i la direcció científica.

El CART propi de l’Hospital Clínic

Fa 3 anys, com alguns hospitals universitaris a Estats Units i Xina, l’Hospital Clínic de Barcelona va posar en marxa la preparació del seu propi CART acadèmic. L’hospital ja ha tractat els 35 pacients exigits per l'Agència Espanyola del Medicament (AEMPS) perquè la seva CART (denominat ARI1) pugui ser utilitzat com a tractament lliure en pacients del Sistema Nacional de Salut amb limfoma i leucèmia limfoblàstica aguda. El Clínic preveu que l'autorització es produeixi a finals de 2019 i, un cop aprovat, es puguin beneficiar un gran nombre de pacients de centres espanyols. El centre també preveu iniciar el novembre de 2019 un nou estudi clínic amb pacients de mieloma amb un altre CART, denominat ARI2.

A diferència de les CART d'altres farmacèutiques, les cèl·lules CART del Clínic no podrien enviar-se a altres països. El cost de la teràpia per al sistema públic és, segons el centre, aproximadament una tercera part del de les farmacèutiques.

VCN Biosciences: Virus que ataquen tumors

Dissenyar nous tractaments per al càncer a partir d’adenovirus oncolítics és l’objectiu de VCN Biosciences, fundada l’any 2009 per investigadors de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). El candidat més avançat de VCN Biosciences és VCN-01, un adenovirus que es troba en fase de desenvolupament clínic amb pacients de càncer de pàncrees, retinoblastoma, tumors de cap i coll. L’empresa està avaluant la combinació de VCN-01 amb inhibidors dels checkpoints immunes: ja ha iniciat un primer assaig clínic en pacients amb carcinoma de cèl·lules esquamoses metastàtic de cap i coll i té previst iniciar-ne més.

L’any 2012, el 40% del capital de VCN Bioscicences va ser adquirit per Grifols. Actualment l’empresa està aixecant una nova ronda de finançament i establint col·laboracions amb empreses farma dins de l’àmbit dels inhibidors dels checkpoints immunes.

ORY-1001, epigenètica d’Oryzon en oncologia

Amb centre de recerca a Cornellà de Llobregat (Barcelona), Oryzon és la biotecnològica més veterana de la BioRegió de Catalunya. La companyia, cotitzada a la borsa espanyola, desenvolupa noves teràpies epigenètiques per tractar malalties oncològiques i neurodegeneratives usant com a diana terapèutica l'enzim LSD1. El pipeline d’Oryzon inclou actualment tres compostos, dos d'ells en fase clínica: iadademstat (ORY-1001), un inhibidor selectiu de LSD1 per a càncer; i vafidemstat (ORY-2001), un inhibidor de LSD1 optimitzat per SNC, per a malalties neurològiques.

Entre 2014 i 2017 Oryzon va establir una col·laboració amb Roche, que van representar ingressos superiors a 23 milions de dòlars, per desenvolupar iadademstat (ORY-1001), una petita molècula amb potent efecte diferenciador en els càncers hematològics i sòlids com el càncer de pulmó de cèl·lula petita. Oryzon va recuperar els drets sobre el fàrmac i ha avançat en el seu desenvolupament amb dos estudis clínics de fase IIa en curs: ALICE (leucèmia mieloide aguda) i CLEPSIDRA (càncer de pulmó de cèl·lula petita). Fa uns dies l'empresa va presentar resultats positius d'eficàcia d'aquest últim estudi en el marc de la conferència internacional ESMO-2019, a Barcelona. Els resultats finals d'aquests estudis estan previstos per al segon semestre de 2020.

NEUROLOGIA

El candidat epigenètic d’Oryzon en neurologia: ORY-2001

El pipeline d’Oryzon (veure apartat anterior, oncologia) inclou un inhibidor de LSD1 optimitzat per a SNC, per a malalties neurològiques: vafidemstat (també conegut com ORY-2001).

Vafidemstat (ORY-2001) és una petita molècula que actua reduint el deteriorament cognitiu, la pèrdua de memòria i la neuroinflamació, i a més exerceix efectes neuroprotectors. Oryzon té en marxa múltiples estudis clínics de fase IIa amb aquesta molècula: els estudis REIMAGINE i REIMAGINE-AD en agressivitat en pacients de malalties psiquiàtriques (síndrome de l'espectre autista, trastorn límit de la personalitat i trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat en adults) i pacients d'Alzheimer respectivament; estudis ETHERAL i ETHERAL-US en pacients amb Alzheimer; i l'estudi SATEEN en esclerosi múltiple. L’empresa preveu anar disposant dels resultats d'aquests estudis entre novembre de 2019 i al llarg de 2020.

BN201, l’aposta de Bionure contra l’esclerosi múltiple

Bionure va néixer el 2009 com a spin-off d’IDIBAPS i CSIC i centra els seus esforços en esclerosi múltiple i en neuritis òptica aguda, una malaltia oftalmològica rara per a la qual el seu primer fàrmac, el BN201, compta amb designació de medicament orfe a Europa i Estats Units.

BN201 va demostrar en models animals la seva capacitat per protegir les neurones i promoure la seva remielinització. El 2017 Alta Life Sciences va liderar una ronda Sèrie A per finançar un primer estudi clínic de fase I en pacients sans, ja completat. Recentment Bionure ha tancat una ronda interna i una segona ronda de crowdfunding per finançar el regulatory i la preparació del següent estudi de fase II, que s’iniciarà a principis de 2020 amb pacients que hagin patit episodis de neuritis òptica. Des de la seva creació, l’empresa ha aixecat 12M€.

MALALTIES MINORITÀRIES

Minoryx: 50 milions per combatre malalties rares

Trobar teràpies innovadores per a pacients amb malalties rares és el compromís de Minoryx, una de les biotecnològiques amb recorregut més meteòric a la BioRegió de Catalunya. Amb seu al TecnoCampus de Mataró (Barcelona), l’empresa ha obert filial a Bèlgica després de tancar el 2018 una de les rondes d’inversió més grans del sector: 21,3 milions d’euros, liderada pel fons belga Fund+. Des de la seva creació el 2011, Minoryx ha aixecat 50 milions.

El seu fàrmac MIN-102 (leriglitazona) es troba en un assaig de fase II / III per al tractament de l’adrenomieloneuropatia (AMN), el fenotip més comú de l’adrenoleucodistròfia lligada al cromosoma X (X-ALD), una malaltia que afecta 1 de cada 17.000 naixements a tot el món. Actualment el de Minoryx és el fàrmac més avançat en desenvolupament clínic per al tractament d’aquesta malaltia i té la designació de medicament orfe per al tractament de l’X-ALD a Europa i Estats Units. Els resultats de l’estudi s’esperen per a finals del 2020. L’empresa prepara un segon estudi de fase II per al tractament de la X-ALD cerebral (cALD) en pacients pediàtrics. D’altra banda, MIN-102 també es troba en fase II per al tractament de l’Atàxia de Friedreich (FRDA): se n'esperen resultats per a finals del 2020.

SOM Biotech: accelerant la cura de les minoritàries

SOM Biotech, especialitzada en el descobriment i desenvolupament  de fàrmacs per al tractament de  malalties minoritàries, va tancar el març de 2019 un ronda de 7 milions d’euros per finalitzar l’estudi de fase IIa d’un innovador tractament per als moviments coreics associats a la malaltia de Huntington: el compost SOM3355. L’empresa  preveu que pugui arribar al mercat en un període de cinc anys.

El 2016 SOM Biotech va signar un acord de llicència mundial i exclusiu amb la nord-americana Corino Therapeutics Inc., per al desenvolupament i comercialització del fàrmac SOM0226 –amb prometedors resultats en l’estudi clínic de fase IIa- per al tractament de l’amiloïdosi per transtiretina (ATTR), malaltia rara que afecta unes 50.000 persones al món. El 2018, SOM Biotech va signar un acord de llicència global i exclusiu amb U-Cell Therapeutics Inc. (Singapur) del compost SOM0777 per al tractament dels càncers del cervell. El pipeline de SOM Biotech inclou un altre projecte a punt d’entrar a fase IIa: SOM1201, per a l’Adrenoleucodistròfia, i d’altres en fase preclínica. L’empresa ha aixecat més de 12 milions d’euros des del 2009.

CARDIOVASCULAR I SANG

El vasculoprotector contra l'ictus, de FreeOx Biotech

L'ictus és el gran objectiu de FreeOx Biotech, una jove biotecnològica fundada el 2017 per cinc emprenedors de Barcelona i Pittsburgh com a spin-out de l'Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS. L'empresa té dues molècules per al tractament de l'ictus i altres malalties del sistema nerviós central: Ox-01 i Ox-02.

La més avançada, Ox-01, ha finalitzat l'assaig clínic de la fase IIb i té un efecte provat en la prevenció dels danys causats per la reperfusió després de l'ictus. L'empresa va tancar el 2018 la seva primera ronda de 500.000 euros per preparar l'entrada a la fase 3 de Ox-01 el 2020 i fer estudis preclínics amb Ox-02. La companyia busca inversors i / o llicenciataris per a una ronda Sèrie B per completar el desenvolupament clínic d'Ox-01 i la seva autorització de comercialització en els principals mercats mundials.

L’antihemorràgic en fase III de Thrombotargets

Thrombotargets té una de les teràpies en desenvolupament més avançat de la BioRegió de Catalunya: TT-173, actualment en fase III. Es tracta d’un antihemorràgic d’ús tòpic que disminueix dràsticament el temps de sagnat d'una hemorràgia en l’àmbit quirúrgic. TT-173 ja ha superat amb èxit un assaig clínic de fase I en extracció dental i un assaig clínic de fase II en empelt de pell, i actualment té en marxa un estudi de fase II / III en artroplàstia total de genoll per al qual s’esperen resultats en 2020. Un cop completat l'actual assaig clínic de fase II / III, l’empresa emprendrà una fase III en cirurgia hepàtica per completar el registre de medicaments a Europa i Estats Units.

Thrombotargets té seu a Castelldefels (Barcelona), on desenvolupa part de la seva R+D. La companyia està en una campanya de capitalització per valor de 12 milions d'euros. Des de la seva creació, Thrombotargets ha aixecat un total de 29 milions d'euros.

Si vols saber més sobre aquestes teràpies en desenvolupament clínic, descarrega’t aquí una versió ampliada d’aquest post.

*Informació per al públic general:

Un assaig clínic és un estudi experimental que té com a objectiu obtenir informació sobre l'eficàcia i seguretat per als éssers humans d'un medicament, tractament o dispositiu mèdic. Parlem d’assaig clínics en fase I, II, III i IV en funció de quant proper estigui el fàrmac al moment de la seva comercialització.

La fase I serveix per demostrar que un nou tractament és segur per als humans. Normalment, els assaigs en fase I es realitzen en un grup petit de persones (sovint voluntaris sans) i donen indicació sobre la dosi adequada per seguir investigant. 

La fase II serveix per obtenir més informació sobre la seguretat del nou tractament i demostrar la seva eficàcia per tractar una malaltia determinada. A més, durant aquest fase es concreta la dosi terapèutica. 

La fase III serveix per comparar el nou fàrmac amb l'estàndard de tractament disponible. Els assaigs de fase III normalment es fan en un grup gran de persones i, si els resultats són beneficiosos per als pacients, el fàrmac obtindrà el permís de comercialització.

La fase IV serveix per investigar l’eficiència dels fàrmacs sobre la població general i ampliar dades de seguretat i de qualitat de vida. Són els assaigs clínics que es realitzen posteriorment a la comercialització d’un fàrmac.