“Si elles ho han fet, tu també pots fer-ho”

NURIA PELÁEZ 

“El teu projecte és extremadament bo, però hauries de deixar que ho lideri un cap de laboratori o un professor d’alguna institució important”. Aquest és el consell que un expert del sector va adreçar fa uns anys a la científica Laura Soucek, cofundadora i CEO de Peptomyc. Aquell home no es va plantejar que Laura, en realitat, no sols tenia un brillant projecte a les mans –una innovadora teràpia contra el càncer-, sinó que ella mateixa era cap de laboratori i professora ICREA. És a dir: la persona ideal per liderar la companyia.

De fet, Laura Soucek figura -juntament amb Teresa Tarragó, cofundadora i CEO d’Iproteos- al  Top 10 de joves emprenedors en biotecnologia publicat aquest mes per la publicació europea Labiotech. Dues dones, i les dues de la BioRegió de Catalunya, són la única representació espanyola al ranking.

No és casualitat. El 26% de les empreses biomèdiques catalanes creades en els darrers cinc anys tenen una dona com a CEO o fundadora, segons dades de Biocat. A les companyies creades durant 2018 el percentatge arriba fins al 45%, dada que suggereix una tendència creixent entre les científiques que decideixen apostar pel camí de l’emprenedoria.

Entre les companyies biomèdiques creades per dones l’any passat a Catalunya figura ADmit Therapeutics, spinoff d’IDIBELL que desenvolupa un test per a la detecció precoç de l’Alzheimer. L’empresa és resultat d'un projecte clínic liderat els últims tres anys per la doctora Marta Barrachina amb el suport d’un equip de neuròlegs. “Els doctors Ramon Reñe i Jordi Gascon són els altres dos fundadors i no va ser necessària cap conversa per decidir que jo seria la CEO”, ens explicava Barrachina fa uns mesos en una entrevista.

Fa anys que pioneres com Carmen Plasencia –cofundadora i CEO d’Aromics- o Ana Maiques –cofundadora i CEO de Neuroelectrics i distingida per la Unió Europea com una de les dones més innovadores en 2014-  van començar a obrir camí, i ara els rostres femenins són cada cop més habituals al sector fins i tot en els subsectors més tecnològics. De fet, les empreses de la BioRegió de Catalunya amb més presència de dones entre l’equip fundador o directiu són les de tecnologies mèdiques, amb un 32%, seguides per les empreses biotecnològiques amb un 27%.

Aquest mes s’ha celebrat el Dia de la Dona i la Nena a la Ciència i s’ha parlat molt de la necessitat d’incentivar vocacions entre les més petites. La realitat, però, és que dels quasi 18 milions de científics i enginyers que hi ha a la Unió Europea, el 41% són dones, i a Espanya el percentatge arriba al 48%.

Per què no hi ha doncs més investigadores que donin el pas cap a l’emprenedoria? Fa uns mesos vaig plantejar aquesta pregunta a 11 emprenedores del sector i moltes van coincidir en el diagnòstic: falten referents, dones CEO que tinguin visibilitat pública i que altres investigadores puguin veure com un model a seguir. “Hem de crear l’efecte Si ella ho ha fet, jo també sóc capaç de fer-ho”, resumia Judit Anido, cofundadora i directora general de Mosaic Biomedicals.

Ho han fet, i ho han fet bé. De les 33 companyies biomèdiques catalanes que van captar més d’un milió d’euros d’inversió entre 2017 i 2018, el 18% (6 empreses) està liderada per dones.

Peptomyc ha estat una d’elles. “Les científiques estan acostumades a desafiar un món masclista –ens explicava Laura Soucek en una entrevista-. Ser una dona no ha estat un obstacle però m’ha obligat a respondre preguntes que mai haurien fet a un home”. No és la única que té aquesta percepció. “A una dona se li qüestiona de forma més oberta la seva capacitat de gestionar l’empresa”, apuntava Judit Cubedo, cofundadora i CEO de GlyCardial, una altra de les companyies que ha aixecat més d’un milió als dos darrers anys. També DyCare va tancar una ronda important al 2017. Uns mesos després la seva fundadora i CEO, Silvia Raga, es va quedar embarassada. “El suport dels inversors va ser incondicional”, assegura.

De fet Silvia Frutos, cofundadora i COO de ProteoDesign, creu que “a alguns inversors els tranquil·litza que l’empresa estigui liderada per una dona: ens veuen més reflexives i responsables”. Alguns estudis apuntalen aquest sentiment: lligar gènere i resultats genera polèmica, però fins i tot McKinsey va gossar dir que les empreses amb més dones executives milloren en un 27% els resultats mitjos del seu sector. 

Una altra companyia coliderada per una dona que ha aixecat més d’un milió en els dos darrers anys ha estat Social Diabetes. La seva cofundadora, Maria Jesús Salido, assegura trobar-se obstacles “cada dia” pel fet de ser dona. “Em resulta més difícil generar confiança en un inversor; entro a una reunió per negociar un contracte i sovint no sóc considerada un interlocutor vàlid; he d’escoltar consells paternalistes d’homes…”.

Consells com el que va rebre Laura Soucek, i que recordàvem al principi d’aquest post. Per sort, a Laura aquell consell no la va aturar, i avui moltes investigadores poden veure en ella i la resta de protagonistes d’aquesta història un referent a seguir: “Si elles ho han fet, per què no jo?”