Les 7 àrees de prioritat per adoptar innovació al Sistema de Salut de Catalunya

La innovació en salut ja no és una opció, sinó una necessitat urgent per garantir la sostenibilitat del sistema públic. L’envelliment de la població, l’increment de malalties cròniques, les desigualtats d’accés, les noves expectatives de la ciutadania i la demanda creixent d’eficiència posen pressió sobre el model d’assistència actual. En aquest context, innovar significa incorporar solucions tecnològiques, organitzatives o assistencials que generin valor real, millorin la qualitat i l’equitat i assegurin la viabilitat del sistema a llarg termini.

Però innovar no és només crear. És també saber adoptar i escalar solucions que responen a reptes concrets. Això implica escoltar els professionals, entendre les necessitats dels pacients i activar mecanismes coordinats per facilitar la implementació real de la innovació.

L’adopció d’innovació en salut: models europeus i estratègia catalana

Per avançar en aquest camí, és útil observar com altres sistemes de salut han activat mecanismes per accelerar l’adopció de la innovació. A Europa, diversos països han posat en marxa models que poden servir d’inspiració:

• DIGA Fast-Track (Alemanya): Permet que les aplicacions digitals de salut siguin prescrites pels metges i incloses al catàleg nacional de reemborsament. Després d’una primera avaluació per part de l’Institut Federal de Medicaments i Dispositius Mèdics, les empreses disposen d’un període provisional de cobertura pública mentre recullen dades d’efectivitat clínica, afavorint la implantació precoç al sistema.
   
• PECAN (França): Accelera l’accés primerenc a solucions digitals i innovadores, combinant una avaluació clínica i econòmica àgil amb el monitoratge pràctic del seu impacte. Aquest procés implica tant les autoritats sanitàries com els proveïdors per garantir una integració real a la pràctica assistencial.
   
• Validation Pyramid (Bèlgica): Estableix una piràmide de validació progressiva (clínica, tècnica, econòmica i d’impacte) per a tecnologies digitals de salut. Només les solucions que superen cada nivell poden optar a finançament públic i a ser implementades oficialment.
   
• ILAP i IDAP (Regne Unit): El Innovative Licensing and Access Pathway (ILAP) i el Innovative Devices Access Pathway (IDAP) ofereixen un acompanyament integral, des de l’assessorament i l’avaluació reguladora fins al seguiment post-adopció al NHS. L’ILAP facilita l’arribada accelerada de medicaments innovadors, i l’IDAP fa el mateix amb dispositius, mitjançant col·laboració i acompanyament actiu.

Catalunya no n’és una excepció, Per aquesta raó, amb aquesta visió neix el Programa d’Accés de la Innovació al Sistema de Salut de Catalunya (PASS), impulsat per Biocat en col·laboració amb el Departament de Salut, CatSalut i AQuAS. El programa té com a objectiu detectar, prioritzar i acompanyar innovacions d’alt valor, connectant la comunitat innovadora amb els agents del sistema públic. El PASS opera a través de tres eixos principals:

• Plataforma d’Innovació, per registrar i donar visibilitat a les innovacions disponibles.
• Navegador d’instruments i suports, per orientar les entitats innovadores.
• Unitat d’Acompanyament, que assessora els projectes prioritzats i facilita l’accés a serveis especialitzats.

Les 7 àrees prioritàries per a la innovació assistencial

Per avançar cap a un sistema més eficient, equitatiu i sostenible a Catalunya, el Servei Català de la Salut ha identificat set àrees prioritàries on la innovació pot generar més valor assistencial. Ignasi Carrasco, responsable d’Innovació de CatSalut explica que “Aquestes àrees són fruit d’un procés participatiu amb professionals, pacients i entitats del sistema, i representen els principals reptes on cal concentrar els esforços transformadors”.

1. Transformació de la gestió assistencial: Una millor coordinació entre nivells assistencials, l’atenció sanitària i social, i l’optimització dels recursos són reptes clau del sistema. Cal reduir les derivacions innecessàries, evitar hospitalitzacions evitables i alliberar temps dels professionals eliminant tasques de poc valor. També és essencial reforçar l’adherència als tractaments i millorar la seguretat i eficàcia de les intervencions, especialment en patologies d’alt impacte.
    
2. Diagnòstic i tractament personalitzat: El sistema sanitari ha d’avançar cap a un model més proactiu i adaptat a cada pacient. Es detecta la necessitat de millorar el diagnòstic precoç especialment en malalties com el càncer o les minoritàries, optimitzar els cribratges i adaptar els tractaments a les característiques individuals. També es posa el focus en el seguiment de malalties cròniques i en estratègies per millorar la rehabilitació i la promoció d’hàbits saludables.
    
3. Decisions clíniques basades en dades en temps real: Per millorar la qualitat i eficiència assistencial, el sistema ha d’aprofitar millor les dades disponibles. S’identifica la necessitat de disposar de sistemes interoperables que permetin anticipar la demanda, monitorar pacients en temps real i ajudar professionals i pacients a prendre decisions informades, reduint la variabilitat clínica i millorant la coordinació.
    
4. Millora de l’accessibilitat, l’equitat i la flexibilitat dels serveis: Garantir una atenció adaptada a la diversitat territorial i social és un dels grans reptes. El sistema afronta desigualtats d’accés en funció del territori, les condicions de vida o la capacitat funcional. Calen solucions per apropar els serveis a zones amb menys cobertura, facilitar l’atenció a col·lectius amb necessitats específiques i oferir alternatives als desplaçaments, sense perdre qualitat.
    
5. Prevenció, promoció de la salut i envelliment actiu: La prevenció continua sent una assignatura pendent amb molt potencial de millora. Es fa necessari reforçar l’acció comunitària i promoure hàbits saludables des de les primeres etapes de la vida. També cal millorar la detecció precoç de patologies associades a l’edat com les malalties cardiovasculars o la demència i garantir una atenció integral de la cronicitat.
    
6. Salut mental i benestar emocional: L’abordatge de la salut mental ha d’estar plenament integrat al sistema, més enllà de l’atenció especialitzada. Es constata la necessitat de reforçar la prevenció, millorar la detecció precoç i oferir suports més personalitzats, tant a pacients com a professionals. També es posa de manifest el repte d’abordar el malestar emocional en entorns assistencials saturats.
    
7. Comunicació i cocreació per a una millor experiència: La relació entre el sistema i la ciutadania ha de ser més clara, pròxima i participativa. Hi ha marge per millorar la traçabilitat de les peticions, la comprensió de la informació clínica i la comunicació en moments clau del procés assistencial. Alhora, es reconeix la importància d’escoltar pacients i professionals per dissenyar serveis més centrats en les seves necessitats.

Tres eixos transversals per orientar la innovació assistencial

La innovació en salut no s’ha de limitar a respondre a reptes puntuals o introduir millores tecnològiques concretes. Per generar un impacte real i sostenible, cal transformar com s’organitza, s’ofereix i s’entén l’atenció sanitària, dins d’un model més centrat en la persona, més equitatiu i més responsable amb l’entorn.

Amb aquesta visió, el Servei Català de la Salut ha definit tres grans eixos transversals que actuen com a principis estratègics per guiar qualsevol actuació innovadora, més enllà del seu àmbit específic. El primer és posar la persona al centre: la salut no pot entendre’s només des del punt de vista clínic, sinó que cal tenir en compte totes les dimensions que afecten el benestar: física, emocional, social i contextual. El segon és incorporar de manera activa la perspectiva de gènere, reconeixent que dones i homes viuen la salut de manera diferent, i que aquestes diferències han estat tradicionalment poc tingudes en compte en l’accés, el diagnòstic o els tractaments. Finalment, qualsevol innovació hauria de contribuir a un sistema més sostenible, no només des del punt de vista econòmic, sinó també ambiental i social, promovent un ús eficient dels recursos, reduint l’impacte ecològic de l’activitat sanitària i reforçant la resiliència del sistema a llarg termini.

INNOPASS: nova convocatòria oberta fins al 15 d’octubre

Per commemorar el primer any del desplegament del PASS, el 8 de juliol es va celebrar la Jornada PASS, una trobada amb agents clau del sistema per compartir avenços. Durant l’acte, Robert Fabregat, director general de Biocat, va anunciar que el pròxim 28 de juliol s’obrirà la convocatòria INNOPASS amb l'objectiu d'accelerar l'adopció de tecnologies innovadores que aportin alt valor al sistema de salut català.  Aquesta convocatòria proporcionarà un “Passaport d'Innovació” a les innovacions  que donin resposta a les necessitats i reptes del sistema de salut, permetent així unacompanyament personalitzat i facilitant la implementació àgil i efectiva de solucions innovadores. Les iniciatives seleccionades també rebran assessorament tècnic, suport regulatori, oportunitats de pilotatge, visibilitat i connexió amb entitats assistencials del sistema públic.

La convocatòria s’adreça a empreses, centres sanitaris, universitats i entitats de recerca de la BioRegió de Catalunya, i busca solucions que s’alineïn amb una o més de les set àrees prioritàries definides pel Servei Català de la Salut per afrontar els reptes més urgents del sistema. A més, es valorarà que els projectes incorporin els tres eixos estratègics que han de guiar qualsevol innovació assistencial: un enfocament integral centrat en la persona, la perspectiva de gènere i la sostenibilitat econòmica, ambiental i social.

Els projectes hauran de presentar una maduresa tecnològica avançada (mínim TRL 7) i demostrar un impacte clínic, organitzatiu, social o ambiental potencialment significatiu. El termini per presentar candidatures finalitza el 15 d’octubre de 2025.

L’ecosistema de salut català es troba davant d’una oportunitat clau per accelerar la transformació cap a un model més personalitzat, sostenible, eficient i centrat en les persones. El Programa d’Accés de la Innovació al Sistema de Salut de Catalunya (PASS) i la convocatòria INNOPASS representen no només una eina estratègica, sinó una aposta col·lectiva per incorporar de manera sistemàtica la innovació que aporta valor real al sistema i a la ciutadania.