Del lideratge clínic a l’escalat industrial: una ambició compartida pel futur de les teràpies avançades a Catalunya

Sota el paraigua de les ATMP conviuen aproximacions molt diverses, amb necessitats industrials, reguladores i assistencials també diferents. En el cas de les teràpies cel·lulars i gèniques, que concentren bona part de l’evolució actual del camp, es poden identificar tres grans paradigmes de desenvolupament i fabricació que previsiblement coexistiran en els propers anys: els models autòlegs, els models al·logènics i les aproximacions in vivo. No es tracta d’una classificació reguladora, sinó de tres lògiques diferents de desenvolupament que condicionen la fabricació, l’escalabilitat, la logística i la manera com aquestes teràpies arriben al pacient.  

En les teràpies autòlogues, el punt de partida són les cèl·lules del mateix pacient. Cada tractament requereix extreure-les, modificar-les o expandir-les en condicions controlades i tornar a introduir-les al mateix pacient. Això fa que el procés de fabricació no sigui només una etapa tècnica, sinó una part essencial del producte i de la seva proposta de valor, ja que necessita xarxes hospitalàries de proximitat altament coordinades, capaces d’integrar les capacitats tècniques i reguladores necessàries i de reduir al màxim el temps entre l’extracció de les cèl·lules, la seva modificació i la reinfusió al pacient. 

Un segon model és el de les teràpies al·logèniques. En aquest cas, les cèl·lules procedeixen d’un donant o d’una font cel·lular estandarditzada i es modifiquen o preparen per convertir-se en un producte terapèutic disponible per a múltiples pacients. L’ambició d’aquest model és transformar les cèl·lules modificades en medicaments més estandarditzats, disponibles off-the-shelf, amb capacitat de producció per lots, millor planificació logística i potencial reducció del cost per tractament. Aquest procediment obre la porta a models més propers a la fabricació industrial, amb producció centralitzada, control analític avançat i participació més intensa de la indústria farmacèutica i biotecnològica. 

El tercer model és el de les teràpies in vivo. En aquest cas, la modificació terapèutica no es fa sobre cèl·lules extretes i manipulades fora del cos, sinó directament dins del pacient. El producte no és una cèl·lula modificada, sinó un vector, una nanopartícula o una altra plataforma de lliurament que transporta una càrrega genètica o molecular dissenyada per corregir, modular o reprogramar una funció biològica. Aquest enfocament també pot simplificar la logística clínica, apropar-se més al model farmacèutic tradicional i facilitar una producció centralitzada a major escala. 

Aquests tres models no competiran necessàriament entre ells; més aviat coexistiran i donaran resposta a necessitats clíniques diferents. Les teràpies autòlogues poden continuar sent essencials en contextos d’alta personalització i proximitat hospitalària. Les al·logèniques poden obrir el camí cap a productes cel·lulars més escalables i disponibles. I les teràpies in vivo poden representar una nova frontera per portar la modificació genètica o cel·lular directament al pacient, amb models de fabricació i distribució més amplis. 

Per això, quan parlem del futur de les teràpies avançades a Catalunya, parlem de la necessitat de construir un sistema capaç d’acompanyar teràpies amb trajectòries diferents. Així el repte no és només desenvolupar bones teràpies, sinó disposar dels models adequats perquè cadascuna pugui avançar pel camí que necessita i arribar als pacients de manera segura, sostenible i competitiva. 

“Les teràpies avançades han passat en pocs anys de ser una promesa a convertir-se en una realitat clínica per a determinats pacients. Els resultats obtinguts amb CAR-T, teràpies gèniques i altres medicaments de teràpia avançada han demostrat que és possible obtenir beneficis clínics que difícilment s’aconseguien amb les aproximacions convencionals”, comparteix Joaquín Arribas, director de l’Hospital del Mar Research Institute i cap de grup del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia en una entrevista per al web ATMP Catalonia. “Tot i això, crec que encara som en una fase relativament inicial. En els propers anys veurem teràpies més sofisticades, capaces de superar mecanismes de resistència, actuar en entorns tumorals més complexos i arribar a un nombre més gran de pacients. El potencial és enorme, especialment en aquelles situacions on els tractaments actuals continuen sent insuficients”.

Catalunya: capacitats excepcionals amb una cadena de producció encara discontinua  

Catalunya parteix d'una posició privilegiada, que concentra recerca biomèdica d'excel·lència, centres hospitalaris de primer nivell i un clar lideratge europeu en assajos clínics. Un cas d’ èxit d'aquestes capacitats és el desenvolupament de l'ARI-0001, la primera teràpia CAR-T acadèmica finançada públicament a Europa i autoritzada per l'AEMPS, de la qual ja s'hi han beneficiat més de 650 pacients. Aquest actiu es reforça amb ATMP Catalonia, la xarxa formada per més de 70 entitats coordinada per Biocat que connecta hospitals, centres de recerca, empreses, fons d’inversió i administracions, i que ha consolidat l’ATMP Day com a espai de trobada anual, celebrat aquest mes de setembre. 

Malgrat aquestes capacitats , ens trobem davant un desajust estratègic: hi ha excel·lència en les fases inicials i finals, però patim una discontinuïtat evident en la cadena de valor pel que fa a les etapes d’escalat.   

Així ho manifesta Avencia Sánchez-Mejías, directora general i co-fundadora d’Integra Therapeutics. “El coll d’ampolla a l’hora de passar d’una primera fabricació clínica a un procés robust i reproduïble que permeti continuar avançant cap a fases més avançades, tant clíniques com comercials, no és científic, sinó operatiu: cal talent especialitzat en CMC i accés a CDMO amb capacitat real per escalar fins a les fases comercials. D’altra banda, l’accés al finançament necessari per a les fases més avançades d’aquests productes de teràpies avançades no és fàcil, i cal anar-lo a buscar fora de Catalunya. Sense aquests recursos, passar d’un lot de prova a un procés reproduïble, com el que exigeix la nostra plataforma FiCAT, és el veritable fre per fer arribar aquests productes als pacients”, explica l’emprenedora. 

Actualment, l'ecosistema català compta amb 24 sales blanques dedicades a la producció d'aquestes teràpies i preveu que sis més entrin en funcionament d’aquí al  2027. Tanmateix, per una qüestió de capacitats estructurals i regulatories, l'escalat d'aquestes solucions continua sent un obstacle crític que afecta tant els projectes acadèmics com les empreses emergents. Per això, el repte no és sumar infraestructures de manera aïllada, sinó convertir les capacitats existents en una cadena de valor coordinada.  

Per consolidar aquest posicionament, Catalunya ha d’avançar sobre dues prioritats complementàries: ordenar i connectar millor les capacitats que ja existeixen, afavorint-ne l’especialització; i garantir serveis d’escalat industrial que permetin donar continuïtat als projectes més enllà de les primeres fases de desenvolupament. 

Segons Alessandra Magnani, cap de la Plataforma de Teràpies Avançades i Immunoteràpia de l'Hospital Sant Joan de Déu, “a Catalunya disposem de capacitats científiques, tecnològiques i productives de gran valor, que ens situen en una posició diferencial a Europa. Connectar-les i coordinar-les estratègicament ens permetria generar sinergies, accelerar el desenvolupament i l’escalat dels projectes i, sobretot, apropar les teràpies innovadores als pacients que més les necessiten, inclosos aquells amb malalties minoritàries que no disposen d’altres opcions terapèutiques”. 

Coordinar, especialitzar i compartir 

La primera prioritat és evolucionar d’un conjunt d’actius d’alt valor, però encara fragmentats, cap a una xarxa funcional. Això implica conèixer amb precisió les capacitats i especialitzacions de cada centre, establir mecanismes de coordinació i derivació, harmonitzar procediments quan aporti valor i compartir coneixement, infraestructures i experiència.  

En aquest context neix NEXCAT, un consorci que està integrat inicialment pel Banc de Sang i Teixits, CREATIO-UB, l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS, l’Institut de Recerca Sant Pau, la Fundació Sant Joan de Déu, el VHIR, el VHIO i Biocat, tots membres de l’ATMP Catalonia.

NEXCAT neix amb la voluntat d’ordenar, connectar i complementar les capacitats existents a Catalunya en recerca, desenvolupament, fabricació i translació de teràpies avançades, identificant especialitzacions i mancances i facilitant que els projectes puguin accedir a les capacitats que necessiten al llarg del seu desenvolupament. Alhora, aquesta articulació ha de permetre presentar Catalunya a Europa no com una suma d’institucions independents, sinó com un ecosistema regional coordinat i amb massa crítica, amb l’ambició de posicionar-se entre els centres d’excel·lència europeus en teràpies avançades. 

“La competència, dins i fora d'Europa, és absolutament feroç”, comenta el Julio Delgado, metge consultor del Servei d’Hematologia de l’Hospital Clínic, investigador de l’IDIBAPS. “L'èxit passa, necessàriament, per una estreta col·laboració al llarg del territori, aprofitant adequadament totes les fortaleses de les diferents institucions públiques i privades. En aquest sentit, la creació de nous punts de trobada, com el consorci NEXCAT, podria ser molt rellevant”.

Aquesta necessitat de treballar en xarxa no és exclusiva de Catalunya. Europa està avançant també cap a models que permetin superar la fragmentació actual de l’ecosistema, connectar millor les capacitats existents i reforçar la seva competitivitat global en teràpies avançades. 

En aquest sentit, la Comissió Europea, en el marc del programa Horizon Europe ha impulsat una convocatòria específica per establir una xarxa europea de Centres d’Excel·lència en medicaments de teràpia avançada, concebuts  com a ecosistemes regionals capaços d’integrar coneixement científic, capacitats tècniques, desenvolupament, fabricació i translació clínica per facilitar que les teràpies avancin de manera més eficient des de la recerca fins al pacient. Catalunya, a través de l’articulació de les seves capacitats en iniciatives com NEXCAT, aspira a posicionar-se com un d’aquests nodes d’excel·lència i contribuir així a una xarxa europea més coordinada, especialitzada i competitiva. 

Garantir l’escalat industrial  

La segona prioritat és cobrir el buit entre la fabricació associada a les primeres fases clíniques i una producció reproduïble i sostenible. Catalunya necessita disposar d'una infraestructura d’escalat industrial que doni continuïtat als projectes. Aquesta plataforma hauria de basar-se en una vocació de servei públic i sense ànim de lucre. La seva naturalesa dual seria la pedra angular del seu impacte: d'una banda, proveir les capacitats necessàries per col·laborar estretament amb la indústria i les startups, permetent-los escalar els seus processos, atraure inversió i assegurar la transició competitiva de les seves innovacions cap a la comercialització global. D'altra banda, i de manera innegociable, permetre la col·laboració amb els projectes acadèmics orientats a les malalties minoritàries que sovint manquen de retorn d'inversió per al sector privat. 

Lluís Pareras, fundador i soci director d'Invivo Ventures, recolça aquesta inciativa: "des de la perspectiva inversora, una CDMO publicoprivada podria ser una peça clau per convertir l’excel·lència científica i clínica de Catalunya en projectes industrialitzables i invertibles. Permetria incorporar des de l’inici el desenvolupament de procés, l’analítica, la qualitat i l’escalat GMP, reduint temps, necessitat de capital i risc de transferència tecnològica. Una infraestructura gestionada amb criteris industrials donaria molta potencia al nostre ecosistema, governança professional, connexió amb capital privat i demanda internacional. En teràpies avançades, el CMC no és una etapa posterior: és una part central del producte i del seu valor." 

L'anàlisi del panorama internacional ens ofereix aprenentatges inestimables. Actualment, el model de referència que més s'assimila a l'ambició catalana és el de centres com el CCRM i la seva plataforma manufacturera OmniaBio al Canadà, o el Cell and Gene Therapy Catapult (CGT Catapult) al Regne Unit. A Irlanda, el National Institute for Bioprocessing Research and Training (NIBRT) aporta un altre element especialment rellevant: la integració de capacitats de biomanufactura amb formació especialitzada i desenvolupament de talent, un factor crític per sostenir el creixement del sector. A nivell europeu, iniciatives com RegMed XB als Països Baixos també apunten cap a la necessitat d'articular estructures compartides.   

Aquí és on l'ecosistema català pot fer un salt qualitatiu definitiu. Més que competir exclusivament per sumar metres quadrats o nombre de sales blanques, l'estratègia del país ha de demostrar la capacitat de connectar de manera simbiòtica totes les peces: el desenvolupament de processos, la biomanufactura, la regulació, l'accés al sistema de salut i, de manera indestriable i la generació de talent altament qualificat.

Una estratègia alineada amb els requeriments d’Europa  

El reforç de les capacitats de Catalunya en teràpies avançades s’inscriu en un canvi més ampli de l’agenda europea. Davant d’un ecosistema encara fragmentat, Europa està avançant cap a models que permetin connectar millor les capacitats existents, reforçar la fabricació i l’escalat i facilitar que els projectes avancin de manera més eficient des de la recerca fins al pacient.  

Aquesta orientació queda recollida tant en la futura Biotech Act com en iniciatives com en la nova convocatòria Horizon Europe per establir una xarxa europea de Centres d’Excel·lència en medicaments de teràpia avançada, que aposten per estructurar ecosistemes d’alta capacitat com a nodes interconnectats d’una xarxa europea.  

L’objectiu no és replicar totes les capacitats a cada territori, sinó construir una xarxa europea en què els ecosistemes més madurs puguin especialitzar-se, complementar-se i compartir recursos. Aquesta és també l’oportunitat de Catalunya: convertir el seu lideratge científic i clínic en capacitat translacional i industrial, contribuint alhora a reforçar l’autonomia i la competitivitat europees.