Oportunitat i reptes del futur hub de teràpies avançades a Catalunya

La BioRegió de Catalunya compta amb un alt nivell científic en teràpies avançades i emergents; una xarxa d'instituts d'R+I i hospitals de primer nivell, centres com l’Hospital Clínic i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (pioners a l’estat espanyol en desenvolupar CAR-T pròpies amb resultats esperançadors), un bon nombre d’startups, spinoffs, scaleups i firmes d’inversió en biomedicina en creixement, que la situen entre els primers ecosistemes d’innovació en salut a Europa. Actualment, Catalunya concentra el 60% de la recerca que es fa a l’Estat en aquest àmbit, i la meitat dels hospitals de referència en l'àmbit internacional. 

El novembre de 2022, el Govern de la Generalitat va nomenar Biocat coordinadora del futur hub de Teràpies Avançades, que comptarà amb el Centre de Teràpies Avançades de Catalunya com a infraestructura clau ubicat al Banc de Sang i Teixits. “L’objectiu és l’aplicabilitat de la recerca, que aquesta es converteixi en producte sanitari i pugui millorar la salut de la població” dèia el Conseller Manel Balcells el dia de la seva presentació. En aquest sentit, es treballarà per garantir la necessària translació i validació clínica, i l’adopció i implementació d’aquestes tecnologies al sistema de salut.

El passat mes de febrer, Biocat convocava la primera reunió del grup promotor del Hub, amb representants de tota la cadena de valor (sistema d’R+D, teixit industrial i emprenedor, gestors de capital risc i Administració Pública). El grup ha fet ja un primer diagnòstic per identificar els principals reptes que cal afrontar i preparar un pla d’acció a tres anys, amb responsabilitats assignades a cadascun dels agents del sistema. L’informe resultant es presentarà al Govern de la Generalitat el proper mes d’octubre.

Segons Robert Fabregat, director general de Biocat: "Tots els agents de la cadena de valor, públics i privats, compartim com a màxima prioritat democratitzar l'accés a aquestes noves teràpies i fer-les sostenibles pels sistemes de salut. Afrontar aquest repte requereix analitzar amb rigor les principals barreres i dificultats en el seu desenvolupament, així com assolir consensos entre actors amb visions i interessos diversos però tots ells imprescindibles. L'informe que estem elaborant conjuntament aterrarà les accions i mesures concretes a dur a terme per avançar amb garanties d'èxit en l'impuls i consolidació del Hub." 

Una oportunitat per a l’ecosistema

Aquest projecte és una aposta clara del Govern per posicionar Catalunya en un àrea que ha captat l’interès de la comunitat internacional per l’impacte positiu que s’espera amb el desplegament d’aquest sector. Entre altres, el Hub permetrà augmentar substancialment el pipeline de teràpies avançades en desenvolupament clínic, augmentar la capacitat dels hospitals catalans per dur a terme assaigs en teràpies avançades, generar talent format en aquestes tecnologies o desenvolupar una indústria pròpia de teràpies avançades i bioenginyeria d’alt interès estratègic.

“Una estratègia de país en teràpies avançades permetrà a Catalunya liderar la innovació en aquest camp emergent -resumeix Lluís Pareras, soci fundador d’InVivo Capital i membre del grup impulsor del Hub de Teràpies Avançades -. Es podran impulsar investigacions i desenvolupaments científics, així com atraure talent i inversions en el sector”. Pareras recorda que les teràpies avançades poden transformar el tractament de malalties greus i cròniques. “Amb una estratègia de país, es poden promoure i facilitar l'accés a aquestes teràpies innovadores, millorant la salut i la qualitat de vida dels ciutadans -subratlla Lluís Pareras-. No ens podem quedar enrere, els malalts han de continuar tenint accés a una de les millors sanitats del món”.

Per a Esteve Trias, director tècnic de Teràpies Avançades de l’Hospital Clínic i director mèdic de Leitat, i membre del grup promotor del hub, “hi ha un component d’ara o mai, perquè és un camp que avança molt ràpid i si no ens afanyem, aportem els recursos coordinats  i treballem en xarxa ajudant-nos entre les diverses estructures i entitats que tenen capacitats, podem quedar-nos enrere en un camp on ara mateix som capdavanters”. Aquesta coordinació de capacitats, adverteix Esteve Trias, “no vol dir centralització ni mecanismes de control, sinó accelerar totes les capacitats per poder avançar amb rapidesa”. En la mateixa línia es manifesta Isabel Amat, Global Head of Innovation and Pipeline Management de Reig Jofre i membre del grup promotor del hub: “És important una estratègia unitària de tots els agents implicats: no cal deixar de liderar les iniciatives individuals, com ara els CAR-T de cada hospital, però si alinear-les, i veure quin rol poden tenir-hi també les empreses privades, més enllà de finançar aquestes teràpies”, apunta Amat.

La necessària col·laboració pública-privada

El nou hub requereix la coordinació entre els actors de l’ecosistema. “Un dels eixos d’acció ha de ser fomentar la col·laboració entre empreses, universitats, centres de recerca, hospitals i altres agents clau en el camp de les teràpies avançades, i això pot incloure la creació de xarxes de col·laboració, la realització de projectes conjunts i l'intercanvi de coneixements i recursos per accelerar la innovació i la transferència de tecnologia”, explica Lluís Pareras.

La coordinació entre agents públics i privats és un dels grans reptes que afronta el hub. “Les teràpies avançades no es poden desenvolupar només des de l’àmbit acadèmic, perquè és impossible tenir capacitat financera i tecnològica suficient per a totes les oportunitats terapèutiques, i tampoc només des de l’àmbit privat, perquè tenim una recerca i una identificació de necessitats que ve de l’entorn acadèmic i que ha d’alimentar aquest ecosistema”, recorda Esteve Trias. Per això, Trias insisteix en la importància de “crear una estructura de col·laboració pública-privada on el sistema públic pugui impulsar el privat amb les garanties que el seu retorn estaria associat no només al desenvolupament de l’ecosistema sinó també a l’accés a aquestes teràpies en el sistema públic de salut”.

Hospitals com el Clínic o Sant Joan de Déu han pogut obtenir aprovació regulatòria per administrar en pacients els seus propis CAR-T per la via de l’exempció hospitalària, però escalar aquests tractaments a tot el sistema requereix implicació de la indústria. “Sempre és més controvertit ajudar les empreses que ajudar la recerca o els hospitals, però cal ser valents políticament i fer consorcis públic-privats que evitin que l’oportunitat ens passi de llarg per no ser capaços de generar un teixit empresarial que pugui fer realitat les teràpìes avançades més enllà de la recerca”, adverteix Isabel Amat.

El repte del finançament 

Les teràpies avançades són costoses de desenvolupar, produir i administrar. “Estar ben finançat i captar capital per avançar és un repte inherent del hub. Si no tenim finançament, podem crear una estructura però no serà suficient”, adverteix Esteve Trias, Director tècnic de Teràpies Avançades de l’Hospital Clínic i director mèdic de Leitat.

En aquest sentit, el Centre de Teràpies Avançades comptarà amb 60 milions d’euros per als propers tres anys però, a més, en el marc del projecte del hub s’optarà a convocatòries i ajuts competitius per projectes estratègics en el desenvolupament i implementació de les teràpies avançades, facilitant l’accés a altres fonts de finançament (ex.: PERTE Salut, FEDER...). També es treballarà per impulsar totes aquelles iniciatives estratègiques necessàries pel sistema, cercant-ne el finançament requerit per dur-les a terme –tipus les convocatòries actuals de l’ISCIII i el CDTI-, tot promovent i intensificant la col·laboració públic-privada amb l’objectiu d’aconseguir acords amb farmacèutiques pel seu desenvolupament industrial.

El talent, peça imprescindible

La manca de perfils professionals especialitzats és una de les necessitats identificades al llarg de la cadena de valor del futur hub de teràpies avançades. “Quan es posin en marxa sales blanques ens farà falta gent formada en temes de qualitat, regulatori, normes de fabricació… perquè per fabricar el mateix fàrmac a diferents llocs implica una necessitat de control i gestió de qualitat que no ens trobem amb altres teràpies”, exemplifica Isabel Amat.

En aquest sentit, Lluís Pareras proposa promoure programes educatius i de formació especialitzats en teràpies avançades per atraure i desenvolupar el talent necessari en aquest àmbit. “Això inclou la col·laboració amb universitats i centres de recerca per oferir programes de màster i doctorat, beques de recerca i altres iniciatives per atraure i retenir professionals qualificats”, detalla Pareras.

Tal i com apunta Robert Fabregat, el proper mes d’octubre es presentarà l’Informe que marcarà les accions a dur a terme en endavant. "Les capacitats les tenim, les oportunitats hi són, només cal generar les connexions necessàries per aprofitar-les i extreure'n el màxim rendiment.” afirma el màxim responsable de Biocat.